Crocus etruscus

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites
Viquiespècies	Viquiespècies

*Crocus etruscus*
	;
Dades
Estat de conservació
UICN	gairebé amenaçada
Taxonomia
Regne	Plantae
Ordre	Asparagales
Família	Iridaceae
Gènere	Crocus
Espècie	Crocus etruscus ; Parl.

El safrà etrusc (Crocus etruscus), és una planta conreada del gènere Crocus dins la família Iridàcia (Iridaceae) i també l'espècia que s'obté de les parts femenines (estigma i estil) de la flor d'aquesta planta. L'espècia s'utilitza com a condiment i colorant. A més té propietats medicinals. És un endemisme italià que es troba al centre sud de la Toscana. La seva presència té una extensió d´uns 1,892 km² i una àrea d´ocupació d´uns 120 km². L'espècie es troba en nuclis aïllats de subpoblació però les poblacions són estables. No obstant això, la planta està potencialment amenaçada per la degradació de l'hàbitat, la depredació dels senglars (Sus scrofa), i plantacions de fusta a petita escala. Per tant Crocus etruscus s'avalua com a "Gairebé Amenaçat".^[2]. La planta, que floreix des de febrer fins a l'abril, creix sobretot en boscos Querco robori-Fagetea sylvaticae i Quercetea ilicis. Creix també en boscos dominats per Castanea sativa. Actualment el safrà és una planta estèril que es reprodueix a través dels bulbs (corms en termes botànics).

Etimologia

Safrà deriva del llatí vulgar safranum i aquest de l'àrab aṣfar (أَصْفَر), amb el significat de 'groc'. És notable que també la paraula catalana groc deriva de crocus, el nom en llatí clàssic del safrà. L´epítet específic "etruscus" és un adjectiu geogràfic que fa referència a la regió d´Etruria, a la Toscana italiana.^[3].

Descripció

El safrà és una planta herbàcia de fulla perenne, de fulles allargades amb un nervi al mig de color més clar que la resta. Té un bulb de la mida d'una avellana i treu una flor en forma d'embut, dividida en sis lòbuls de color violeta i amb tres estigmes vermells coberts de pol·len groc. Les fulles varien en amplada i apareixen amb les flors. Les flors arriben a uns 8-10cm, són liles amb la gola de color groc pàl·lid i diversos serrells externs. Floreix a finals de l'hivern a la primavera. El nord-oest d'Itàlia, en els boscos de fulla caduca i pastures fins a 600m.

Composició química i nutrició

Químicament conté, entre altres components, picrocrocina, safranol, carotenoides i crocina. Pel seu ús en ínfimes quantitats, un pistil per ració, en un plat, és una quantitat habitual, no es pot parlar d'aports significatius en lípids, glúcids, proteïnes ni aigua.

Etruscus safrà és una endèmica italià que es troba a Toscana centre-sud. Té una extensió de la presència de 1.892 km² i una àrea d'ocupació de 120 km². L'espècie es troba en nuclis aïllats de subpoblació però les poblacions són estables. No obstant això, la planta està potencialment amenaçada per la degradació de l'hàbitat, la depredació dels senglars, i plantacions de fusta a petita escala. Per tant etruscus Crocus s'avalua com Gairebé Amenaçat acostar Criteri B1a + 2a.