Programa Apollo
El programa Apol·lo fou la culminació dels dos projectes nord-americans anteriors, el Mercury i el Geminis. El seu objectiu fou col·locar a l'ésser humà sobre la superfície lunar. El coet llançador fou el immens Saturn V, amb una alçada de 110 metres i un pes de 2000 tones.
Els sis primer vols de l'Apol·lo foren llançaments de prova no tripulats.
El primer vol tripulat del programa Apol·lo fou l'Apol·lo 7, llançat el mes d'octubre de 1968 per espai d'onze dies. Fou tripulat per Schirra, Eisele i Cunningham i la seva missió for realitzar proves en la càpsula i diverses maniobres d'encesa del motor principal del SPS. Per llançar aquest Apol·lo, fou utilitzat el Saturn IB, un coet més petit que el Saturn V. El motiu fou que l'Apol·lo 7 només va realitzar órbites a la terra.
El 21 de desembre de 1968, es llançà l'Apol·lo 8 per tal d'estudiar les possibilitats de realitzar un allunatge. El tripulaven Borman, Lovell i Anders, comandant, pilot del módul de comandament i pilot del módul lunar respectivament, tot i que aquest darrer només era un pilot hipotètic degut al fet que la nau no portava aquesta etapa en ser aquesta missió una prova. Tres dies més tard, la nau quedà satelitzada en una órbita lunar estabilitzada a 112 quilòmetres de la superfície, orbitaren 10 vegades al seu voltant durant 20 hores i, procedint a la encesa del SPS, sortiren de l'órbita lunar per retornar a la terra el dia 27, després d'haver estat 147 hores a l'espai.
El més de març de 1969, entre els dies 3 i 13, l'Apol·lo 9 realitzà les proves del módul lunar al voltant de la terra. El módul lunar, tripulat per McDivitt i Schweickart es separà del módul de comandament. Tot seguit, per tal de simular l'enlairament de la lluna, es separaren els dos components del módul lunar, i per últim, es realitzar la unió de la part superior del módul lunar amb el módul de comandament, on es trobava l'astronauta Scott, i es reuniren tots tres en aquesta nau.
El mes de maig de 1969, es llançà l'últim vol de prova abans del punt culminant del programa Apol·lo. El astronautes Stafford, Young i Cernan partiren amb l'Apol·lo 10 per a fer l'assaig general. Stafford i Cernan descendiren fins a 15 quilòmetres de la lluna, situats en aquest punt, es vàren desfer de la fase descendent i tornaren a pujar per unirse al módul de comandament com si tornessin de la superfície lunar.
L'Apol·lo 11 fou el primer que diposità a dos éssers humans sobre la lluna. Armstrong i Aldrin foren els elegits mentre que Collins es quedà al módul de comandament, orbitant la lluna. Els dos astronautes allunaren al mare Tranquilitatis, i posaren el peu sobre la superfície lunar el dia 20 de juliol de 1969. Armstrong i Aldrin recolliren 20 quilos de roques lunars, montaren una càmera de televisió per retramentre imatges des de la lluna a milions de telespectadors, montaren un panell reflector per tal de mesurar la distància exacte entre la terra i la lluna i deixaren un sismògrafe per mesurar els moviments sísmics. Després de fer tot això, els astronauten tornaren al módul lunar per descansar una estona abans de reunir-se amb el módul de comandament. En total, els astronautes estaren 21 hores i mitja a la lluna. Després retornaren a la terra on foren rebuts com a herois. Com a mesura de precaució, els tres astronautes vàren estar tres setmanes de quarentena, per si de cas haguessin tornat amb "alienígenes", però un cop demostrat que la lluna era estèril, es va suprimir aquest procediment en les succesives missions.