Vés al contingut

Blaveta comuna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:31, 4 des 2011 amb l'última edició de Hinox (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuBlaveta comuna
Polyommatus icarus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  
Dades
Hoste
Envergadura34 mm Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseHexapoda
OrdreLepidoptera
FamíliaLycaenidae
TribuPolyommatini
GènerePolyommatus
EspèciePolyommatus icarus Modifica el valor a Wikidata
Rottemburg, 1775
Nomenclatura
Sinònims
Polyommatus andronicus Modifica el valor a Wikidata

La blaveta comuna (Polyommatus icarus) és un lepidòpter ropalòcer de la família Lycaenidae. Es pot trobar a les Illes Canàries, tota Europa, nord d'Àfrica, Turquia, Orient Mitjà i la resta de l'Àsia temperada, abastint la major part del Paleàrtic. Al 2005 es va descobrir una població a Mirabel, Québec. Depenent de la latitud i altitud pot ser des de univoltina a polivoltina; als Països Catalans es poden donar totes aquestes situacions, essent com a mínim trivoltina a nivell de costa.

Principals trets distintius (Tàrrega, Lleida)

Envergadura alar d'entre 25 i 30 mm. Dimorfisme sexual acusat: mentre que la femella té l'anvers marró (o lleugerament blavós depenent de l'exemplar), el del mascle és completament blau lluent. Es distingeix d'altres blavetes per tenir les fímbries completament blanques i pel punt que presenta a la cel·la del revers de les ales anteriors.

L'eruga arriba fins als 13 mm. Robusta i aprimada cap als extrems. Cos verd amb una línia mig-dorsal verd fosca i a cada banda sota els espiracles, una de blanca verdosa. Es pot alimentar de Galega, Ononis, Lotus, Medicago, Trifolium, Melilotus, Genista, Astragalus, Astracantha, Onobrychis, Anthyllis, Coronilla... Les larves, que de manera similar a un pugó segreguen substàncies sucroses, poden ser ateses per formigues del gènere Myrmica, Lasius, Formica i Plagiolepis.

Bibliografia

  • Tom Tolman & Richard Lewington, 2002. Guía de las Mariposas de España y Europa. Lynx Edicions. ISBN 84-87334-36-9.
  • D.J. Carter & B. Hagreaves, 1987. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0798-4.

Enllaços externs