Espàtula menor
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Platalea minor  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Envergadura | 110 cm |
| Nombre de cries | 4,9 |
| Estat de conservació | |
| UICN | vulnerable i espècie amenaçada |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Pelecaniformes |
| Família | Threskiornithidae |
| Gènere | Platalea |
| Espècie | Platalea minor Temminck i Schlegel, 1849 |
.svg?lang=ca){kind=icon}
L'espàtula menor o becplaner menut (Platalea minor) és una espècie d'ocell limícoles de la família dels ibis i espátules Threskiornithidae,d'ambients humits. Té l'àrea de distribució més reduït de totes les espàtules i actualment és l'única considerada en perill d'extinció. El seu hàbitat està restringit a les regions costaneres de l'est d'Àsia. Les cullerades són grans ocells aquàtics amb els becs espatulats dorsoventralment aplanats.[1] Aquests ocells utilitzen un mètode tàctil per alimentar-se, vadeant a l'aigua i escombrant el bec d'un costat a l'altre per detectar les preses.[2] Confinat a les zones costaneres de l'Àsia oriental, sembla que abans era comú en tota la seva àrea de distribució. Actualment només es reprodueix en algunes petites illes rocoses de la costa oest de Corea del Nord, amb quatre llocs d'hivernada a Macau, Hong Kong, Taiwan i Vietnam, així com altres llocs on s'han observat en migració. L'hivern també es produeix a Jeju, Corea del Sud, Kyushu i Okinawa, Japó i el Riu Vermell delta al Vietnam. Més recentment, s'han observat albiraments d'ocells de cara negra a Tailàndia, les Filipines i altres llocs de la Xina.[3]
Actualment es coneix com ocupant d'alguns nínxols ecològics a part d'algunes petites illes rocoses al llarg de la costa occidental de Corea del Nord mentre que existeixen tres llocs on hiberna a Hong Kong, Taiwan i a Vietnam a més d'alguns altres llocs on es pot observar durant la seva migració. La població mundial segons recomptes hivernals realitzats de 1988 a 1990 s'estima en tan sols 288 individus.
La població en nínxols a Corea del Nord no passa dels trenta ocells la qual cosa significa que ha d'existir una altra colònia que encara no ha estat localitzada i que es troba potser al nord-est de la Xina, per exemple en les illes de Liaoning (proper als llocs on nia a Corea).
Es creu que la principal causa del declivi d'aquesta espècie és la destrucció del seu hàbitat, especialment l'aprofitament de les zones cobertes per les marees per l'agricultura i més recentment també per piscicultura i indústria.
També la guerra de Corea va haver de suposar un impacte negatiu en la població a l'època.
Al mateix temps es converteix en espècie rara al Japó on havia hivernat habitualment i en els últims anys no ha estat albirat mai a l'hivern a les illes nipones.
Ara l'espècie es troba bastant bé protegida a Corea del Nord on les illes on nia l'au s'han declarat zona protegida i l'accés ha estat restringit.
De totes maneres persisteixen amenaces en les zones d'hibernació. A Taiwan persisteix una forta pressió industrial sobre les zones necessàries mentre que a Vietnam es converteixen aquestes zones en vivers de gambes i llagostí encara que siguin zones protegides pel Conveni de Ramsar.
A Hong Kong les molèsties per pescadors i recollidors de mariscs impedeixen sovint als ocells nodrir-se com cal. La continuada expansió de la població humana i la consegüent pol·lució es convertirà també, probablement, en un altre problema important.
Referències
- ↑ «Food and Feeding Behavior of the Black-faced Spoonbill». Waterbirds, vol. 28, 1, 2005, pàg. 19–27. DOI: 10.1675/1524-4695(2005)028[0019:fafbot]2.0.co;2. JSTOR: 1522310.
- ↑ Jin, Jianjun; Wang, Zhishi; Liu, Xuemin «Valuing black-faced spoonbill conservation in Macao: A policy and contingent valuation study». Ecological Economics, vol. 68, 1–2, 2008, pàg. 328–335. DOI: 10.1016/j.ecolecon.2008.03.014.
- ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
