Na Ruixa
| Tipus | personatge mitològic sirena dona d'aigua  |
|---|---|
| Origen | Illes Balears |
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
| Dades | |
| Pseudònim | Na Ruixa Mantells |
Na Ruixa (o Na Ruixa Mantells) és un personatge mitològic balear, una fada amb possibles arrels en la tradició oral de les Illes Balears. Fou cristal·litzada literàriament per Miquel Costa i Llobera i més tard popularitzada per Maria del Mar Bonet.
Descripció
[modifica]Na Ruixa Mantells és descrita literàriament per primer cop per Miquel Costa i Llobera en un poema del seu llibre Tradicions i fantasies (1903). Allí apareix com una fada d'aigua encantadora i seductora, amb trets típics d'una sirena homèrica però també amb un caire propi de les dones d'aigua del folklore de les Illes Balears i Catalunya.[1] Es conta que viu a les coves d'un lloc indeterminat de l'illa de Mallorca (suposadament, a la badia de Pollença). Així mateix, porta un ample mantell blau amb el qual captura els mariners incauts enmig de les tempestes.[2]
Costa i Llobera, doncs, va ser qui la va donar a conèixer en l'àmbit literari, fixant-ne els trets i el nom en el seu poema. Maria del Mar Bonet, amb la seva adaptació musical al seu disc Jardí Tancat (1980), va ampliar l'abast de la figura, convertint-la en un símbol cultural contemporani de les Illes Balears.[3]
Cartografia
[modifica]Prop del Cap de Formentor, a l'illa de Mallorca, hi ha l'anomenada Cova de na Ruixa.
Referències
[modifica]- ↑ Villegas, Imma. «Na Ruixa Mantells i altres dones d'aigua». xtec.cat, 30-07-2020.
- ↑ Costa i Llobera, Miquel. «Cançó de na Ruixa-Mantells». poeteca.cat. Poesies Tardorals, 1907.
- ↑ Bonet, Maria del Mar. «Cançó de na Ruixa-mantells (fragments)». viasona.cat. Jardí tancat (Ariola), 1981.
