Vés al contingut

Diagonal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:55, 11 ago 2012 amb l'última edició de Arnaugir (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Aquest article tracta sobre el segment que uneix dos vèrtexs no consecutius d'un polígon o políedre. Vegeu-ne altres significats a «Diagonal (desambiguació)».
Dues de les diagonals d'un cub: una d'interior i una sobre una cara

Una diagonal és tot segment que uneix dos vèrtexs no consecutius d'un polígon o d'un políedre. En sentit col·loquial, una diagonal és una recta o segment amb certa inclinació, o un conjunt d'elements alineats d'aquesta manera.

Etimologia

La paraula diagonal prové del grec diagonios. Fou utilitzada tant per Estrabó[1] com per Euclides[2] per referir-se al segment que connecta dos vèrtexs d'un rombe o cuboide,[3]. Està formada pels elements dia- ("a través") i gonia ("angle", relacionada amb gony, "genoll"), i després fou adoptada en llatí com diagonus ("recta enfocant").

Nombre de diagonals d'un polígon

Per un polígon de n costats, el nombre de diagonals ve donades per l'equació:

Aquest resultat s'obté raonant de la següent manera: a partir de cadascun dels n vèrtexs poden traçar-se n - 3 diagonals, ja que no hi ha diagonals cap al mateix vèrtex ni cap als 2 vèrtexs adjacents. Com que la diagonal que va d'un vèrtex A a un altre B i la que ve d'aquest vèrtex B de tornada al vèrtex A són la mateixa diagonal, es divideix per dos per evitar comptar aquesta diagonal dues vegades.

Referències

  1. Estrabó, Geografia, 2.1.36-37
  2. Euclides, Elements, llibre 11, proposició 28
  3. Euclides, Elements, llibre 11, proposició 38