Propà
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 44,063 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₃H₈ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietats | |
| Velocitat del so | 1.158 m/s (−42,1 ℃, líquid) |
| Solubilitat | 0,01 g/100 g (aigua, 20 ℃) |
| Moment dipolar elèctric | 0,084 D |
| Punt de fusió | −188 ℃ −187,69 ℃ |
| Punt d'ebullició | −42 ℃ (a 760 Torr) 231,1 K (a 1 atm) −42,1 ℃ (a 101,325 kPa) |
| Entropia molar estàndard | 269,9 J/(mol K) |
| Moment dipolar elèctric | 0,084 D |
| Entalpia estàndard de formació | −104.680 J/mol |
| Pressió de vapor | 8,4 atm (a 21 ℃) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 2,1 % (V/V) |
| Límit superior d'explosivitat | 9,5 % (V/V) |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 1.800 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
| IDLH | 3.780 mg/m³ |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Altres | |
| objecte inflamable | |
El propà en condicions normals és un gas inodor i incolor. És un hidrocarbur alifàtic de fórmula química C3H8:
- CH3 - CH2 - CH3
El propà se sol obtenir a partir del gas natural o dels gasos dels processos de "cracking" produïts en les instal·lacions petroquímiques.
El principal ús del propà és l'aprofitament energètic com a combustible. A causa del menor punt d'ebullició que el butà i el major valor energètic per gram, a vegades es barreja amb aquest, o s'utilitza propà en comptes de butà. En la indústria química és un dels productes de partida en la síntesi del propè, també s'utilitza com a gas refrigerant (R-290) o com a gas propulsor en aerosols.
Enllaços externs
- fitxa de perillositat del propà (castellà)
