Vés al contingut

Macaco japonès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 08:21, 3 abr 2012 amb l'última edició de Vagobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuMacaco japonès
Macaca fuscata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació180 dies Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima38,5 anys Modifica el valor a Wikidata
Alçada95 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes14 kg Modifica el valor a Wikidata
Cicle diürndiürnalitat Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaCercopithecidae
GènereMacaca
EspècieMacaca fuscata Modifica el valor a Wikidata
(Blyth, 1875)
Nomenclatura
Ortografia originalInuus fuscatus Modifica el valor a Wikidata
ProtònimInuus fuscatus Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El macaco japonès (Macaca fuscata) és un macaco d'una llargada entre 79 i 95 cm, amb la cua d'uns 10 cm aproximadament. Els mascles pesen entre 10 i 14 kg, les femelles, uns 5,5 kg.

Hàbitat

Viu al sud del Japó. Allà, a l'hivern, hi fa molt fred i, per tant, han de tenir molt pèl.

Característiques

És un annimal diürn i passa molt de temps al boscos de diferents tipus (subtropical, subalpí, caducifoli, de fullatge persistent etc) fins una altitud de 1.60 m.[1] S'alimenta de llavors, arrels, borrons, fruits invertebrats, baies, fulles, ous, bolets, escorça, cereals i rarament peix. Està recobert d'un pèl espès i llanós bru grisenc, excepte la cara, natges, palmes de mans i de peus on hi ha nombrosos vasos sanguinis que mantenen la calor, cosa que dóna sobretot a la cara un color vermell. La cua és molt curta i difícil de veure (8–12 cm.).

Macacos japonesos a les fonts termals de Nagano

Els macacos japonesos viuen a les zones muntanyoses de Honshū sobreviuen a temperatures per sota de –15  °C i passen molt de temps banyant-se en fonts termals naturals.

Referències

  1. C.Shaw, Kanko-Keizai-Shinbun, 2010