Glicòsids cianogènics
Els glicòsids cianogènics són compostos vegetals naturals que es troben en nombroses plantes com la mandioca, produïts com a part del seu metabolisme secundari.[1][2][3] Es classifiquen com fitoanticipines i estan formats per una aglicona i un sucre, generalment una glucosa.[3] Quan l'aglucona pateix una hidròlisi enzimàtica del seu grup nitril a un pH àcid, s'allibera àcid cianhídric (HCN).[1][2] Tanmateix, els glicòsids cianogènics deriven d'aminoàcids alifàtics com la L-alanina o la L-isoleucina o d'altres aromàtics.[2][3][4]
Aquestes substàncies constitueixen prop del 90% del grup de toxines vegetals que ofereixen protecció contra microorganismes o animals invasors, i se'n coneixen més de 100 varietats diferents de glucòsids cianogènics.[1][3]
L'exposició a l'àcid cianhídric pel consum d'una planta cianogènica pot provocar intoxicacions que generen malalties cròniques i agudes en l'ésser humà;[2] per tant, el potencial tòxic d'una planta depèn de la seva capacitat d'alliberar cianur d'hidrogen en concentracions letals.[3]
Tolerància de la planta al cianur
[modifica]Els glucòsids cianogènics s'acumulen en el vacúol de la cèl·lula vegetal, mentre que les beta-glucosidades que hidrolitzen el sucre a l'espai apoplàstic. En plantes dicotiledònies, aquests enzims s'uneixen a la paret cel·lular, mentre que en monocotiledònies es troben entre el citoplasma i els cloroplasts. Aquesta diferent compertimentalització entre els diferents substrats afavoreix la supervivència de la planta[3]
La producció d'aquests compostos poden afavorir el procés de creixement de la planta.[3][4] S'ha observat que durant les etapes de pre-germinació fins a la formació de les plàntules la concentració de cianurs és elevada, per tant, ve regulada per reserves internes d'aquesta toxina.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 K., Appenteng, Michael; Ritter, Krueger,; C., Johnson, Mitch; Harrison, Ingold,; Richard, Bell, «Cyanogenic Glycoside Analysis in American Elderberry» (en anglès). Molecules, 26, 5, 1-2021. Arxivat de l'original el 2025-04-05. DOI: 10.3390/molecule. ISSN: 1420-3049.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Cyanogenic Glycosides» (en anglès). Taylor & Francis, 18-04-2022. Arxivat de l'original el 2025-05-05. DOI: 10.1201/9781003178446-10/cyanogenic-glycosides-nadira-anjum-mohd-aaqib-sheikh-charanjiv-singh-saini-fozia-hameed-harish-kumar-sharma-anju-bhat.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Bhattacharjee, Soumen «Editorial: Redox biology and crop health». Frontiers in Plant Science, 16, 24-03-2025. DOI: 10.3389/fpls.2025.1583059. ISSN: 1664-462X.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Vetter, János «Plant cyanogenic glycosides». Toxicon, 38, 1, 01-01-2000, pàg. 11–36. DOI: 10.1016/S0041-0101(99)00128-2. ISSN: 0041-0101.