https://de.wikipedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=DavidparWikipedia - Benutzerbeiträge [de]2025-11-29T17:01:18ZBenutzerbeiträgeMediaWiki 1.46.0-wmf.4https://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Parlamentswahl_in_Katalonien_2021&diff=207435207Parlamentswahl in Katalonien 20212021-01-09T17:00:12Z<p>Davidpar: Aragonès*</p>
<hr />
<div>Voraussichtlich am 14. Februar 2021 findet die '''Wahl zum [[Parlament von Katalonien|Regionalparlament]] von [[Katalonien]]''' statt. Gewählt werden die 135 Abgeordneten des Regionalparlaments der XIII. Legislaturperiode seit dem Inkrafttreten des [[Autonomiestatut von Katalonien|Autonomiestatuts von 1979]]. Es handelt sich um vorgezogene Neuwahlen. Aufgrund der [[COVID-19-Pandemie]] könnte es zu einer Verschiebung des Wahltermins kommen.<br />
<br />
== Entwicklungen in der XII. Legislaturperiode und Wahltermin ==<br />
Die [[Parlamentswahl in Katalonien 2017|vorangegangene Wahl]] fand am 21. Dezember 2017 statt. Am 14. Mai 2018 wurde [[Quim Torra]] ([[Partit Demòcrata Europeu Català|PDeCAT]]) vom Parlament zum Ministerpräsidenten der Region gewählt. Er bildete eine Koalitionsregierung aus PDeCAT und [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]].<br />
<br />
Während des Wahlkampfs für die [[Spanische Parlamentswahlen April 2019|Wahlen zum gesamtspanischen Parlament vom 28. April 2019]] ordnete die [[Junta Electoral Central]] an, dass Symbole des katalanischen Separatismus (insbesondere [[Gelbe Schleife|gelbe Schleifen]]) als unzulässige Wahlpropaganda öffentlicher Einrichtungen von den Gebäuden der Regionalregierung zu entfernen seien. Dieser Anordnung kam Ministerpräsident Torra nicht nach, weshalb er wegen Amtsungehorsams (''desobedencia'') angeklagt wurde.<br />
<br />
Am 19. Dezember 2019 wurde Torra vom obersten Gericht der Region Katalonien (''Tribunal Superior de Justicia de Cataluña'') deswegen zu einer Geldstrafe von 30.000 € und dem Verlust der Fähigkeit öffentliche Ämter zu bekleiden (''inhabilitación'') verurteilt. Torra legte hiergegen Rechtsmittel ein, sodass das Urteil zunächst nicht rechtskräftig wurde.<br />
<br />
Aufgrund einer Vorschrift des spanischen Wahlrechts, nach der der Verlust der Wählbarkeit bei der Verurteilung wegen bestimmter Delikte (zu denen der Amtsungehorsam gehört) schon mit der Verurteilung eintritt auch wenn das Urteil noch nicht rechtskräftig ist, entschied die ''Junta Electoral Central'' am 3. Januar 2020, dass Torra das Abgeordnetenmandat zu entziehen sei. Diese Entscheidung wurde vom spanischen Obersten Gerichtshof (''Tribunal Supremo'') am 23. Januar 2020 bestätigt. Da der Präsident des Regionalparlaments [[Roger Torrent]] (von Torras Koalitionspartner ERC) diesen Mandatsverlust umsetzte, kam es zu einer Koalitionskrise. Daraufhin kündigte Torra (der nur sein Parlamentsmandat verloren hatte aber zunächst Ministerpräsident bleiben konnte) am 29. Januar 2020 an, dass die Legislaturperiode für ihn keine politische Zukunft habe und kündigte ein Auflösung des Parlaments nach Verabschiedung des Haushalts an, sodass mit Neuwahlen im Laufe des Jahres 2020 gerechnet wurde. Hiervon nahm Torra aufgrund des Dazwischentretens der COVID-19-Pandemie dann aber wieder Abstand.<br />
<br />
Am 28. September 2020 wies der ''Tribunal Supremo'' die Berufung Torras gegen das Urteil vom 19. Dezember 2019 zurück, womit die ''inhabilitación'' rechtskräftig wurde und Torra auch das Amt des Ministerpräsidenten verlor. Sein Stellvertreter [[Pere Aragonès]] (ERC) wurde hierdurch geschäftsführender Ministerpräsident.<br />
<br />
Am 21. Oktober 2020 stellte Parlamentspräsident Torrent förmlich fest, dass er nach Gesprächen mit den Parteien dem Parlament keinen Kandidaten für das Amt des Ministerpräsidenten vorschlagen könne. Diese Feststellung hatte rechtlich zur Folge, dass das Regionalparlament nach zwei Monaten aufzulösen ist, wenn ihm nicht binnen dieser Frist die Wahl eines neuen Ministerpräsidenten gelingt. Da es zu einer solchen nicht kam (und es auch gar keine Kandidaten gab) verfügte der geschäftsführende Ministerpräsident Aragonés mit Dekret vom 21. Dezember 2020 die Auflösung des Parlaments und setzte gemäß den Vorschriften des Wahlrechts Neuwahlen auf den 55. Tag nach der Auflösung (also auf den 14. Februar 2021) an.<ref>{{Internetquelle |autor= |url=https://www.boe.es/boe/dias/2020/12/22/pdfs/BOE-A-2020-16676.pdf |titel=Decreto 147/2020, de 21 de diciembre, de disolución automática del Parlamento de Cataluña y de convocatoria de elecciones. |werk=Boletín Oficial del Estado |hrsg= |datum=2020-12-22 |abruf=2021-01-08 |sprache=es}}</ref><br />
<br />
Allerdings enthält das Dekret eine Bestimmung, die eine Verschiebung des Wahltermins ermöglicht, wenn die Abhaltung der Wahl am 14. Februar 2021 aufgrund der Entwicklung der COVID-19-Pandemie nicht möglich sein sollte. Auf dieselbe Weise waren im Frühjahr 2020 bereits die Regionalwahlen im [[Autonome Gemeinschaft Baskenland|Baskenland]] und in [[Galicien]], die ursprünglich am 5. April 2020 hätten stattfinden sollen, auf den 12. Juli 2020 verschoben worden.<br />
<br />
== Parteien/ Bündnisse ==<br />
2021 sind auf der separatistischen und linken Seite des politischen Spektrums Wahlbündnisse geschlossen worden, auch unter Einschluss kleinerer Splittergruppen:<br />
<br />
* [[Ciudadanos]] (C's)<br />
* [[Partit Demòcrata Europeu Català]] (PDeCAT)<br />
* [[Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya Sí]] (ERC-CatSí)<br />
** [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC)<br />
** [[Catalunya Sí]] (CatSí)<br />
** [[Sobiranistes]]<br />
** [[Nova (Partei)|Nova]]<br />
* [[Partit dels Socialistes de Catalunya]]<br />
** [[Units per Avançar]] (Els Units)<br />
* [[En Comú Podem]] (ECP)<br />
** [[Podemos]]<br />
** [[Catalunya en Comú]]<br />
*** [[Barcelona en Comú]] (BComú)<br />
*** [[Esquerra Unida Catalunya]] (EUCat, katalanischer Teil der [[Izquierda Unida]])<br />
*** [[Equo]] (eQuo)<br />
** Movem Terres de l'Ebre<br />
* [[Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent]] (CUP-CC)<br />
** [[Candidatura d’Unitat Popular]] (CUP)<br />
** [[Guanyem Catalunya (2020)|Guanyem Catalunya]]<br />
** [[Pirates de Catalunya]] (PIRATA.CAT)<br />
* [[Partido Popular (Spanien)|Partit Popular Català]] (PPC)<br />
* [[Partido Animalista Contra el Maltrato Animal]] (PACMA)<br />
* Recortes Cero - Grupo Verde (RC-GV)<br />
* [[Per Un Món Més Just]] (PUM+J)<br />
* [[Junts per Catalunya]] (Junts)<br />
** [[Demòcrates de Catalunya]] (DC)<br />
** [[Moviment d'Esquerres]] (MES)<br />
** [[Independentistes d'Esquerres]] (IEsq)<br />
** [[Els Verds - Alternativa Verda]] (EV–AV)<br />
** [[Reagrupament]] (RI.cat)<br />
** [[Solidaritat Catalana per la Independència]] (SI)<br />
** [[Acció per la República]] (AxR)<br />
* [[Vox (Partei)|Vox]]<br />
* [[Partit Comunista dels Comitès Catalans]] (PCCC)<br />
* [[Front Nacional de Catalunya (2013)|Front Nacional de Catalunya]] (FNC)<br />
* [[Partit Nacionalista de Catalunya]] (PnC)<br />
* [[Primàries Catalunya]]<br />
<br />
== Umfragen ==<br />
{{Wahldiagramm<br />
| LAND = ES<br />
| GUV = ja<br />
| PROZENT = nein<br />
| AUSRICHTUNG = rechts<br />
| WAHLDAVORLINK = Parlamentswahl in Katalonien 2017<br />
| WAHLDAVORTEXT = 2017<br />
| TITEL = GESOP / El Periódico Umfrage <br /> 01.12.2020<br />
| TITEL2 = <small>(in %)</small><ref>[https://cat.elpais.com/resultats/eleccions/2017/autonomiques/09/index.html Elecciones Catalanes 2017] (spanisch)</ref><br />
| JAHRALT = 2017<br />
| JAHRNEU = 2018<br />
| PARTEI4 = Cs<br />
| ERGEBNIS4 = 12.5<br />
| ERGEBNISALT4 = 25.4<br />
| PARTEI2 = [[Junts per Catalunya|Junts]]<br />
| FARBE2 = {{Wahldiagramm/Partei|Junts|dunkel|ES}}<br />
| ERGEBNIS2 = 19.4<br />
| ERGEBNISALT2 = 21.7<br />
| PARTEI1 = [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC–CatSí]]<br />
| ERGEBNIS1 = 22.0<br />
| ERGEBNISALT1 =21.4<br />
| FARBE1 = {{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}}<br />
| ANMERKUNG1 = Wahlbündnis der [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] mit kleineren Parteien.<br />
| PARTEI3 = PSC<br />
| ERGEBNIS3 = 18.9<br />
| ERGEBNISALT3 = 13.9<br />
| PARTEI5 = [[En Comú Podem|Cat<br />Comú–Podem]]<br />
| ERGEBNIS5 = 7.5<br />
| ERGEBNISALT5 = 7.3<br />
| FARBE5 = 732F5B<br />
| PARTEI7 = [[Candidatura d’Unitat Popular|CUP-CC]]<br />
| ERGEBNIS7 = 5.0<br />
| ERGEBNISALT7 = 4.5<br />
| ANMERKUNG7 = Wahlbündnis der [[Candidatura d’Unitat Popular|CUP]] mit kleineren Parteien<br />
| FARBE7 = FFFF00<br />
| PARTEI6 = PPC<br />
| ERGEBNIS6 = 5.9<br />
| ERGEBNISALT6 = 4.2<br />
| PARTEI8 = Vox<br />
| ERGEBNIS8 = 4.5<br />
| ERGEBNISALT8 = 0.00<br />
| PARTEI9 = Sonst.<br />
| ERGEBNIS9 = 2.4<br />
| ERGEBNISALT9 = 1.13<br />
}}<br />
{{Sitzverteilung<br />
| Überschrift = Sitzverteilung gemäß Umfrage<br />
| Beschriftung = Sitze<br />
| Land = ES<br />
| float = right<br />
|CUP|CSP|ERC|PSC|Junts|C's|PPC|Vox<br />
| CUP Link = [[Candidatura d’Unitat Popular|CUP-CC]]<br />
| CUP = 7<br />
<br />
| ERC Link = [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC–CatSí]]<br />
| ERC = 35<br />
| Junts = 31<br />
| CSP Link = [[En Comú Podem|CatComú–Podem]]<br />
| CSP Farbe = 732F5B<br />
| CSP = 9<br />
| PSC = 27<br />
| C's = 14<br />
| PPC = 7<br />
| Vox = 5<br />
}}<br />
=== Verlauf ===<br />
[[Datei:Opinion polls Catalonia 2017-2020.svg|1000px]]<br />
=== Umfragen nach politischen Lagern ===<br />
{| class="wikitable sortable zebra" style="text-align:center; width:62%;"<br />
|- class="hintergrundfarbe5"<br />
! style="text-align:left;border-bottom:3px solid #AAAAAA;"| Umfrage<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;"| Datum<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;" | Pro Unabhängigkeit<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;" | Contra Unabhängigkeit<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;" | Ablehnung einseitiger Unabhängigkeitsprozess<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;" | Sonstige und Neutrale<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | electoPanel/electomania.es<br />
| 15.10.2019<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}};" | '''47,3 %'''<br />
| 42,3 %<br />
| 8,0 %<br />
| 2,4 %<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | NC Report/La Razón<br />
| 01.10.2019<br />
| 45,5 %<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|C's|dunkel|ES}};" | '''46,3 %'''<br />
| 5,9 %<br />
| 2,3 %<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | electoPanel/electomania.es<br />
| 11.09.2019<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}};" | '''46,5 %'''<br />
| 43,4 %<br />
| 7,6 %<br />
| 2,5 %<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | GESOP/CEO<br />
| 17.07.2019<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}};" | '''48,3 %'''<br />
| 39,2 %<br />
| 5,2 %<br />
| 7,3 %<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | Opinòmetre/CEO<br />
| 14.07.2018<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}};" | '''48,9 %'''<br />
| 40,7 %<br />
| 7,8 %<br />
| 2,6 %<br />
|- style="font-weight:bold; background:#EFEFEF;"<br />
| style="text-align:left;" | letzte Wahl <br />
| 21.12.2017<br />
| 47,5 %<br />
| 43,5 %<br />
| 7,5 %<br />
| 1,4 %<br />
|-<br />
|}<br />
=== Sitzverteilung der politischen Lager ===<br />
{| class="wikitable sortable zebra" style="text-align:center; width:62%;"<br />
|- class="hintergrundfarbe5"<br />
! style="text-align:left;border-bottom:3px solid #AAAAAA;"| Umfrage<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;"| Datum<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;" | Pro Unabhängigkeit<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;" | Contra Unabhängigkeit<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;" | Ablehnung einseitiger Unabhängigkeitsprozess<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;" | Sonstige und Neutrale<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | electoPanel/electomania.es<br />
| 15.10.2019<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}};" | '''72'''<br />
| 53<br />
| 10<br />
| 0<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | NC Report/La Razón<br />
| 01.10.2019<br />
| 57<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|C's|dunkel|ES}};" | '''71'''<br />
| 7<br />
| 0<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | electoPanel/electomania.es<br />
| 11.09.2019<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}};" | '''69'''<br />
| 58<br />
| 8<br />
| 0<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | GESOP/CEO<br />
| 17.07.2019<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}};" | '''72'''<br />
| 55<br />
| 8<br />
| 0<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | Opinòmetre/CEO<br />
| 14.07.2018<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}};" | '''74'''<br />
| 52<br />
| 9<br />
| 0<br />
|- style="font-weight:bold; background:#EFEFEF;"<br />
| style="text-align:left;" | letzte Wahl <br />
| 21.12.2017<br />
| 70<br />
| 57<br />
| 8<br />
| 0<br />
|-<br />
|}<br />
<br />
== Einzelnachweise ==<br />
<references /><br />
<br />
{{Navigationsleiste Wahlen in Katalonien}}<br />
<br />
[[Kategorie:Parlamentswahl in Katalonien|2021]]<br />
[[Kategorie:Parlamentswahl 2021|Katalonien]]<br />
[[Kategorie:Spanische Geschichte (21. Jahrhundert)]]<br />
[[Kategorie:Katalanische Geschichte]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Parlamentswahl_in_Katalonien_2021&diff=196309485Parlamentswahl in Katalonien 20212020-01-29T15:03:50Z<p>Davidpar: Davidpar verschob die Seite Parlamentswahl in Katalonien 2021 nach Parlamentswahl in Katalonien 2020</p>
<hr />
<div>{{Wahldiagramm<br />
| LAND = ES<br />
| GUV = ja<br />
| PROZENT = nein<br />
| AUSRICHTUNG = rechts<br />
| WAHLDAVORLINK = Parlamentswahl in Katalonien 2017<br />
| WAHLDAVORTEXT = 2017<br />
| TITEL = GESOP/CEO <br /> 14. November –5. Dezember 2019<br />
| TITEL2 = <small>(in %)</small><ref>[https://cat.elpais.com/resultats/eleccions/2017/autonomiques/09/index.html Elecciones Catalanes 2017] (spanisch)</ref><br />
| JAHRALT = 2017<br />
| JAHRNEU = 2018<br />
| PARTEI4 = Cs<br />
| ERGEBNIS4 = 12.0<br />
| ERGEBNISALT4 = 25.4<br />
| PARTEI2 = [[Junts per Catalunya|JxCat]]<br />
| ERGEBNIS2 = 19.0<br />
| ERGEBNISALT2 = 21.7<br />
| ANMERKUNG2 = Wahlbündnis der [[Partit Demòcrata Europeu Català|PDeCat]] mit Unabhängigen.<br />
| FARBE2 = ED5975<br />
| PARTEI1 = [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC–CatSí]]<br />
| ERGEBNIS1 = 25.4<br />
| ERGEBNISALT1 =21.4<br />
| FARBE1 = {{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}}<br />
| ANMERKUNG1 = Wahlbündnis der [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] mit kleineren Parteien. 2015 trat die ERC mit der CDC (Vorgängerorganisation der PDeCat) im Wahlbündnis JxSí an.<br />
| PARTEI3 = PSC<br />
| ERGEBNIS3 = 18.0<br />
| ERGEBNISALT3 = 13.9<br />
| PARTEI5 = [[En Comú Podem|Cat<br />Comú–Podem]]<br />
| ERGEBNIS5 = 10.2<br />
| ERGEBNISALT5 = 7.5<br />
| ANMERKUNG5 = Vergleichswert 2015: Wahlbündnis ''CSP''<br />
| FARBE5 = 732F5B<br />
| PARTEI6 = [[Candidatura d’Unitat Popular|CUP-CC]]<br />
| ERGEBNIS6 = 7.3<br />
| ERGEBNISALT6 = 4.5<br />
| ANMERKUNG6 = Wahlbündnis der [[Candidatura d’Unitat Popular|CUP]] mit kleineren Parteien<br />
| FARBE6 = FFFF00<br />
| PARTEI7 = PPC<br />
| ERGEBNIS7 = 4.3<br />
| ERGEBNISALT7 = 4.2<br />
| PARTEI8 = Vox<br />
| ERGEBNIS8 = 2.0<br />
| ERGEBNISALT8 = 0.00<br />
| PARTEI9 = Sonst.<br />
| ERGEBNIS9 = 0.00<br />
| ERGEBNISALT9 = 1.13<br />
}}<br />
{{Sitzverteilung<br />
| Überschrift = Sitzverteilung gemäß Umfrage<br />
| Beschriftung = Sitze<br />
| Land = ES<br />
| float = right<br />
|CUP|CSP|ERC|PSC|JxSí|C's<br />
|PPC|Vox| CUP Link = [[Candidatura d’Unitat Popular|CUP-CC]]<br />
| CUP = 10<br />
| ERC Link = [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC–CatSí]]<br />
| ERC = 39<br />
| JxSí Link = [[Junts per Catalunya|JuntsxCat]]<br />
| JxSí Farbe = ED5975<br />
| JxSí = 31<br />
| CSP Link = [[En Comú Podem|CatComú–Podem]]<br />
| CSP Farbe = 732F5B<br />
| CSP = 12<br />
| PSC = 24<br />
| C's = 14<br />
| PPC = 3<br />
| Vox = 2<br />
}}<br />
Die nächste Wahl zum [[Parlament von Katalonien]] findet spätestens 2021 statt.<br />
<br />
== Parteien/ Bündnisse ==<br />
Verschiedene kleinere Wahlbündnisse kamen auf der separatistischen und der linken Seite des politischen Spektrums durch Angliederung von verschiedenen Splittergruppen 2017 dennoch zustande:<br />
<br />
* [[Esquerra Republicana de Catalunya–Catalunya Sí]] (ERC–CatSí)<br />
** [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC)<br />
** [[Catalunya Sí]] (CatSí)<br />
** [[Moviment d’Esquerres]] (MES)<br />
** [[Demòcrates de Catalunya]] (DC)<br />
<br />
* [[Junts per Catalunya]] (JuntsxCat)<br />
** [[Partit Demòcrata Europeu Català]] (PDeCAT)<br />
** [[Parteiloser|Unabhängige]]<br />
<br />
* [[En Comú Podem|Catalunya en Comú–Podem]] (CatComú–Podem)<br />
** [[Catalunya en Comú]] (CatComú)<br />
*** [[Barcelona en Comú]] (BComú)<br />
*** [[Iniciativa per Catalunya Verds]] (ICV)<br />
*** [[Esquerra Unida i Alternativa]] (EUiA)<br />
*** [[Equo]] (eQuo)<br />
** [[Podemos]]<br />
<br />
* [[Candidatura d’Unitat Popular–Crida Constituent]] (CUP-CC)<br />
** [[Candidatura d’Unitat Popular]] (CUP)<br />
** [[Endavant – Organització Socialista d’Alliberament Nacional]] (Endavant OSAN)<br />
** [[Poble Lliure]] (PL)<br />
** [[Arran (Organisation)|Arran]]<br />
** [[Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans]] (SEPC)<br />
** [[Coordinadora Obrera Sindical]] (COS)<br />
** [[Lucha Internacionalista – Cuarta Internacional]] (LI-CI)<br />
** [[En Lluita]]<br />
** [[Col·lectiu Drassanes]]<br />
** [[Constituents per la Ruptura]]<br />
<br />
== Umfragen ==<br />
<br />
=== Umfragen nach politischen Lagern ===<br />
{| class="wikitable sortable zebra" style="text-align:center; width:62%;"<br />
|- class="hintergrundfarbe5"<br />
! style="text-align:left;border-bottom:3px solid #AAAAAA;"| Umfrage<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;"| Datum<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;" | Pro Unabhängigkeit<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;" | Contra Unabhängigkeit<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;" | Ablehnung einseitiger Unabhängigkeitsprozess<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;" | Sonstige und Neutrale<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | electoPanel/electomania.es<br />
| 15.10.2019<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}};" | '''47,3 %'''<br />
| 42,3 %<br />
| 8,0 %<br />
| 2,4 %<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | NC Report/La Razón<br />
| 01.10.2019<br />
| 45,5 %<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|C's|dunkel|ES}};" | '''46,3 %'''<br />
| 5,9 %<br />
| 2,3 %<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | electoPanel/electomania.es<br />
| 11.09.2019<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}};" | '''46,5 %'''<br />
| 43,4 %<br />
| 7,6 %<br />
| 2,5 %<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | GESOP/CEO<br />
| 17.07.2019<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}};" | '''48,3 %'''<br />
| 39,2 %<br />
| 5,2 %<br />
| 7,3 %<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | Opinòmetre/CEO<br />
| 14.07.2018<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}};" | '''48,9 %'''<br />
| 40,7 %<br />
| 7,8 %<br />
| 2,6 %<br />
|- style="font-weight:bold; background:#EFEFEF;"<br />
| style="text-align:left;" | letzte Wahl <br />
| 21.12.2017<br />
| 47,5 %<br />
| 43,5 %<br />
| 7,5 %<br />
| 1,4 %<br />
|-<br />
|}<br />
=== Sitzverteilung der politischen Lager ===<br />
{| class="wikitable sortable zebra" style="text-align:center; width:62%;"<br />
|- class="hintergrundfarbe5"<br />
! style="text-align:left;border-bottom:3px solid #AAAAAA;"| Umfrage<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;"| Datum<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;" | Pro Unabhängigkeit<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;" | Contra Unabhängigkeit<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;" | Ablehnung einseitiger Unabhängigkeitsprozess<br />
! style="border-bottom:3px solid #AAAAAA;" | Sonstige und Neutrale<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | electoPanel/electomania.es<br />
| 15.10.2019<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}};" | '''72'''<br />
| 53<br />
| 10<br />
| 0<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | NC Report/La Razón<br />
| 01.10.2019<br />
| 57<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|C's|dunkel|ES}};" | '''71'''<br />
| 7<br />
| 0<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | electoPanel/electomania.es<br />
| 11.09.2019<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}};" | '''69'''<br />
| 58<br />
| 8<br />
| 0<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | GESOP/CEO<br />
| 17.07.2019<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}};" | '''72'''<br />
| 55<br />
| 8<br />
| 0<br />
|-<br />
| style="text-align:left;" | Opinòmetre/CEO<br />
| 14.07.2018<br />
| style="background:#{{Wahldiagramm/Partei|ERC|dunkel|ES}};" | '''74'''<br />
| 52<br />
| 9<br />
| 0<br />
|- style="font-weight:bold; background:#EFEFEF;"<br />
| style="text-align:left;" | letzte Wahl <br />
| 21.12.2017<br />
| 70<br />
| 57<br />
| 8<br />
| 0<br />
|-<br />
|}<br />
<br />
== Einzelnachweise ==<br />
<references /><br />
<br />
{{Navigationsleiste Wahlen in Katalonien}}<br />
<br />
[[Kategorie:Wahl in Katalonien|2021]]<br />
[[Kategorie:Parlamentswahl 2021|Katalonien]]<br />
[[Kategorie:Spanische Geschichte (21. Jahrhundert)]]<br />
[[Kategorie:Katalanische Geschichte]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Pranger&diff=187685838Pranger2019-04-18T18:20:47Z<p>Davidpar: #wikidata</p>
<hr />
<div>{{Dieser Artikel|behandelt das mittelalterliche Strafwerkzeug; Zu weiteren Bedeutungen siehe [[Pranger (Begriffsklärung)]].}}<br />
[[Datei:Schwaebisch Hall pillory.jpg|miniatur|Gotischer Pranger (frühes 16. Jahrhundert) auf dem Marktplatz von [[Schwäbisch Hall]]]]<br />
[[Datei:Ilmenau Pranger.jpg|miniatur|Pranger am [[Ilmenau]]er Rathaus]]<br />
[[Datei:BOMUEPRA.jpg|miniatur|Pranger vor dem Hauptportal des [[Bonner Münster]]s]]<br />
Der '''Pranger, Schandpfahl''' oder '''Kaak''' war ein [[Strafe|Strafwerkzeug]] in Form einer Säule, eines Holzpfostens oder einer Plattform, an denen ein Verurteilter [[Fesselung (physisch)|gefesselt]] und öffentlich vorgeführt wurde. Zunächst [[Folter]]-Werkzeug und Stätte der [[Prügelstrafe]] ([[Stäupen]]), erlangten Pranger ab dem 13. Jahrhundert weite Verbreitung zur Vollstreckung von [[Ehrenstrafe]]n. Der Pranger diente den Städten auch als äußeres Zeichen der [[Gerichtsbarkeit]].<br />
<br />
== Strafe ==<br />
Die Strafe bestand vor allem in der öffentlichen Schande, welche der Verurteilte zu erdulden hatte und die vielfach ein „normales“ Weiterleben in der Gemeinschaft unmöglich machte oder sehr erschwerte. Auch war der Bestrafte den Schmähungen der Passanten ausgesetzt, die für ihn nicht ungefährlich waren. Auch das Bewerfen der betroffenen Person mit Gegenständen und das [[Prügelstrafe|Prügeln]] (niederdeutsch „kaakstreeken“, Streek = ‚Streich‘ und entsprechend dänisch „kagstryge“) waren üblich. In vielen Städten (z.&nbsp;B. [[Lübeck]]) war es jedoch untersagt, mit festen Gegenständen nach der Person im Pranger (hier als [[Kaak (Lübeck)|Kaak]] bezeichnet) zu werfen.<br />
<br />
Einer der letzten Fälle dürfte im Jahr 1853 in Berlin zu verzeichnen sein: Auf dem Höhepunkt der [[Reaktionsära|''Reaktion'']] in Preußen wurde auf dem [[Hausvogteiplatz]] noch eine Frau wegen [[Meineid]]s an den Pranger gestellt:<br />
<br />
''„… als es uns auffiel, dass sich vor der Hausvogtei eine neugierige Menschenschar unruhig vor etwas herumdrängte. Wir beschleunigten unsere Schritte und erblickten nun eine schon ziemlich bejahrte, korpulente Frau, mit den Händen rücklings an einen Pfahl gebunden, über dem zu lesen war: ‚Wegen Meineid‘. Man schrieb damals 1853. Es war also ein auf der Höhe der Reaktion gemachter Versuch, die mittelalterliche Strafe des Prangers wieder einzuführen. Als wir um zwölf Uhr auf dem Rückwege an derselben Stelle standen, war das uns Jungen natürlich sehr interessierende Schauspiel bereits von der Bildfläche verschwunden. Die Regierung hatte wohl eingesehen, dass sie nach 1848 so etwas den Berlinern nicht mehr bieten durfte.“''<ref>Johannes E. S. Schmidt: Die Französische Domschule und das Französische Gymnasium zu Berlin. Schülererinnerungen 1848–1861. Herausgegeben und kommentiert von Rüdiger R. E. Fock. [[Verlag Dr. Kovač]], Hamburg 2008, ISBN 978-3-8300-3478-0. S. 35</ref><br />
<br />
== Bauformen ==<br />
Es gibt verschiedene Typen des Prangers:<br />
* ein [[Halseisen]], das mit einer Kette am Rathaus, der Kirche oder einem sonstigen öffentlichen Gebäude befestigt ist<br />
* ein in den Boden eingelassener Pfahl aus Holz oder Stein geschlagen mit einem Halseisen daran (Schandpfahl). In [[Norddeutschland]] hieß ein solcher Pfahl Kaak. Auf den Kaaksäulen in [[Flensburg]] und [[Tønder|Tondern]] standen [[Scherge|Büttel]]figuren aus Kupfer und Holz, jeweils ''Kaakmann'' genannt (vgl. auch: [[Kaak (Lübeck)]]).<ref>Andreas Oeding, Broder Schwensen, Michael Sturm: Flexikon. 725 Aha-Erlebnisse aus Flensburg!. Flensburg 2009, Artikel: Kaakmann</ref><ref>[http://nordfrieslandtourismus.de/de/karte/karte3.php Nordfriesland, Tønder DK], abgerufen am 14. November 2015</ref> In Frankreich hieß dieser Pfahl ''poteau,'' in den Niederlanden ''schandpaal''.<br />
* ein Sitzpranger, ein Schandstuhl oder [[Esel (Strafmittel)|Schandesel]] war ein hölzernes Gestell, das auf einem öffentlichen Platz stand. Der Betroffene hatte darauf zu sitzen ([[Eselsritt]]).<br />
* Ein Käfig zum Stehen und Sitzen auf öffentlichen Plätzen. Ein solcher befindet sich noch heute auf dem Markt der Stadt [[Leutschau]] (Levoča) in der [[Slowakei]] und in [[Möhringen an der Donau]].<br />
* Auch der [[Lästerstein]] ist hierzu zu zählen.<br />
<br />
== Verbreitung ==<br />
* In England und seinen ehemaligen Kolonien wird unterschieden zwischen dem permanent errichteten ''pillory'' (von lat. ''pila'' = Pfeiler, Säule) und den beweglichen und weniger demütigenden ''[[Stock (Fessel)|stocks]]'', in denen die Hände des Bestraften eingeklemmt wurden (vergleiche auch den deutschen [[Stock (Fessel)|Stock]] oder Fußblock).<br />
* Der ''pilori'' in Frankreich war ein permanent errichteter, kleiner Turm mit einem Ring aus Holz oder Eisen für Kopf und Arme, oft noch auf einer Drehscheibe befestigt, um den Bestraften nach allen Seiten ausstellen zu können. Wohl der einzige erhaltene Pilori in Säulenform (8&nbsp;m hoch), ähnlich dem in Breslau, befindet sich auf dem Hauptplatz von [[Braine-le-Château]] nahe Brüssel.<br />
* In Spanien gibt es [[Gerichtssäule]]n (''rollo'' oder ''picota'') in vielen Kleinstädten [[Kastilien]]s. Meist stehen sie auf dem Hauptplatz (z.&nbsp;B. [[Guadamur]]), in einigen Fällen aber auch ein wenig außerhalb des Ortes (z.&nbsp;B. [[Berlanga de Duero]]). Allen gemeinsam ist ein abgetreppter Sockel; viele haben oberhalb des zumeist gegliederten Schaftes und unterhalb der „Krone“ eine nach vier Richtungen ausgreifende Platte.<br />
* In Portugal und seinen ehemaligen Kolonien sind viele ''pelourinhos'' erhalten, typischerweise auf dem Hauptplatz oder vor einer Kirche oder einem Palast (z.&nbsp;B. in [[Cidade Velha]] auf den [[Kap Verde|Kapverden]]). In [[Salvador (Bahia)|Salvador da Bahia]], der früheren Kolonialhauptstadt Brasiliens, heißt heute die gesamte Altstadt „[[Pelourinho]]“.<br />
* Im alten [[Kaiserreich China|China]], [[Japan]] und [[Korea]] wurde ein quadratisches Holzbrett mit einer kreisrunden Öffnung für den Hals, der sogenannte [[Holzkragen]] ({{zh|t=項鎖|p=ànsuǒ|b=Nackenfessel}}; {{koS|칼|kal}}; {{jaS|首枷|kubikase|de=Halsfessel}}), verwendet. Es gab Ausführungen für nur einen Bestraften oder auch für mehrere. In Europa waren derartige Geräte als [[Halsgeige]] bekannt.<br />
<gallery><br />
GuentherZ 2012-03-24 0803 Enzersdorf im Thale Pranger.jpg|[[Enzersdorf im Thale]] – Pranger<br />
RooloBerlangaDeDuero.jpg|[[Berlanga de Duero]] – ''rollo'' oder ''picota''<br />
Cidade Velha-Pelourinho (3).jpg|Pelourinho in Cidade Velha, Kapverdische Inseln<br />
2017 Pręgierz we Wrocławiu 2.jpg|Pranger in [[Wrocław|Breslau (Wrocław)]]<br />
Krzeszów, pręgierz - 15 czerwca 2011 r..jpg|Pranger in [[Krzeszów (Kamienna Góra)|Grüssau (Krzeszów)]]<br />
Rathaus Sursee IMG 4534.jpg|Pranger am Rathaus in [[Sursee]], Schweiz<br />
</gallery><br />
<br />
== Block ==<br />
[[Bild:Pillory 9105377.jpg|miniatur|Am Pranger, Nachstellung auf einem neuzeitlichen [[Mittelaltermarkt]]]]<br />
Der [[Block (Strafe)|Block]] als wohl verbreitetste Form des Prangers bestand in der Regel aus zwei parallel angeordneten Brettern, die durch ein [[Scharnier]] miteinander verbunden und am Ende eines starken Pfahles angebracht waren. In beiden Brettern waren Aussparungen für den Hals und, links und rechts davon, für die Handgelenke. Die geschlossenen Bretter fesselten nun den Straftäter um Hals und Hände. Derart ausgestattet wurde er dann auf öffentlichen Plätzen ausgestellt.<br />
<br />
== Berühmte Fälle ==<br />
Eine der prominentesten Personen am Pranger war der englische Schriftsteller [[Daniel Defoe]], der 1703 in [[London]] für seine Satiren an den Pranger gestellt wurde. Sein Gedicht ''Hymn to the Pillory'' (engl. Pranger) sprach dem Publikum jedoch derart aus dem Herzen, dass es ihn mit Blumen bewarf, statt mit dem üblichen Fallobst und Steinen, und auf seine Gesundheit trank.<br />
<br />
== „An den Pranger stellen“ ==<br />
[[Datei:Der Deutsche Sender Funkpranger 1932.jpg|miniatur|Rubrik „Funk-Pranger“ in der Nazi-Zeitschrift „Der Deutsche Sender“, Heft 12, 1932]]<br />
<br />
Im übertragenen Sinn bedeutet „An den Pranger stellen“, jemanden quasi-institutionell öffentlich bloßzustellen. Die [[Nationalsozialismus|Nationalsozialisten]] nutzten den Begriff zum Beispiel in ihrer hetzerischen Radioprogrammzeitschrift [[Der Deutsche Sender]]. Die Rubrik, in der sich die Redaktion kritisch mit vergangenen Hörfunksendungen auseinandersetzte, hieß „Funk-Pranger“.<ref>Der Deutsche Sender, 9.1933, Leitartikel „Scheidung der Geister“</ref><br />
<br />
== Heute ==<br />
Trotz der modernen [[Ächtung]] des Prangers existieren ähnliche Formen der öffentlichen Vorführung nach wie vor: In den Medien werden tatsächliche oder vermeintliche Straftäter (oft mit Bild oder Angabe des Namens) zur Schau gestellt. In den USA werden inzwischen offiziell von Behördenseite Listen von Straftätern (z.&nbsp;B. Vergewaltigern) mit vollem Namen, Anschrift und Foto veröffentlicht. Im Rahmen des sogenannten „Creative Sentencing“ mehren sich vor allem in den Vereinigten Staaten alternative Schuldsprüche, die unter anderem auch das öffentliche Anprangern der Verurteilten vorsehen.<ref>[http://www.sueddeutsche.de/panorama/strenge-us-richter-schandlaufen-vorm-supermarkt-1.856962 Süddeutsche Zeitung: Strenge US-Richter: Schandlaufen vorm Supermarkt]</ref><ref>[https://newrepublic.com/article/130803/shame-game The Shame Game] The New Republic, 10. März 2016; weitere Orte mit Straftäter-Listen</ref> Strafen, die darauf abzielen Scham zu erzeugen, sogenannte „Shaming Punishments“, sind verbreitet. Zwar verbietet die Verfassung außergewöhnliche und grausame Strafen („cruel and unusual punishments“), doch Entehrungen gelten nach oberster Rechtsauffassung nicht als grausam.<ref>{{Internetquelle |url=https://www.cicero.de/aussenpolitik/am-pranger/52699 |titel=Alternative Strafen in Amerika: Am Pranger |werk=Cicero |zugriff=2018-12-07}}</ref> Mediale Aufmerksamkeit erhielt zudem ein Fall im US-Bundesstaat [[Ohio]], bei dem eine Frau vom Gericht dazu verurteilt wurde, zweimal eine Stunde lang ein Schild mit der Aufschrift „Nur ein Idiot würde auf dem Gehsteig einen Schulbus überholen“ hochzuhalten.<ref>[http://www.spiegel.de/panorama/justiz/idiot-schild-frau-aus-cleveland-fuer-verkehrsvergehen-am-pranger-a-867153.html Spiegel Online: Am modernen Pranger - „Idioten“-Strafe für Verkehrssünderin]</ref><br />
<br />
{{Hauptartikel|Internetpranger}}<br />
Die Rechtsgrundlage von „Online-Prangern“, wie sie u.&nbsp;a. von Seiten des [[Bayerisches Landesamt für Gesundheit und Lebensmittelsicherheit|Bayerischen Landesamtes für Gesundheit und Lebensmittelsicherheit]] und des [[Landesamt für Natur, Umwelt und Verbraucherschutz Nordrhein-Westfalen|Landesamtes für Natur, Umwelt und Verbraucherschutz Nordrhein-Westfalen]] betrieben wurden, um Verstöße gegen das Lebensmittelrecht zu veröffentlichen, ist umstritten.<ref>[http://www.lgl.bayern.de/lebensmittel/ueberwachung/lgl_aufgaben/lebensmittelwarnungen_informationen/lebensmittelinformationen_tabelle.php Internet-Pranger des Landesamt für Gesundheit und Lebensmittelsicherheit]</ref><ref>[http://www.wbs-law.de/lebensmittelrecht/zulassigkeit-von-internet-pranger-fur-backerei-35525/ VG Aachen: Zulässigkeit von Internet-Pranger für Bäckerei]</ref><br />
<br />
Des Weiteren werden Pranger und artverwandte Konstrukte im Bereich des [[BDSM]] verwendet.<br />
<br />
== Siehe auch ==<br />
* [[Niedere Gerichtsbarkeit]]<br />
* [[Gesichtsverlust]]<br />
* [[Schamgefühl|Scham]]<br />
* [[Angst]]<br />
* [[Meuchelfoto]]<br />
<br />
== Quellen ==<br />
* Grete Bader-Weiß & Karl-Siegfried Bader: Der Pranger. Ein Strafwerkzeug und Rechtswahrzeichen des Mittelalters, Freiburg i.Br. 1935.<br />
* Richard Dülmen (Hrsg.): Entstehung des frühneuzeitlichen Europa. 1550–1648. Fischer Weltgeschichte, Band 24&nbsp;S. 239, 9. Auflage, Frankfurt am Main, Fischer Taschenbuch Verlag, 2000.<br />
* Konrad Fuchs, Heribert Raab: ''Wörterbuch Geschichte.'' DTV, München 2001, S.&nbsp;631<br />
* Lutz Röhrich: ''Lexikon der sprichwörtlichen Redensarten''. Band 4&nbsp;S. 1196, Herder, Freiburg 1994<br />
* Paul De Win: De schandstraffen in het wereldlijk strafrecht in de Zuidelijke Nederlanden van de Middeleeuwen tot de Franse Tijd bestudeerd in Europees perspectief, Brüssel 1991, S. 96–179 [Verhandelingen van de [[Koninklijke Academie voor Wetenschappen, Letteren en Schone Kunsten van Belgie]], Klasse der Letteren, Jg. 53, Nr. 139.]<br />
<br />
== Fußnoten ==<br />
<references /><br />
<br />
== Weblinks ==<br />
{{Wiktionary}}<br />
{{commonscat|Pillories|Pranger}}<br />
* [http://sowi.st-ursula-attendorn.de/kf/kf1dok11.htm Historische und gegenwärtige Pranger]<br />
* [http://www.shamestudies.de Forschungsprojekt zur Geschichte der Prangerstrafe sowie anderer Schandstrafen]<br />
<br />
{{Normdaten|TYP=s|GND=4175589-3}}<br />
<br />
[[Kategorie:Strafrechtsgeschichte]]<br />
[[Kategorie:Ehrenstrafe]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=El_pet%C3%B3_de_la_mort&diff=167876249El petó de la mort2017-05-10T08:39:33Z<p>Davidpar: /* References */ commons</p>
<hr />
<div>{{Tone|article|date=November 2014}}<br />
{{Infobox artwork<br />
| image_file = El Bes de la Mort.JPG<br />
| caption = Sculpture "The Kiss of death", at the [[Poblenou Cemetery]], in Barcelona<br />
| artist = Thought to be [[Jaume Barba]], or [[Joan Fontbernat]]<br />
| year = 1930<br />
| type = Marble<br />
| museum = [[Poblenou Cemetery]]<br />
| city = [[Barcelona]] <br />
}}<br />
'''''The Kiss of Death''''' (''El Petó de la Mort'' in Catalan and ''El beso de la muerte'' in Spanish) is a marble sculpture, found in [[Poblenou Cemetery]] in [[Barcelona]]. The sculpture is thought to have been created by [[Jaume Barba]], although others have claimed that its idea was conceived by [[Joan Fontbernat]]. The sculpture depicts death, in the form of a winged skeleton, planting a kiss on the forehead of a handsome young man. The sculpture elicits varying responses from the people that view it: is it ecstasy on the face of the young man, or resignation?<br />
<br />
==Background==<br />
The sculpture is found above the grave of the textile manufacturer [[Josep Llaudet Soler]]. and was created in 1930. The tomb underneath contains the inscription: <br />
<br />
::''"His young heart is thus extinguished. The blood in his veins grows cold. And all strength has gone. Faith has been extolled by his fall into the arms of death. Amen."''<br />
<br />
The sculpture is often said to have inspired [[The Seventh Seal]], by [[Ingmar Bergman]].<br />
<br />
==Imagery==<br />
<br />
Rather than depicting death as a winged angel the sculptor instead chose a skeleton. The eroticism of the kiss is hard to escape - the sculpture shows youth welcoming death as a partner. The sculpture is at once romantic and horrifying, which leads to the varying views of the people that view it. It attracts and repels at once, the urge to touch combines with the desire to flee.<ref>{{cite web|url=http://www.kuriositas.com/2012/03/kiss-of-death.html |title=The Kiss of Death ~ Kuriositas |publisher=Kuriositas.com |date=2012-03-04 |accessdate=2012-09-22}}</ref><br />
<br />
==References==<br />
{{Commonscat|Kiss of Death (Poblenou Cemetery)}}<br />
{{Reflist}}<br />
<br />
{{coord missing|Spain}}<br />
<br />
{{DEFAULTSORT:Kiss of Death}}<br />
[[Category:Culture in Barcelona]]<br />
[[Category:1930 sculptures]]<br />
[[Category:Marble sculptures in Spain]]<br />
[[Category:1930 establishments in Spain]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Ra%C3%BCl_Romeva&diff=153109394Raül Romeva2016-04-02T18:53:55Z<p>Davidpar: </p>
<hr />
<div>[[Datei:Raül Romeva 2014 (cropped).jpg|mini|hochkant|Raül Romeva (2014).]]<br />
'''Raül Romeva i Rueda''' (* [[12. März]] [[1971]] in [[Madrid]]) ist ein [[Spanien|spanischer]] Politikwissenschaftler und Politiker der katalanischen Partei [[Junts pel Sí]]. <br />
<br />
== Laufbahn ==<br />
Nach einem Studium der [[Wirtschaftswissenschaft]]en bis 1989 arbeitete Romeva für die [[UNESCO]] und für die NGO [[Oxfam]] als Analyst zu den Themen Wiederaufbau nach bewaffneten Konflikten und Abrüstung. 1995 bis 1996 leitete er das Bildungsprogramm der UNESCO in [[Bosnien und Herzegowina]], im folgenden Jahr war er [[Wahlbeobachter]] der [[Organisation für Sicherheit und Zusammenarbeit in Europa|OSZE]] in diesem Land. 2002 promovierte Romeva an der [[Autonome Universität Barcelona|Autonomen Universität Barcelona]], wo er später als Professor für Internationale Beziehungen tätig war.<br />
<br />
Bei der [[Europawahl 2004]] wurde Romeva für die katalanische grüne Partei [[Iniciativa per Catalunya Verds]] (ICV) in das [[Europäisches Parlament|Europäische Parlament]] gewählt. Hier war er Mitglied der [[Fraktion im Europäischen Parlament|Fraktion]] [[Die Grünen/Europäische Freie Allianz|Grüne/EFA]] und stellvertretender Vorsitzender des [[Ausschuss für die Rechte der Frau und die Gleichstellung der Geschlechter|Ausschusses für die Gleichstellung der Geschlechter]] sowie Mitglied im [[Ausschuss für auswärtige Angelegenheiten, Menschenrechte, Gemeinsame Sicherheit und Verteidigungspolitik|Ausschuss für auswärtige Angelegenheiten]] und im Unterausschuss für Menschenrechte. Während seiner Tätigkeit als Abgeordneter kritisierte er mehrfach die Rolle verschiedener europäischer Staaten im internationalen [[Waffenhandel]].<br />
<br />
Bei der [[Europawahl 2009]] trat Romeva auf dem zweiten Platz der gemeinsamen Liste der ICV und der linksgerichteten [[Izquierda Unida]] (IU) an. Er konnte erneut ein Mandat gewinnen und wurde wiederum Mitglied im Geschlechterausschuss, nicht aber im Auswärtigen Ausschuss. Bei der Wahl für das katalanische Parlament (2015) trat er auf dem ersten Platz des Wahlbündnisses [[Junts pel Sí]] für die Provinz Barcelona.<br />
<br />
Januar 2016 ernannte ihn der katalanische Präsident [[Carles Puigdemont]] zum Minister für Auswärtige Angelegenheiten, Institutionelle Beziehungen und Transparenz der Regierung Kataloniens, eine Art Außenminister Kataloniens.<br />
<br />
Romeva veröffentlichte mehrere Bücher zum Wiederaufbau nach bewaffneten Konflikten, zu Abrüstungsfragen und zum Krieg in Bosnien und Herzegowina.<br />
<br />
== Weblinks ==<br />
{{Commonscat}}<br />
* {{MdEP}}<br />
* [http://blocs.mesvilaweb.cat/raulromeva Blog von Raül Romeva] (auf Katalanisch und Spanisch).<br />
* [http://www.raulromeva.cat/ Webseite von Raül Romeva] (auf Katalanisch).<br />
* [http://www.votewatch.eu/cx_parlamentar_detalii.php?euro_parlamentar_id=564&lang=en&eps=0 VoteWatch.eu: Abstimmungsverhalten von Raül Romeva im Europäischen Parlament] (auf Englisch)<br />
<br />
{{Normdaten|TYP=p|GND=1070604739|LCCN=n/99/34890|VIAF=63338846}}<br />
<br />
{{SORTIERUNG:Romeva, Raul}}<br />
[[Kategorie:Sachliteratur]]<br />
[[Kategorie:Hochschullehrer (Autonome Universität Barcelona)]]<br />
[[Kategorie:MdEP für Spanien]]<br />
[[Kategorie:Abgeordneter im Parlament de Catalunya]]<br />
[[Kategorie:Spanier]]<br />
[[Kategorie:Geboren 1971]]<br />
[[Kategorie:Mann]]<br />
<br />
{{Personendaten<br />
|NAME=Romeva, Raül<br />
|ALTERNATIVNAMEN=Romeva i Rueda, Raül (vollständiger Name)<br />
|KURZBESCHREIBUNG=spanischer Politikwissenschaftler und Politiker (ICV), MdEP<br />
|GEBURTSDATUM=12. März 1971<br />
|GEBURTSORT=[[Madrid]]<br />
|STERBEDATUM=<br />
|STERBEORT=<br />
}}</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Ra%C3%BCl_Romeva&diff=151579680Raül Romeva2016-02-16T18:14:09Z<p>Davidpar: </p>
<hr />
<div>[[Datei:Raül Romeva 2014 (cropped).jpg|mini|hochkant|Raül Romeva (2014).]]<br />
'''Raül Romeva i Rueda''' (* [[12. März]] [[1971]] in [[Madrid]]) ist ein katalanischer Politiker und Politikwissenschaftler. <br />
<br />
== Laufbahn ==<br />
Nach einem Studium der [[Wirtschaftswissenschaft]]en bis 1989 arbeitete Romeva für die [[UNESCO]] und für die NGO [[Oxfam]] als Analyst zu den Themen Wiederaufbau nach bewaffneten Konflikten und Abrüstung. 1995 bis 1996 leitete er das Bildungsprogramm der UNESCO in [[Bosnien und Herzegowina]], im folgenden Jahr war er [[Wahlbeobachter]] der [[Organisation für Sicherheit und Zusammenarbeit in Europa|OSZE]] in diesem Land. 2002 promovierte Romeva an der [[Autonome Universität Barcelona|Autonomen Universität Barcelona]], wo er später als Professor für Internationale Beziehungen tätig war.<br />
<br />
Bei der [[Europawahl 2004]] wurde Romeva für die katalanische grüne Partei [[Iniciativa per Catalunya Verds]] (ICV) in das [[Europäisches Parlament|Europäische Parlament]] gewählt. Hier war er Mitglied der [[Fraktion im Europäischen Parlament|Fraktion]] [[Die Grünen/Europäische Freie Allianz|Grüne/EFA]] und stellvertretender Vorsitzender des [[Ausschuss für die Rechte der Frau und die Gleichstellung der Geschlechter|Ausschusses für die Gleichstellung der Geschlechter]] sowie Mitglied im [[Ausschuss für auswärtige Angelegenheiten, Menschenrechte, Gemeinsame Sicherheit und Verteidigungspolitik|Ausschuss für auswärtige Angelegenheiten]] und im Unterausschuss für Menschenrechte. Während seiner Tätigkeit als Abgeordneter kritisierte er mehrfach die Rolle verschiedener europäischer Staaten im internationalen [[Waffenhandel]].<br />
<br />
Bei der [[Europawahl 2009]] trat Romeva auf dem zweiten Platz der gemeinsamen Liste der ICV und der linksgerichteten [[Izquierda Unida]] (IU) an. Er konnte erneut ein Mandat gewinnen und wurde wiederum Mitglied im Geschlechterausschuss, nicht aber im Auswärtigen Ausschuss. Bei der Wahl für das katalanische Parlament (2015) trat er auf dem ersten Platz des Wahlbündnisses [[Junts pel Sí]] für die Provinz Barcelona.<br />
<br />
Am 13. Januar 2016 ernannte ihn der katalanische Präsident [[Carles Puigdemont]] zum Minister für Auswärtige Angelegenheiten, Institutionelle Beziehungen und Transparenz der Regierung Kataloniens, eine Art Außenminister Kataloniens.<br />
<br />
Romeva veröffentlichte mehrere Bücher zum Wiederaufbau nach bewaffneten Konflikten, zu Abrüstungsfragen und zum Krieg in Bosnien und Herzegowina.<br />
<br />
== Weblinks ==<br />
{{Commonscat}}<br />
* {{MdEP}}<br />
* [http://blocs.mesvilaweb.cat/raulromeva Blog von Raül Romeva] (auf Katalanisch und Spanisch).<br />
* [http://www.raulromeva.cat/ Webseite von Raül Romeva] (auf Katalanisch).<br />
* [http://www.votewatch.eu/cx_parlamentar_detalii.php?euro_parlamentar_id=564&lang=en&eps=0 VoteWatch.eu: Abstimmungsverhalten von Raül Romeva im Europäischen Parlament] (auf Englisch)<br />
<br />
{{Normdaten|TYP=p|GND=1070604739|LCCN=n/99/34890|VIAF=63338846}}<br />
<br />
{{SORTIERUNG:Romeva, Raul}}<br />
[[Kategorie:Sachliteratur]]<br />
[[Kategorie:Hochschullehrer (Autonome Universität Barcelona)]]<br />
[[Kategorie:MdEP für Spanien]]<br />
[[Kategorie:Abgeordneter im Parlament de Catalunya]]<br />
[[Kategorie:Spanier]]<br />
[[Kategorie:Geboren 1971]]<br />
[[Kategorie:Mann]]<br />
<br />
{{Personendaten<br />
|NAME=Romeva, Raül<br />
|ALTERNATIVNAMEN=Romeva i Rueda, Raül (vollständiger Name)<br />
|KURZBESCHREIBUNG=spanischer Politikwissenschaftler und Politiker (ICV), MdEP<br />
|GEBURTSDATUM=12. März 1971<br />
|GEBURTSORT=[[Madrid]]<br />
|STERBEDATUM=<br />
|STERBEORT=<br />
}}</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Neus_Munt%C3%A9&diff=151579560Neus Munté2016-02-16T18:11:24Z<p>Davidpar: AZ: Die Seite wurde neu angelegt: Neus Munté (2010) '…</p>
<hr />
<div>[[File:Flickr - Convergència Democràtica de Catalunya - Neus Munté.jpg|thumb|Neus Munté (2010)]]<br />
'''Neus Munté i Fernández''' (* [[13. November]] [[1970]] in [[Barcelona]]) ist Rechtsanwältin, Gewerkschafterin und Politikerin. Seit 1996 ist sie Mitglied der Partei Demokratische Konvergenz Kataloniens und wurde 2012 zur Ministerin für Soziales und Gesundheit ernannt. Ab 22. Juni 2015 war sie Vizepräsidentin und Sprecherin der katalanischen Regierung unter Präsident [[Artur Mas]]. <br />
<br />
Bei den katalanischen Parlamentswahlen am 27. September 2015 kandidierte sie für die Liste [[Junts pel Sí]]. Gegenwärtig ist Neus Munté Vizepräsidentin, Sozial- und Familienministerin und Sprecherin der katalanischen Regierung unter Präsident [[Carles Puigdemont]], die aus diesen Wahlen hervorging.<br />
<br />
[[Kategorie:Abgeordneter im Parlament de Catalunya]]<br />
[[Kategorie:Person (Barcelona)]]<br />
[[Kategorie:Spanier]]<br />
[[Kategorie:Geboren 1970]]<br />
[[Kategorie:Frau]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Amadeu_Altafaj&diff=151578933Amadeu Altafaj2016-02-16T17:52:04Z<p>Davidpar: </p>
<hr />
<div>[[File:Amadeu Altafaj.jpg|thumb|Amadeu Altafaj]]<br />
'''Amadeu Altafaj''' (* [[27. April]] [[1968]] in [[Barcelona]]) ist ausgebildeter Journalist und startete seine Karriere in Brüssel als Korrespondent des Radiosenders COM sowie der Tageszeitungen ''[[El Mundo]]'' und ''Abc''. Er arbeitete als Sprecher des Kommissars für Entwicklung und humanitäre Hilfe Louis Michel. Später wurde er Wirtschaftssprecher der [[Europäische Kommission]]. Von 2012 bis 2014 war er Kabinettschef des damaligen EU-Vizepräsidenten [[Olli Rehn]]. Beachtung fand im September 2012 seine Äußerung zur Situation Kataloniens, wonach ein unabhängiges Katalonien sehr wohl wirtschaftlich überlebensfähig wäre und noch vor Spanien die Wirtschaftskrise überwinden würde.<br />
<br />
Am 23. Dezember 2014 schuf die katalanische Regierug das Amt eines Ständigen Vertreters der Regierung Kataloniens bei der Europäischen Union, das Amadeu Altafaj derzeit innehat.<br />
<br />
[[Kategorie:Person (Barcelona)]]<br />
[[Kategorie:Spanischer Diplomat]]<br />
[[Kategorie:Journalist (Spanien)]]<br />
[[Kategorie:Mann]]<br />
[[Kategorie:Spanier]]<br />
[[Kategorie:Geboren 1968]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Amadeu_Altafaj&diff=151578918Amadeu Altafaj2016-02-16T17:51:23Z<p>Davidpar: AZ: Die Seite wurde neu angelegt: Amadeu Altafaj '''Amadeu Altafaj''' (* 27. April 1968 in B…</p>
<hr />
<div>[[File:Amadeu Altafaj.jpg|thumb|Amadeu Altafaj]]<br />
'''Amadeu Altafaj''' (* [[27. April]] [[1968]] in [[Barcelona]]) ist ausgebildeter Journalist und startete seine Karriere in Brüssel als Korrespondent des Radiosenders COM sowie der Tageszeitungen ''[[El Mundo]]'' und ''Abc''. Er arbeitete als Sprecher des Kommissars für Entwicklung und humanitäre Hilfe Louis Michel. Später wurde er Wirtschaftssprecher der [[Europäischen Kommission]]. Von 2012 bis 2014 war er Kabinettschef des damaligen EU-Vizepräsidenten [[Olli Rehn]]. Beachtung fand im September 2012 seine Äußerung zur Situation Kataloniens, wonach ein unabhängiges Katalonien sehr wohl wirtschaftlich überlebensfähig wäre und noch vor Spanien die Wirtschaftskrise überwinden würde.<br />
<br />
Am 23. Dezember 2014 schuf die katalanische Regierug das Amt eines Ständigen Vertreters der Regierung Kataloniens bei der Europäischen Union, das Amadeu Altafaj derzeit innehat.<br />
<br />
[[Kategorie:Person (Barcelona)]]<br />
[[Kategorie:Spanischer Diplomat]]<br />
[[Kategorie:Journalist (Spanien)]]<br />
[[Kategorie:Mann]]<br />
[[Kategorie:Spanier]]<br />
[[Kategorie:Geboren 1968]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Stefanie_Kremser&diff=150309104Stefanie Kremser2016-01-16T20:38:30Z<p>Davidpar: /* Weblinks */</p>
<hr />
<div>'''Stefanie Kremser''' (* [[6. Dezember]] [[1967]] in [[Düsseldorf]]) ist eine deutsche Buchautorin und [[Drehbuchautor]]in. Sie wuchs in [[São Paulo]], [[Brasilien]] auf und studierte [[Dokumentarfilm]] und Fernsehpublizistik an der [[Hochschule für Fernsehen und Film München|Hochschule für Fernsehen und Film]] in München. <br />
<br />
== Werke ==<br />
=== Romane ===<br />
* ''Der Tag, an dem ich fliegen lernte'', Kiepenheuer und Witsch Verlag 2014.<br />
* ''Die toten Gassen von Barcelona'', Kiepenheuer und Witsch Verlag 2011.<br />
* ''Postkarte aus Copacabana'', Piper Verlag 2000.<br />
<br />
=== Drehbücher ===<br />
* 2010: ''[[Tatort: Unsterblich schön|Unsterblich schön]]'' (Regie: [[Filippos Tsitos]]) Tatort aus München mit [[Victoria Trauttmansdorff]] und [[Robert Atzorn]] (BR)<br />
* 2009: ''Schreibe mir - Postkarten nach Copacabana'' (Regie: [[Thomas Kronthaler]]) (BR/Avista Film/Pegaso Producciones)<br />
* 2007: ''[[Tatort: Kleine Herzen|Kleine Herzen]]'' (Regie: [[Filippos Tsitos]]) Tatort aus München mit [[Janina Stopper]] (BR). Nominiert für den Adolf-Grimme Preis 2008<br />
* 2004: ''[[Tatort: Sechs zum Essen|Sechs zum Essen]]'' (Regie: [[Filippos Tsitos]]) Tatort aus München mit [[Bibiana Beglau]] und [[Ulrike Krumbiegel]] (BR)<br />
* 2002: ''Wolf im Schafspelz'' (Regie: [[Filippos Tsitos]]) Tatort aus München mit [[Franz Xaver Kroetz]] (BR)<br />
<br />
=== Regie Dokumentarfilm ===<br />
* 1993: ''Ode an São Paulo'', (BR/HFF)<br />
* 1990: ''San Paolo e la Tarantola'' (mit Edoardo Winspeare, HFF)<br />
<br />
== Weblinks ==<br />
* {{IMDb|nm1097979}}<br />
* {{DNB-Portal|122404785}}<br />
* [http://www.stefaniekremser.de/ Homepage von Stefanie Kremser]<br />
* Literaturport: [http://www.literaturport.de/Stefanie.Kremser/ Stefanie Kremser]<br />
<br />
{{Normdaten|TYP=p|GND=122404785|LCCN=nr/00/38627|VIAF=13189761}}<br />
<br />
{{DEFAULTSORT:Kremser, Stefanie}}<br />
[[Kategorie:Autor]]<br />
[[Kategorie:Drehbuchautor]]<br />
[[Kategorie:Deutscher]]<br />
[[Kategorie:Geboren 1967]]<br />
[[Kategorie:Frau]]<br />
[[Kategorie:Person (Düsseldorf)]]<br />
{{Personendaten<br />
|NAME=Kremser, Stefanie<br />
|ALTERNATIVNAMEN=<br />
|KURZBESCHREIBUNG=deutsche Buchautorin und Drehbuchautorin<br />
|GEBURTSDATUM=6. Dezember 1967<br />
|GEBURTSORT=[[Düsseldorf]]<br />
|STERBEDATUM=<br />
|STERBEORT=<br />
}}</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Najat_El_Hachmi&diff=183228312Najat El Hachmi2015-07-21T19:04:22Z<p>Davidpar: </p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor|a<br />
| nom = Najat El Hachmi<br />
| imatge = Najat El Hachmi.jpg<br />
| grandària = 280px<br />
| descripció = Najat El Hachmi<br />
| nascuda = {{Data naixement i edat|1979|7|2}}<br />
| lloc_de_naixement = [[Nador]], [[Marroc]]<br />
| morta = <br />
| lloc_de_mort = <br />
| país = [[Catalunya]]<br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| primera_obra = ''[[Jo també sóc catalana]]'' (2004)<br />
| obres_magnes = ''[[L'últim patriarca]]'' (2008)<br />
| premis = [[Premi Ramon Llull de novel·la]] (2008)<br />
| notes_a_peu = <br />
}}<br />
'''Najat El Hachmi'''<ref>{{Ref-web|url = http://esadir.cat/Nomspropis/Antroponims/Cultura/Najat_El_Hachmi|títol = Najat El Hachmi|consulta = 17 de juny de 2015|llengua = |editor = Esadir. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals|data = }}</ref> ([[Nador]], [[2 de juliol]] de [[1979]]) és una [[escriptora]] [[catalana]] i mitjancera cultural d'origen [[Berbers|amazic]]. Estudià filologia [[llengua àrab|àrab]] a la [[Universitat de Barcelona]] i presentà un informatiu setmanal en [[Llengua berber|llengua amaziga]] a l'antiga emissora [[Catalunya Cultura]]. Actualment resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura. Va ser guanyadora de l'edició 2008 del [[Premi Ramon Llull de novel·la]] amb la novel·la ''[[L'últim patriarca]]'',<ref>[http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2721417 Najat El Hachmi guanya el Premi Ramon Llull de novel·la]</ref> que ha sigut traduïda a set llengües.<ref name=nopcamon>{{ref-notícia|cognom=Nopca|nom=Jordi|títol=Quina literatura catalana es llegeix al món?|publicació=[[Diari Ara]]|consulta=24 abril 2014|data=20 d'abril de 2014|enllaçautor=Jordi Nopca|pàgines=48-49}}</ref><br />
<br />
== Vida i obra ==<br />
Va néixer a la ciutat marroquina de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a [[Vic]] gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d'esports... fins a ser mediadora a la Delegació d'Ensenyament de Vic.<ref>[http://www.osona.com/Infos2004/LlibreLaTrallanov04b.htm Presentació de "Jo també sóc catalana" a La Tralla]</ref><br />
<br />
El 2005 va participar en un acte de l'[[Institut Europeu de la Mediterrània]], junt amb altres escriptors de procedència estrangera que utilitzen el català a l'hora d'escriure com [[Matthew Tree]], [[Salah Jamal]], [[Laila Karrouch]] o [[Mohamed Chaib]].<br />
<br />
Amb motiu de la [[Fira del Llibre de Frankfurt]] l'octubre del 2007, va viatjar per diferents ciutats alemanyes per participar en col·loquis literaris en els quals va oferir la seva visió de la literatura catalana actual.<br />
<br />
Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com [[Catalunya Ràdio]], on participa en una tertúlia del programa ''[[L'oracle]]'', de [[Xavier Graset]], i ha publicat articles al diari ''[[El 9 Nou]]'' de Vic, a la revista digital ''[[Esguard]]'',<ref name="ep">{{ref-publicació|títol='Esguard', la primera revista en català per a iPad|publicació=El Periódico de Catalunya|data=12 setembre 2012|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ocio-y-cultura/esguard-primera-revista-catalan-para-ipad-2203240}}</ref> en ''[[La Vanguardia]] i al Periódico de Catalunya''.<br />
<br />
Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d'aleshores, no ha deixat de fer-ho, al principi com un entreteniment, i més endavant com a mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany. El seu primer llibre, ''Jo també sóc catalana'' (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia 8 anys. Un llibre que, en certa mesura, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d'origen marroquí.<br />
<br />
La novel·la que l'ha fet famosa, ''[[L'últim patriarca]]'', ha estat la guanyadora del [[Premi Ramon Llull de novel·la]]. La novel·la exposa la història d'un immigrant marroquí que s'instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu. A començaments de 2011 es publica ''La caçadora de cossos'', també una novel·la en primera persona, en el qual aborda la temàtica de la sexualitat de manera molt oberta.<ref>{{format ref}} http://www.emporda.info/cultura/2011/02/10/cacadora-cossos-nou-llibre-najat-hachmi/108718.html</ref><br />
<br />
L'octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor del [[federalisme espanyol]] i en contra la [[independència de Catalunya]].<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4047959/20121017/centenar-professionals-desquerres-signen-federalisme-independencia.html |títol= Un centenar de professionals d'esquerres signen pel federalisme i contra la independència |editor= Vilaweb.cat |data= 17 octubre 2012 |consulta= 17 octubre 2012}}</ref> El 2015 va donar suport a la confluència d'esquerres [[Catalunya Sí que es Pot]].<ref>{{ref-publicació|títol=Catalunya Sí que es Pot s'erigeix en "alternativa" al "model d'Artur Mas"|publicació=Ara|data=19 juliol 2015|url=http://www.ara.cat/politica/Catalunya_Si_que_es_pot-eleccions-27-S-Catalunya_0_1396660503.html|consulta=19 juliol 2015}}</ref><br />
<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
* 2004 ''Jo també sóc catalana''. Editorial Columna. ISBN 84-664-0424-4<br />
* [[2008]] ''L'últim patriarca''. Editorial Planeta. ISBN 978-84-9708-185-6<br />
* [[2008]] «L'home que nedava», relat a la recopilació ''El llibre de la Marató. Vuit relats contra les malalties mentals greus''. Editorial Columna. ISBN 9788466409643<br />
* [[2011]] ''La caçadora de cossos''. Editorial Planeta. ISBN 978-84-08-09877-5<br />
<br />
== Premis i reconeixements ==<br />
* 2008 [[Premi Ramon Llull de novel·la|Ramon Llull]] per ''L'últim patriarca''<br />
* 2015 [[Premi Sant Joan de narrativa]] per ''La filla estrangera''<ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.cat/suplements/llegim/Najat_el_Hachmi-Premi_BBVA_Sant_Joan-Literatura_catalana-Edicions_62_0_1376862564.html|títol = Najat El Hachmi guanya el 35è premi BBVA Sant Joan|consulta = 17 de juny de 2015|llengua = |editor = Diari Ara|data = }}</ref><br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències|2}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* {{LletrA|najat-el-hachmi}}<br />
* {{qui és qui|hachmi-najat-el}}<br />
* [http://sinera.diba.cat/search~S10*cat/?searchtype=a&searcharg=El+Hachmi%2C+Najat&searchscope=10&sortdropdown=-&SORT=R&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=aEberhardt%2C+Isabelle Llibres de l'autora a les Biblioteques de Barcelona]<br />
<br />
{{Premis Ramon Llull de novel·la}}<br />
<br />
{{Autoritat}}<br />
{{ORDENA:El Hachmi, Najat}}<br />
<br />
[[Categoria:Escriptors osonencs contemporanis en català]]<br />
[[Categoria:Escriptors vigatans]]<br />
[[Categoria:Berbers]]<br />
[[Categoria:Premis Ramon Llull de novel·la]]<br />
[[Categoria:Novel·listes marroquins]]<br />
[[Categoria:Alumnes de la UB]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Najat_El_Hachmi&diff=183228311Najat El Hachmi2015-07-21T19:03:47Z<p>Davidpar: </p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor|a<br />
| nom = Najat El Hachmi<br />
| imatge = Najat El Hachmi.jpg<br />
| grandària = 280px<br />
| descripció = Najat El Hachmi<br />
| nascuda = {{Data naixement i edat|1979|7|2}}<br />
| lloc_de_naixement = [[Nador]], [[Marroc]]<br />
| morta = <br />
| lloc_de_mort = <br />
| país = [[Catalunya]]<br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| primera_obra = ''[[Jo també sóc catalana]]'' (2004)<br />
| obres_magnes = ''[[L'últim patriarca]]'' (2008)<br />
| premis = [[Premi Ramon Llull de novel·la]] (2008)<br />
| notes_a_peu = <br />
}}<br />
'''Najat El Hachmi'''<ref>{{Ref-web|url = http://esadir.cat/Nomspropis/Antroponims/Cultura/Najat_El_Hachmi|títol = Najat El Hachmi|consulta = 17 de juny de 2015|llengua = |editor = Esadir. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals|data = }}</ref> ([[Nador]], [[2 de juliol]] de [[1979]]) és una [[escriptora]] [[catalana]] i mitjancera cultural d'origen [[Berbers|amazic]]. Estudià filologia [[llengua àrab|àrab]] a la [[Universitat de Barcelona]] i presentà un informatiu setmanal en [[Llengua berber|llengua amaziga]] a l'antiga emissora [[Catalunya Cultura]]. Actualment resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura. Va ser guanyadora de l'edició 2008 del [[Premi Ramon Llull de novel·la]] amb la novel·la ''[[L'últim patriarca]]'',<ref>[http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2721417 Najat El Hachmi guanya el Premi Ramon Llull de novel·la]</ref> que ha sigut traduïda a set llengües.<ref name=nopcamon>{{ref-notícia|cognom=Nopca|nom=Jordi|títol=Quina literatura catalana es llegeix al món?|publicació=[[Diari Ara]]|consulta=24 abril 2014|data=20 d'abril de 2014|enllaçautor=Jordi Nopca|pàgines=48-49}}</ref><br />
<br />
== Vida i obra ==<br />
Va néixer a la ciutat marroquina de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a [[Vic]] gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d'esports... fins a ser mediadora a la Delegació d'Ensenyament de Vic.<ref>[http://www.osona.com/Infos2004/LlibreLaTrallanov04b.htm Presentació de "Jo també sóc catalana" a La Tralla]</ref><br />
<br />
El 2005 va participar en un acte de l'[[Institut Europeu de la Mediterrània]], junt amb altres escriptors de procedència estrangera que utilitzen el català a l'hora d'escriure com [[Matthew Tree]], [[Salah Jamal]], [[Laila Karrouch]] o [[Mohamed Chaib]].<br />
<br />
Amb motiu de la [[Fira del Llibre de Frankfurt]] l'octubre del 2007, va viatjar per diferents ciutats alemanyes per participar en col·loquis literaris en els quals va oferir la seva visió de la literatura catalana actual.<br />
<br />
Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com [[Catalunya Ràdio]], on participa en una tertúlia del programa ''[[L'oracle]]'', de [[Xavier Graset]], i ha publicat articles al diari ''[[El 9 Nou]]'' de Vic, a la revista digital ''[[Esguard]]'',<ref name="ep">{{ref-publicació|títol='Esguard', la primera revista en català per a iPad|publicació=El Periódico de Catalunya|data=12 setembre 2012|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ocio-y-cultura/esguard-primera-revista-catalan-para-ipad-2203240}}</ref> en ''[[La Vanguardia]] i al Periódico de Catalunya''.<br />
<br />
Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d'aleshores, no ha deixat de fer-ho, al principi com un entreteniment, i més endavant com a mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany. El seu primer llibre, ''Jo també sóc catalana'' (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia 8 anys. Un llibre que, en certa mesura, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d'origen marroquí.<br />
<br />
La novel·la que l'ha fet famosa, ''[[L'últim patriarca]]'', ha estat la guanyadora del [[Premi Ramon Llull de novel·la]]. La novel·la exposa la història d'un immigrant marroquí que s'instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu. A començaments de 2011 es publica ''La caçadora de cossos'', també una novel·la en primera persona, en el qual aborda la temàtica de la sexualitat de manera molt oberta.<ref>{{format ref}} http://www.emporda.info/cultura/2011/02/10/cacadora-cossos-nou-llibre-najat-hachmi/108718.html</ref><br />
<br />
L'octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor del [[federalisme espanyol]] i en contra la [[independència de Catalunya]].<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4047959/20121017/centenar-professionals-desquerres-signen-federalisme-independencia.html |títol= Un centenar de professionals d'esquerres signen pel federalisme i contra la independència |editor= Vilaweb.cat |data= 17 octubre 2012 |consulta= 17 octubre 2012}}</ref> El 2015 va donar suport a la confluència d'esquerres [[Catalunya Si que es Pot]].<ref>{{ref-publicació|títol=Catalunya Sí que es Pot s'erigeix en "alternativa" al "model d'Artur Mas"|publicació=Ara|data=19 juliol 2015|url=http://www.ara.cat/politica/Catalunya_Si_que_es_pot-eleccions-27-S-Catalunya_0_1396660503.html|consulta=19 juliol 2015}}</ref><br />
<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
* 2004 ''Jo també sóc catalana''. Editorial Columna. ISBN 84-664-0424-4<br />
* [[2008]] ''L'últim patriarca''. Editorial Planeta. ISBN 978-84-9708-185-6<br />
* [[2008]] «L'home que nedava», relat a la recopilació ''El llibre de la Marató. Vuit relats contra les malalties mentals greus''. Editorial Columna. ISBN 9788466409643<br />
* [[2011]] ''La caçadora de cossos''. Editorial Planeta. ISBN 978-84-08-09877-5<br />
<br />
== Premis i reconeixements ==<br />
* 2008 [[Premi Ramon Llull de novel·la|Ramon Llull]] per ''L'últim patriarca''<br />
* 2015 [[Premi Sant Joan de narrativa]] per ''La filla estrangera''<ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.cat/suplements/llegim/Najat_el_Hachmi-Premi_BBVA_Sant_Joan-Literatura_catalana-Edicions_62_0_1376862564.html|títol = Najat El Hachmi guanya el 35è premi BBVA Sant Joan|consulta = 17 de juny de 2015|llengua = |editor = Diari Ara|data = }}</ref><br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències|2}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* {{LletrA|najat-el-hachmi}}<br />
* {{qui és qui|hachmi-najat-el}}<br />
* [http://sinera.diba.cat/search~S10*cat/?searchtype=a&searcharg=El+Hachmi%2C+Najat&searchscope=10&sortdropdown=-&SORT=R&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=aEberhardt%2C+Isabelle Llibres de l'autora a les Biblioteques de Barcelona]<br />
<br />
{{Premis Ramon Llull de novel·la}}<br />
<br />
{{Autoritat}}<br />
{{ORDENA:El Hachmi, Najat}}<br />
<br />
[[Categoria:Escriptors osonencs contemporanis en català]]<br />
[[Categoria:Escriptors vigatans]]<br />
[[Categoria:Berbers]]<br />
[[Categoria:Premis Ramon Llull de novel·la]]<br />
[[Categoria:Novel·listes marroquins]]<br />
[[Categoria:Alumnes de la UB]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Najat_El_Hachmi&diff=183228310Najat El Hachmi2015-07-19T12:12:39Z<p>Davidpar: /* Referències */</p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor|a<br />
| nom = Najat El Hachmi<br />
| imatge = Najat El Hachmi.jpg<br />
| grandària = 280px<br />
| descripció = Najat El Hachmi<br />
| nascuda = {{Data naixement i edat|1979|7|2}}<br />
| lloc_de_naixement = [[Nador]], [[Marroc]]<br />
| morta = <br />
| lloc_de_mort = <br />
| país = {{CAT}} <br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| primera_obra = ''[[Jo també sóc catalana]]'' (2004)<br />
| obres_magnes = ''[[L'últim patriarca]]'' (2008)<br />
| premis = [[Premi Ramon Llull de novel·la]] (2008)<br />
| notes_a_peu = <br />
}}<br />
'''Najat El Hachmi'''<ref>{{Ref-web|url = http://esadir.cat/Nomspropis/Antroponims/Cultura/Najat_El_Hachmi|títol = Najat El Hachmi|consulta = 17 de juny de 2015|llengua = |editor = Esadir. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals|data = }}</ref> ([[Nador]], [[2 de juliol]] de [[1979]]) és una [[escriptora]] [[catalana]] i mitjancera cultural d'origen [[Berbers|amazic]]. Estudià filologia [[llengua àrab|àrab]] a la [[Universitat de Barcelona]] i presentà un informatiu setmanal en [[Llengua berber|llengua amaziga]] a l'antiga emissora [[Catalunya Cultura]]. Actualment resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura. Va ser guanyadora de l'edició 2008 del [[Premi Ramon Llull de novel·la]] amb la novel·la ''[[L'últim patriarca]]'',<ref>[http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2721417 Najat El Hachmi guanya el Premi Ramon Llull de novel·la]</ref> que ha sigut traduïda a set llengües.<ref name=nopcamon>{{ref-notícia|cognom=Nopca|nom=Jordi|títol=Quina literatura catalana es llegeix al món?|publicació=[[Diari Ara]]|consulta=24 abril 2014|data=20 d'abril de 2014|enllaçautor=Jordi Nopca|pàgines=48-49}}</ref><br />
<br />
== Vida i obra ==<br />
Va néixer a la ciutat marroquina de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a [[Vic]] gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d'esports... fins a ser mediadora a la Delegació d'Ensenyament de Vic.<ref>[http://www.osona.com/Infos2004/LlibreLaTrallanov04b.htm Presentació de "Jo també sóc catalana" a La Tralla]</ref><br />
<br />
El 2005 va participar en un acte de l'[[Institut Europeu de la Mediterrània]], junt amb altres escriptors de procedència estrangera que utilitzen el català a l'hora d'escriure com [[Matthew Tree]], [[Salah Jamal]], [[Laila Karrouch]] o [[Mohamed Chaib]].<br />
<br />
Amb motiu de la [[Fira del Llibre de Frankfurt]] l'octubre del 2007, va viatjar per diferents ciutats alemanyes per participar en col·loquis literaris en els quals va oferir la seva visió de la literatura catalana actual.<br />
<br />
Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com [[Catalunya Ràdio]], on participa en una tertúlia del programa ''[[L'oracle]]'', de [[Xavier Graset]], i ha publicat articles al diari ''[[El 9 Nou]]'' de Vic, a la revista digital ''[[Esguard]]'',<ref name="ep">{{ref-publicació|títol='Esguard', la primera revista en català per a iPad|publicació=El Periódico de Catalunya|data=12 setembre 2012|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ocio-y-cultura/esguard-primera-revista-catalan-para-ipad-2203240}}</ref> en ''[[La Vanguardia]] i al Periódico de Catalunya''.<br />
<br />
Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d'aleshores, no ha deixat de fer-ho, al principi com un entreteniment, i més endavant com a mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany. El seu primer llibre, ''Jo també sóc catalana'' (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia 8 anys. Un llibre que, en certa mesura, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d'origen marroquí.<br />
<br />
La novel·la que l'ha fet famosa, ''[[L'últim patriarca]]'', ha estat la guanyadora del [[Premi Ramon Llull de novel·la]]. La novel·la exposa la història d'un immigrant marroquí que s'instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu. A començaments de 2011 es publica ''La caçadora de cossos'', també una novel·la en primera persona, en el qual aborda la temàtica de la sexualitat de manera molt oberta.<ref>{{format ref}} http://www.emporda.info/cultura/2011/02/10/cacadora-cossos-nou-llibre-najat-hachmi/108718.html</ref><br />
<br />
L'[[octubre]] de [[2012]] signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor del [[federalisme espanyol]] i en contra la [[independència de Catalunya]].<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4047959/20121017/centenar-professionals-desquerres-signen-federalisme-independencia.html |títol= Un centenar de professionals d'esquerres signen pel federalisme i contra la independència |editor= Vilaweb.cat |data= 17 octubre 2012 |consulta= 17 octubre 2012}}</ref> El 2015 va donar suport a la confluència d'esquerres [[Catalunya, sí que es pot]].<ref>{{ref-publicació|títol=Catalunya Sí que es Pot s'erigeix en "alternativa" al "model d'Artur Mas"|publicació=Ara|data=19 juliol 2015|url=http://www.ara.cat/politica/Catalunya_Si_que_es_pot-eleccions-27-S-Catalunya_0_1396660503.html|consulta=19 juliol 2015}}</ref><br />
<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
* 2004 ''Jo també sóc catalana''. Editorial Columna. ISBN 84-664-0424-4<br />
* [[2008]] ''L'últim patriarca''. Editorial Planeta. ISBN 978-84-9708-185-6<br />
* [[2008]] «L'home que nedava», relat a la recopilació ''El llibre de la Marató. Vuit relats contra les malalties mentals greus''. Editorial Columna. ISBN 9788466409643<br />
* [[2011]] ''La caçadora de cossos''. Editorial Planeta. ISBN 978-84-08-09877-5<br />
<br />
== Premis i reconeixements ==<br />
* 2008 [[Premi Ramon Llull de novel·la|Ramon Llull]] per ''L'últim patriarca''<br />
* 2015 [[Premi Sant Joan de narrativa]] per ''La filla estrangera''<ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.cat/suplements/llegim/Najat_el_Hachmi-Premi_BBVA_Sant_Joan-Literatura_catalana-Edicions_62_0_1376862564.html|títol = Najat El Hachmi guanya el 35è premi BBVA Sant Joan|consulta = 17 de juny de 2015|llengua = |editor = Diari Ara|data = }}</ref><br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències|2}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* {{LletrA|najat-el-hachmi}}<br />
* {{qui és qui|hachmi-najat-el}}<br />
* [http://sinera.diba.cat/search~S10*cat/?searchtype=a&searcharg=El+Hachmi%2C+Najat&searchscope=10&sortdropdown=-&SORT=R&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=aEberhardt%2C+Isabelle Llibres de l'autora a les Biblioteques de Barcelona]<br />
<br />
{{Premis Ramon Llull de novel·la}}<br />
<br />
{{Autoritat}}<br />
{{ORDENA:El Hachmi, Najat}}<br />
<br />
[[Categoria:Escriptors osonencs contemporanis en català]]<br />
[[Categoria:Escriptors vigatans]]<br />
[[Categoria:Berbers]]<br />
[[Categoria:Premis Ramon Llull de novel·la]]<br />
[[Categoria:Novel·listes marroquins]]<br />
[[Categoria:Alumnes de la UB]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Najat_El_Hachmi&diff=183228309Najat El Hachmi2015-07-19T12:12:19Z<p>Davidpar: </p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor|a<br />
| nom = Najat El Hachmi<br />
| imatge = Najat El Hachmi.jpg<br />
| grandària = 280px<br />
| descripció = Najat El Hachmi<br />
| nascuda = {{Data naixement i edat|1979|7|2}}<br />
| lloc_de_naixement = [[Nador]], [[Marroc]]<br />
| morta = <br />
| lloc_de_mort = <br />
| país = {{CAT}} <br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| primera_obra = ''[[Jo també sóc catalana]]'' (2004)<br />
| obres_magnes = ''[[L'últim patriarca]]'' (2008)<br />
| premis = [[Premi Ramon Llull de novel·la]] (2008)<br />
| notes_a_peu = <br />
}}<br />
'''Najat El Hachmi'''<ref>{{Ref-web|url = http://esadir.cat/Nomspropis/Antroponims/Cultura/Najat_El_Hachmi|títol = Najat El Hachmi|consulta = 17 de juny de 2015|llengua = |editor = Esadir. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals|data = }}</ref> ([[Nador]], [[2 de juliol]] de [[1979]]) és una [[escriptora]] [[catalana]] i mitjancera cultural d'origen [[Berbers|amazic]]. Estudià filologia [[llengua àrab|àrab]] a la [[Universitat de Barcelona]] i presentà un informatiu setmanal en [[Llengua berber|llengua amaziga]] a l'antiga emissora [[Catalunya Cultura]]. Actualment resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura. Va ser guanyadora de l'edició 2008 del [[Premi Ramon Llull de novel·la]] amb la novel·la ''[[L'últim patriarca]]'',<ref>[http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2721417 Najat El Hachmi guanya el Premi Ramon Llull de novel·la]</ref> que ha sigut traduïda a set llengües.<ref name=nopcamon>{{ref-notícia|cognom=Nopca|nom=Jordi|títol=Quina literatura catalana es llegeix al món?|publicació=[[Diari Ara]]|consulta=24 abril 2014|data=20 d'abril de 2014|enllaçautor=Jordi Nopca|pàgines=48-49}}</ref><br />
<br />
== Vida i obra ==<br />
Va néixer a la ciutat marroquina de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a [[Vic]] gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d'esports... fins a ser mediadora a la Delegació d'Ensenyament de Vic.<ref>[http://www.osona.com/Infos2004/LlibreLaTrallanov04b.htm Presentació de "Jo també sóc catalana" a La Tralla]</ref><br />
<br />
El 2005 va participar en un acte de l'[[Institut Europeu de la Mediterrània]], junt amb altres escriptors de procedència estrangera que utilitzen el català a l'hora d'escriure com [[Matthew Tree]], [[Salah Jamal]], [[Laila Karrouch]] o [[Mohamed Chaib]].<br />
<br />
Amb motiu de la [[Fira del Llibre de Frankfurt]] l'octubre del 2007, va viatjar per diferents ciutats alemanyes per participar en col·loquis literaris en els quals va oferir la seva visió de la literatura catalana actual.<br />
<br />
Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com [[Catalunya Ràdio]], on participa en una tertúlia del programa ''[[L'oracle]]'', de [[Xavier Graset]], i ha publicat articles al diari ''[[El 9 Nou]]'' de Vic, a la revista digital ''[[Esguard]]'',<ref name="ep">{{ref-publicació|títol='Esguard', la primera revista en català per a iPad|publicació=El Periódico de Catalunya|data=12 setembre 2012|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ocio-y-cultura/esguard-primera-revista-catalan-para-ipad-2203240}}</ref> en ''[[La Vanguardia]] i al Periódico de Catalunya''.<br />
<br />
Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d'aleshores, no ha deixat de fer-ho, al principi com un entreteniment, i més endavant com a mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany. El seu primer llibre, ''Jo també sóc catalana'' (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia 8 anys. Un llibre que, en certa mesura, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d'origen marroquí.<br />
<br />
La novel·la que l'ha fet famosa, ''[[L'últim patriarca]]'', ha estat la guanyadora del [[Premi Ramon Llull de novel·la]]. La novel·la exposa la història d'un immigrant marroquí que s'instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu. A començaments de 2011 es publica ''La caçadora de cossos'', també una novel·la en primera persona, en el qual aborda la temàtica de la sexualitat de manera molt oberta.<ref>{{format ref}} http://www.emporda.info/cultura/2011/02/10/cacadora-cossos-nou-llibre-najat-hachmi/108718.html</ref><br />
<br />
L'[[octubre]] de [[2012]] signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor del [[federalisme espanyol]] i en contra la [[independència de Catalunya]].<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4047959/20121017/centenar-professionals-desquerres-signen-federalisme-independencia.html |títol= Un centenar de professionals d'esquerres signen pel federalisme i contra la independència |editor= Vilaweb.cat |data= 17 octubre 2012 |consulta= 17 octubre 2012}}</ref> El 2015 va donar suport a la confluència d'esquerres [[Catalunya, sí que es pot]].<ref>{{ref-publicació|títol=Catalunya Sí que es Pot s'erigeix en "alternativa" al "model d'Artur Mas"|publicació=Ara|data=19 juliol 2015|url=http://www.ara.cat/politica/Catalunya_Si_que_es_pot-eleccions-27-S-Catalunya_0_1396660503.html|consulta=19 juliol 2015}}</ref><br />
<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
* 2004 ''Jo també sóc catalana''. Editorial Columna. ISBN 84-664-0424-4<br />
* [[2008]] ''L'últim patriarca''. Editorial Planeta. ISBN 978-84-9708-185-6<br />
* [[2008]] «L'home que nedava», relat a la recopilació ''El llibre de la Marató. Vuit relats contra les malalties mentals greus''. Editorial Columna. ISBN 9788466409643<br />
* [[2011]] ''La caçadora de cossos''. Editorial Planeta. ISBN 978-84-08-09877-5<br />
<br />
== Premis i reconeixements ==<br />
* 2008 [[Premi Ramon Llull de novel·la|Ramon Llull]] per ''L'últim patriarca''<br />
* 2015 [[Premi Sant Joan de narrativa]] per ''La filla estrangera''<ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.cat/suplements/llegim/Najat_el_Hachmi-Premi_BBVA_Sant_Joan-Literatura_catalana-Edicions_62_0_1376862564.html|títol = Najat El Hachmi guanya el 35è premi BBVA Sant Joan|consulta = 17 de juny de 2015|llengua = |editor = Diari Ara|data = }}</ref><br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* {{LletrA|najat-el-hachmi}}<br />
* {{qui és qui|hachmi-najat-el}}<br />
* [http://sinera.diba.cat/search~S10*cat/?searchtype=a&searcharg=El+Hachmi%2C+Najat&searchscope=10&sortdropdown=-&SORT=R&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=aEberhardt%2C+Isabelle Llibres de l'autora a les Biblioteques de Barcelona]<br />
<br />
{{Premis Ramon Llull de novel·la}}<br />
<br />
{{Autoritat}}<br />
{{ORDENA:El Hachmi, Najat}}<br />
<br />
[[Categoria:Escriptors osonencs contemporanis en català]]<br />
[[Categoria:Escriptors vigatans]]<br />
[[Categoria:Berbers]]<br />
[[Categoria:Premis Ramon Llull de novel·la]]<br />
[[Categoria:Novel·listes marroquins]]<br />
[[Categoria:Alumnes de la UB]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Najat_El_Hachmi&diff=183228308Najat El Hachmi2015-07-15T19:57:46Z<p>Davidpar: Suprimida Categoria:Escriptors marroquins; Afegida Categoria:Novel·listes marroquins usant HotCat</p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor|a<br />
| nom = Najat El Hachmi<br />
| imatge = Najat El Hachmi.jpg<br />
| grandària = 280px<br />
| descripció = Najat El Hachmi<br />
| nascuda = {{Data naixement i edat|1979|7|2}}<br />
| lloc_de_naixement = [[Nador]], [[Marroc]]<br />
| morta = <br />
| lloc_de_mort = <br />
| país = {{CAT}} <br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| primera_obra = ''[[Jo també sóc catalana]]'' (2004)<br />
| obres_magnes = ''[[L'últim patriarca]]'' (2008)<br />
| premis = [[Premi Ramon Llull de novel·la]] (2008)<br />
| notes_a_peu = <br />
}}<br />
'''Najat El Hachmi'''<ref>{{Ref-web|url = http://esadir.cat/Nomspropis/Antroponims/Cultura/Najat_El_Hachmi|títol = Najat El Hachmi|consulta = 17 de juny de 2015|llengua = |editor = Esadir. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals|data = }}</ref> ([[Nador]], [[2 de juliol]] de [[1979]]) és una [[escriptora]] [[catalana]] i mitjancera cultural d'origen [[Berbers|amazic]]. Estudià filologia [[llengua àrab|àrab]] a la [[Universitat de Barcelona]] i presentà un informatiu setmanal en [[Llengua berber|llengua amaziga]] a l'antiga emissora [[Catalunya Cultura]]. Actualment resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura. Va ser guanyadora de l'edició 2008 del [[Premi Ramon Llull de novel·la]] amb la novel·la ''[[L'últim patriarca]]'',<ref>[http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2721417 Najat El Hachmi guanya el Premi Ramon Llull de novel·la]</ref> que ha sigut traduïda a set llengües.<ref name=nopcamon>{{ref-notícia|cognom=Nopca|nom=Jordi|títol=Quina literatura catalana es llegeix al món?|publicació=[[Diari Ara]]|consulta=24 abril 2014|data=20 d'abril de 2014|enllaçautor=Jordi Nopca|pàgines=48-49}}</ref><br />
<br />
== Vida i obra ==<br />
Va néixer a la ciutat marroquina de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a [[Vic]] gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d'esports... fins a ser mediadora a la Delegació d'Ensenyament de Vic.<ref>[http://www.osona.com/Infos2004/LlibreLaTrallanov04b.htm Presentació de "Jo també sóc catalana" a La Tralla]</ref><br />
<br />
El 2005 va participar en un acte de l'[[Institut Europeu de la Mediterrània]], junt amb altres escriptors de procedència estrangera que utilitzen el català a l'hora d'escriure com [[Matthew Tree]], [[Salah Jamal]], [[Laila Karrouch]] o [[Mohamed Chaib]].<br />
<br />
Amb motiu de la [[Fira del Llibre de Frankfurt]] l'octubre del 2007, va viatjar per diferents ciutats alemanyes per participar en col·loquis literaris en els quals va oferir la seva visió de la literatura catalana actual.<br />
<br />
Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com [[Catalunya Ràdio]], on participa en una tertúlia del programa ''[[L'oracle]]'', de [[Xavier Graset]], i ha publicat articles al diari ''[[El 9 Nou]]'' de Vic, a la revista digital ''[[Esguard]]'',<ref name="ep">{{ref-publicació|títol='Esguard', la primera revista en català per a iPad|publicació=El Periódico de Catalunya|data=12 setembre 2012|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ocio-y-cultura/esguard-primera-revista-catalan-para-ipad-2203240}}</ref> en ''[[La Vanguardia]] i al Periódico de Catalunya''.<br />
<br />
Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d'aleshores, no ha deixat de fer-ho, al principi com un entreteniment, i més endavant com a mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany. El seu primer llibre, ''Jo també sóc catalana'' (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia 8 anys. Un llibre que, en certa mesura, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d'origen marroquí.<br />
<br />
La novel·la que l'ha fet famosa, ''[[L'últim patriarca]]'', ha estat la guanyadora del [[Premi Ramon Llull de novel·la]]. La novel·la exposa la història d'un immigrant marroquí que s'instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu.<br />
<br />
A començaments de 2011 es publica ''La caçadora de cossos'', també una novel·la en primera persona, en el qual aborda la temàtica de la sexualitat de manera molt oberta.<ref>{{format ref}} http://www.emporda.info/cultura/2011/02/10/cacadora-cossos-nou-llibre-najat-hachmi/108718.html</ref><br />
<br />
L'[[octubre]] de [[2012]] signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor del [[federalisme espanyol]] i en contra la [[independència de Catalunya]].<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4047959/20121017/centenar-professionals-desquerres-signen-federalisme-independencia.html |títol= Un centenar de professionals d'esquerres signen pel federalisme i contra la independència |editor= Vilaweb.cat |data= 17 d'octubre 2012 |consulta= 17/10/2012}}</ref><br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
* 2004 ''Jo també sóc catalana''. Editorial Columna. ISBN 84-664-0424-4<br />
* [[2008]] ''L'últim patriarca''. Editorial Planeta. ISBN 978-84-9708-185-6<br />
* [[2008]] «L'home que nedava», relat a la recopilació ''El llibre de la Marató. Vuit relats contra les malalties mentals greus''. Editorial Columna. ISBN 9788466409643<br />
* [[2011]] ''La caçadora de cossos''. Editorial Planeta. ISBN 978-84-08-09877-5<br />
<br />
== Premis i reconeixements ==<br />
* 2008 [[Premi Ramon Llull de novel·la|Ramon Llull]] per ''L'últim patriarca''<br />
* 2015 [[Premi Sant Joan de narrativa]] per ''La filla estrangera''<ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.cat/suplements/llegim/Najat_el_Hachmi-Premi_BBVA_Sant_Joan-Literatura_catalana-Edicions_62_0_1376862564.html|títol = Najat El Hachmi guanya el 35è premi BBVA Sant Joan|consulta = 17 de juny de 2015|llengua = |editor = Diari Ara|data = }}</ref><br />
<br />
== Referències ==<br />
<references /><br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* {{LletrA|najat-el-hachmi}}<br />
* {{qui és qui|hachmi-najat-el}}<br />
* [http://sinera.diba.cat/search~S10*cat/?searchtype=a&searcharg=El+Hachmi%2C+Najat&searchscope=10&sortdropdown=-&SORT=R&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=aEberhardt%2C+Isabelle Llibres de l'autora a les Biblioteques de Barcelona]<br />
<br />
{{Premis Ramon Llull de novel·la}}<br />
<br />
{{Autoritat}}<br />
{{ORDENA:El Hachmi, Najat}}<br />
<br />
[[Categoria:Escriptors osonencs contemporanis en català]]<br />
[[Categoria:Escriptors vigatans]]<br />
[[Categoria:Berbers]]<br />
[[Categoria:Premis Ramon Llull de novel·la]]<br />
[[Categoria:Novel·listes marroquins]]<br />
[[Categoria:Alumnes de la UB]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Guifi.net&diff=162561186Guifi.net2015-06-28T09:41:26Z<p>Davidpar: </p>
<hr />
<div>[[Fitxer:Logo guifi.svg|thumb|Logotip de Guifi.net|170px|dreta]]<br />
'''Guifi.net''' és un projecte social i tecnològic de construcció d'una [[Xarxa informàtica|xarxa]] de [[telecomunicacions]] oberta, lliure i neutral, majoritàriament feta mitjançant enllaços [[sense fil]]s amb equips que utilitzen l'espai radioelèctric però també amb diversos trams de fibra òptica, el què constitueixen les [[Xarxes de Nova Generació]], amb desenes de milers de [[Node (xarxa)|node]]s (edificis connectats a la xarxa), dels quals el nombre de nodes operatius s'està incrementant de forma constant. La majoria d'aquests nodes estan ubicats a [[Catalunya]] i [[País Valencià]], tot i que hi ha diverses illes de [[xarxa oberta]] guifi.net a diferents indrets de la península i les illes. Amb 28.000 llars connectades,<ref name=":0">{{ref-publicació|cognom=Parreño Mont|nom=David|títol=Els forats negres de la xarxa|publicació=Ara Comarques Gironines|data=22 maig 2015|url=http://www.ara.cat/comarquesgironines/forats-negres-xarxa_0_1361863803.html|consulta=28 juny 2015}}</ref> és una de les xarxes gratuïtes de wifi més extensa del món.<ref>VARELA, Gemma ''Internet, un derecho universal''. [[El Periódico]], 9 de novembre de 2010.</ref> La Fundació Guifi.net està dirigida per Lluís Dalmau.<ref name=":0" /><br />
<br />
Els nodes de la xarxa són de particulars, empreses i administracions que lliurement es connecten a aquesta per tal de poder accedir a una autèntica xarxa oberta i neutral de telecomunicacions i fer-la arribar allà on els calgui, tant la infraestructura com els continguts que per ella poden circular, ja que d'altra manera no serien accessibles a diverses zones del territori, pel fet d'estar en zones de manca de cobertura o de deficiències en el mercat de l'accés a Internet i als continguts digitals. Els diferents nodes que formen part de la xarxa guifi.net es van unint a la infraestructura creant una interconnexió ja que tota l'estructura és oberta explícitament per facilitar-ne el coneixement de l'enginyeria, perquè es pugui avaluar el funcionament dels diferents trams i perquè cadascú pugui crear trams nous on calguin.<br />
<br />
==Fonaments bàsics==<br />
<br />
Els seus fonaments bàsics del projecte guifi.net són els Comuns de la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral [[Comuns de la XOLN]].<ref>''XOLN'' {{ref-web|url=http://guifi.net/CXOLN|títol=El Comuns de la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral ("XOLN") <nowiki>|</nowiki> guifi.net<!--Títol generat per bot-->}}</ref><br />
* Ets lliure d'utilitzar la xarxa per qualsevol propòsit en tant que no perjudiquis al funcionament de la pròpia xarxa o a la llibertat dels altres usuaris.<br />
* Ets lliure de saber com és la xarxa, els seus components i com funciona.<br />
* Ets lliure de fer ús de la xarxa per a qualsevol tipus de comunicació i difondre'n el seu funcionament.<br />
* Incorporant-te a la xarxa, ajudes a estendre aquestes llibertats en les mateixes condicions.<br />
<br />
==Història==<br />
<br />
'''Guifi.net''' es va gestar a la primavera del 2004. El 03/04/2004 diverses persones interessades en el tema es varen reunir per compartir idees i planificar les primeres proves. Fruit de les proves fetes, el 15/05/2004 es van establir els primers enllaços permanents i estables entre els municipis osonecs de [[Calldetenes]], [[Gurb]], [[Santa Eugènia de Berga]] i [[Vic]].<br />
<br />
* El 29/10/2004 Vilaweb va atorgar el Premi Vilaweb 2004 a guifi.net,<ref>[http://guifi.net/node/1279 Premi Vilaweb Osona 2004 ]</ref> impulsor de la xarxa ciutadana oberta.<br />
<br />
* El 17/11/2006 el Consell Nacional de Joventut de Catalunya va lliurar a guifi.net el Premi al projecte associatiu més innovador, per "ser un projecte pioner en les noves formes de participació", per "ser un projecte, que més enllà d'oferir Internet gratuïtament, ofereix recursos a la comunitat, i connecta amb el món rural", i per apropar els joves les noves tecnologies de la informació i la comunicació.<br />
<br />
* El 19/04/2007 guifi.net va ser un dels tres finalistes al Premi IGC Ciutat del Coneixement de l'Internet Global Congress 2007, aquest premi té l'objectiu de reconèixer públicament les millors iniciatives (idees, projectes, investigacions) centrades en l'ús social de les noves tecnologies digitals de la informació, la comunicació i el coneixement.<br />
<br />
* El 06/11/2007 lliuren a guifi.net el Premi Nacional de Telecomunicacions 2007 de la Generalitat de Catalunya<ref>[http://www6.gencat.net/dgma/premisnacionals/edicions/anteriors/edicions_2007.htm Premis Nacionals de Radiodifusió, Televisió, Internet i Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya 2007 ] </ref> perquè és una xarxa de telecomunicacions oberta, de banda ampla i neutral, que, tot respectant els criteris marcats per la normativa vigent, assoleix prestacions d'alt nivell i a baix cost, i garanteix l'accés universal a la societat de la informació i la incorporació de serveis de valor afegit allà on és implantada. El jurat ha ressaltat també que els 2.700 nodes de xarxa ja operatius, i el seu ritme de creixement arreu de Catalunya són una contribució important a l'equilibri territorial, així com una bona forma d'afrontar l'escletxa digital.<br />
<br />
* El maig 2008 presenta a les V Jornades sobre les Telecomunicacions a les Administracions Locals<ref>[http://guifi.net/ca/node/14825 V Jornades sobre les Telecomunicacions a les Administracions Locals ]</ref> organitzades pel [[Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya]] juntament amb l'[[Associació Catalana de Municipis i Comarques]] amb la col·laboració de [[Localret]] la ponència 'guifi.net, una oportunitat per a les administracions locals' per tal d'exposar l'oportunitat que tenen les administracions públiques de fer Xarxa Oberta de telecomunicacions al seu territori en benefici dels ciutadans, la pròpia administració i les empreses, presentant els inconvenients clars de fer xarxes privades que s'apropien de l'espai radioelèctric per a ús privatiu creant models totalment ineficients pel que fa a l'ús de l'espectre o seguint el model poc ètic de crear microoperadors (wisp) per cobrar per l'ús de l'espectre radioelèctric d'ús públic sense llicència.<br />
<br />
* L'11 de juliol de 2008 es va constituir la Fundació Privada per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral guifi.net<ref> Fundació Privada per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral [http://fundacio.guifi.net guifi.net ]</ref> com a plataforma de col·laboració de Recerca, Innovació i Desenvolupament i com un fòrum de trobada d'institucions, organitzacions i empreses interessades a participar en un projecte global per al desenvolupament de les infraestructures i els serveis de xarxa.<br />
<br />
* Al setembre de 2008 la xarxa supera els 5.000 nodes operatius.<ref>[http://guifi.net/node/3671/view/nodes Llistat de nodes]</ref><br />
<br />
* El 25/11/2008 la Unió Europea, en la conferència ICT2008 a Lió, anuncia oficialment<ref>EU Official Announcement of [http://ec.europa.eu/information_society/newsroom/cf/itemlongdetail.cfm?item_id=4537 3rd wave new ENoLL Members ]</ref> que ha escollit guifi.net com a membre de la European Network of Living Labs.<br />
<br />
* Al febrer de 2009 la xarxa supera els 6.000 nodes operatius.<br />
<br />
* A l'abril de 2009 la Fundació guifi.net queda inscrita al registre d'operadors de telecomunicacions de la [[Comissió del Mercat de les Telecomunicacions]].<br />
<br />
* Al juny de 2009 la xarxa supera els 7.000 nodes operatius (10.000 nodes si se sumen els no operatius).<br />
<br />
* A l'agost de 2009 es comença a fer el primer tram de fibra òptica, uns dos quilòmetres, que uneixen una dotzena de [[masia|masies]] al municipi de Gurb.<br />
<br />
* A l'octubre de 2009 supera els 8.000 nodes operatius (11.800 nodes totals) i més de 11.500 quilòmetres d'enllaços.<br />
<br />
* Al novembre de 2009, Guifi.net s'incorpora al [[:en:Internet Exchange Point|Punt Neutre d'Internet]] de Catalunya (CATNIX).<ref>{{Ref-web|url = http://www.catnix.net/ca/noticia/guifinet_es_connecta_al_catnix/26/|títol = Guifi.net es connecta al CATNIX|consulta = |llengua = Català|editor = CATNIX|data = 11-1-2011}}</ref><br />
<br />
* Al desembre de 2009 desenvolupa un projecte conjunt amb l'[[ONG]] [[Terrassaharaui]]<ref>{{ref-web|url=http://www.terrassaharaui.info/|títol=Terrassaharaui<!--Títol generat per bot-->}}</ref> que permet desplegar la xarxa guifi entre diversos campaments de refugiats sahrauis.<ref>{{ref-web|url=http://guifi.net/sahara|títol=Sahrawi refugee camps <nowiki>|</nowiki> guifi.net<!--Títol generat per bot-->}}</ref><br />
<br />
* Durant el 27 de juny de 2010 se superen els 10.000 nodes operatius (14.700 nodes totals) i prop de 15.000 km d'enllaços.<br />
<br />
* El 4 de juliol de 2010, [[Òmnium Cultural]] sol·licita ajuda a guifi.net per donar cobertura [[wifi]] durant la manifestació convocada a Barcelona el día 10 de juliol, a 6 dies vista. S'aconsegueix donar cobertura durant 2 km gràcies a l'ajut de 22 persones.<ref>[http://guifi.net/node/31220 Cobertura Internet a la manifestació "somunanacio" ]</ref><br />
<br />
* A l'octubre de 2010 es superen els 11.000 nodes operatius.<br />
<br />
* Al mes de novembre de 2010 s'instal·la i posa en funcionament un tram de xarxa utilitzant fibra òptica al municipi de Taradell<ref>Fibra [http://guifi.net/fibraopticataradell Òptica a Taradell ]</ref><br />
<br />
* El 16 de desembre de 2010 s'anuncien els guanyadors dels Ajuts puntCAT 2010.<ref>[http://domini.cat/media/upload/arxius/premsa/101217.lliuramentajuts.pdf Ajuts puntCAT 2010 ]</ref> Guifi.net reb un dels set Ajuts puntCAT 2010 per al projecte “Complement per a Mozilla Firefox i Mozilla Fennec que facilita l'ús de servidors intermediaris”. El seu objectiu és facilitar la utilització de proxys, portes d'accés a Internet, en els navegadors d'Internet Mozilla Firefox i Mozilla Fennec. Amb això es facilitarà enormement que tothom pugui, de manera molt senzilla i transparent, connectar-se a proxys fàcilment. L'Associació EXO, Expansió de la Xarxa Oberta, també reb un dels set Ajuts puntCAT 2010 per al projecte “Equip de desplegament ràpid de cobertura WiFi d'acord amb el model de Xarxa Oberta”, facilitat per l'Ajut puntCAT 2010, té tres finalitats concretes: donar cobertura WiFi a grans esdeveniments, desenvolupar una versió estable del programari que s'està desenvolupant a GràciaSenseFils i publicar un manual d'usuari i d'administrador per al programari que es desenvolupi, a més d'un manual d'usuari del conjunt WiFi. Foto<ref>Fotografia [http://www.flickr.com/photos/puntcat/5268505548/in/set-72157625479146753/ Ajuts puntCAT 2010 ]</ref><br />
<br />
* Al setembre de 2011 s'inicia la participació en el projecte d’innovació educativa OpenFPnet que ha estat seleccionat amb l’objectiu de crear una xarxa de telecomunicacions que connectarà sis centres d’educació secundària de les Terres de l’Ebre i el nord de Castelló.<ref>Projecte [http://blogs.guifi.net/fundacio/2011/10/23/projecte-d%E2%80%99innovacio-educativa-openfpnet d’innovació educativa OpenFPnet]</ref><br />
<br />
* A l'octubre de 2011 guifi.net forma part d’un consorci europeu que ha estat escollit per la Comissió Europea per a dur a terme un projecte de recerca en l’àmbit de les xarxes de telecomunicacions d’iniciativa ciutadana.<ref>Projecte europeu [http://blogs.guifi.net/fundacio/2011/10/20/projecte-europeu-de-recerca-cofine/ de recerca CONFINE]</ref><br />
<br />
* Al novembre de 2011 s'inicia la participació el projecte de recerca europeu escollit per la Comissió Europea sobre aplicacions mòbils i web de servei públic al ciutadà ''Commons for Europe'' que té com a objectiu proveir serveis innovadors als ciutadans i, mitjançant la col·laboració entre set ciutats, trobar solucions úniques a problemes comuns i reduir-ne, així, els costos.<ref>[http://blogs.guifi.net/fundacio/2011/11/01/la-fundacio-participa-a-un-projecte-europeu-que-promou-el-desenvolupament-daplicacions-mobils-i-web-per-oferir-serveis-publics-al-ciutada/ La Fundació participa al Commons for Europe]</ref><br />
<br />
* Al desembre de 2011 es superen els 15.000 nodes operatius.<br />
<br />
* Al gener de 2012 es presenta a la Universitat Jaume I de Castelló la Jornada sobre guifi.net i les administracions locals:<br />
** Les administracions públiques i les xarxes de comunicacions - Pilar Puig<ref>Les administracions públiques i les xarxes de comunicacions - [http://www.svideo.uji.es/peli.php?codi=839&lg= Pilar Puig (vídeo)]</ref><br />
** guifi.net i les administracions públiques, aspectes legals - Lluís Dalmau<ref>guifi.net i les administracions públiques, aspectes legals - [http://www.svideo.uji.es/peli.php?codi=840&lg= Lluís Dalmau (vídeo)]</ref><br />
** Nous projectes de guifi.net - Ramon Roca<ref>Nous projectes de guifi.net - [http://www.svideo.uji.es/peli.php?codi=841&lg= Ramon Roca (video)]</ref><br />
<br />
* A l'estiu de 2012 es desenvolupa el [http://camp2012.guifi.net Camp de Treball guifi.net 2012 a Vic],<ref>[http://camp2012.guifi.net Camp de Treball guifi.net 2012 a Vic]</ref> en el qual el planifica i desenvolupa un desplegament de xarxa de fibra òptica per connectar els edificis de l'Escola Andersen, el Club Patí Vic, l'Alberg de Joventut i l'Estació meteorològica, aquests equipaments tenien una connectivitat a Internet entre 0,5 i 1 Mbps i els circuits que s'han construït amb fibra òptica tenen una capacitat d'1 Gbps (l'equivalent a 1000 Mbps).<br />
* El setembre de 2012 es realitza la trobada anual d'usuaris de Guifi.net, SAX, a Tortosa.<ref>{{Ref-web|url = http://www.iesebre.com/index.php/News/72/|títol = SAX 2012, Trobada anual d'usuari de Guifi.net|consulta = |llengua = |editor = IES Ebre|data = }}</ref><br />
* A l'estiu de 2013 es desenvolupa el II Camp de Treball guifi.net 2013 a Sallent, on 23 joves es formen i aprenen a muntar nodes i de tot tipus de dispositius de xarxa.<br />
<br />
* El 4 de desembre de 2012 es superen els 19.000 nodes operatius.<br />
<br />
* A l'1 de gener de 2013 la Fundació guifi.net inicia la seva participació en el [http://clommunity-project.eu/ projecte europeu Clommunity]<br />
* El Juny de 2014 es realitza la trobada anual d'usuaris de Guifi.net, SAX, a Morella.<ref>{{Ref-web|url = https://www.morella.net/morella/conocenos/noticias/7124|títol = Èxit del congrés de Guifi.net|consulta = |llengua = Català|editor = Ajuntament de Morella|data = 9-6-2014}}</ref><br />
* Al febrer de 2015 es consolida la xarxa guifi.net a les Illes Balears<ref>{{Ref-web|url = http://www.arabalears.cat/balears/xarxa-telecomunicacions-gratuita-arriba-Illes_0_1300070102.html|títol = Xarxa de telecomunicacions gratuita arriba a les Iles Balears|consulta = 08/02/2015|llengua = català|editor = arabalears|data = }}</ref><br />
<br />
==Referències==<br />
{{referències|2}}<br />
<br />
==Vegeu també==<br />
* [[Xarxa en malla]]<br />
* [[Xarxa informàtica]]<br />
* [[Wi-Fi]]<br />
* [[Fibra òptica]]<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
*[http://guifi.net/ Guifi.net]<br />
*[http://fundacio.guifi.net/ Fundació Privada per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral, guifi.net]<br />
<br />
<br />
{{ORDENA:Guifi.Net}} <!--ORDENA generat per bot--><br />
[[Categoria:Xarxes informàtiques sense fil]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Guifi.net&diff=162561185Guifi.net2015-06-28T09:40:12Z<p>Davidpar: </p>
<hr />
<div>[[Fitxer:Logo guifi.svg|thumb|Logotip de Guifi.net|170px|dreta]]<br />
'''Guifi.net''' és un projecte social i tecnològic de construcció d'una [[Xarxa informàtica|xarxa]] de [[telecomunicacions]] oberta, lliure i neutral, majoritàriament feta mitjançant enllaços [[sense fil]]s amb equips que utilitzen l'espai radioelèctric però també amb diversos trams de fibra òptica, el què constitueixen les [[Xarxes de Nova Generació]], amb desenes de milers de [[Node (xarxa)|node]]s (edificis connectats a la xarxa), dels quals el nombre de nodes operatius s'està incrementant de forma constant. La majoria d'aquests nodes estan ubicats a [[Catalunya]] i [[País Valencià]], tot i que hi ha diverses illes de [[xarxa oberta]] guifi.net a diferents indrets de la península i les illes. Amb 28.000 llars connectades,<ref>{{ref-publicació|cognom=Parreño Mont|nom=David|títol=Els forats negres de la xarxa|publicació=Ara Comarques Gironines|data=22 maig 2015|url=http://www.ara.cat/comarquesgironines/forats-negres-xarxa_0_1361863803.html|consulta=28 juny 2015}}</ref> és una de les xarxes gratuïtes de wifi més extensa del món.<ref>VARELA, Gemma ''Internet, un derecho universal''. [[El Periódico]], 9 de novembre de 2010.</ref><br />
<br />
Els nodes de la xarxa són de particulars, empreses i administracions que lliurement es connecten a aquesta per tal de poder accedir a una autèntica xarxa oberta i neutral de telecomunicacions i fer-la arribar allà on els calgui, tant la infraestructura com els continguts que per ella poden circular, ja que d'altra manera no serien accessibles a diverses zones del territori, pel fet d'estar en zones de manca de cobertura o de deficiències en el mercat de l'accés a Internet i als continguts digitals. Els diferents nodes que formen part de la xarxa guifi.net es van unint a la infraestructura creant una interconnexió ja que tota l'estructura és oberta explícitament per facilitar-ne el coneixement de l'enginyeria, perquè es pugui avaluar el funcionament dels diferents trams i perquè cadascú pugui crear trams nous on calguin.<br />
<br />
==Fonaments bàsics==<br />
<br />
Els seus fonaments bàsics del projecte guifi.net són els Comuns de la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral [[Comuns de la XOLN]].<ref>''XOLN'' {{ref-web|url=http://guifi.net/CXOLN|títol=El Comuns de la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral ("XOLN") <nowiki>|</nowiki> guifi.net<!--Títol generat per bot-->}}</ref><br />
* Ets lliure d'utilitzar la xarxa per qualsevol propòsit en tant que no perjudiquis al funcionament de la pròpia xarxa o a la llibertat dels altres usuaris.<br />
* Ets lliure de saber com és la xarxa, els seus components i com funciona.<br />
* Ets lliure de fer ús de la xarxa per a qualsevol tipus de comunicació i difondre'n el seu funcionament.<br />
* Incorporant-te a la xarxa, ajudes a estendre aquestes llibertats en les mateixes condicions.<br />
<br />
==Història==<br />
<br />
'''Guifi.net''' es va gestar a la primavera del 2004. El 03/04/2004 diverses persones interessades en el tema es varen reunir per compartir idees i planificar les primeres proves. Fruit de les proves fetes, el 15/05/2004 es van establir els primers enllaços permanents i estables entre els municipis osonecs de [[Calldetenes]], [[Gurb]], [[Santa Eugènia de Berga]] i [[Vic]].<br />
<br />
* El 29/10/2004 Vilaweb va atorgar el Premi Vilaweb 2004 a guifi.net,<ref>[http://guifi.net/node/1279 Premi Vilaweb Osona 2004 ]</ref> impulsor de la xarxa ciutadana oberta.<br />
<br />
* El 17/11/2006 el Consell Nacional de Joventut de Catalunya va lliurar a guifi.net el Premi al projecte associatiu més innovador, per "ser un projecte pioner en les noves formes de participació", per "ser un projecte, que més enllà d'oferir Internet gratuïtament, ofereix recursos a la comunitat, i connecta amb el món rural", i per apropar els joves les noves tecnologies de la informació i la comunicació.<br />
<br />
* El 19/04/2007 guifi.net va ser un dels tres finalistes al Premi IGC Ciutat del Coneixement de l'Internet Global Congress 2007, aquest premi té l'objectiu de reconèixer públicament les millors iniciatives (idees, projectes, investigacions) centrades en l'ús social de les noves tecnologies digitals de la informació, la comunicació i el coneixement.<br />
<br />
* El 06/11/2007 lliuren a guifi.net el Premi Nacional de Telecomunicacions 2007 de la Generalitat de Catalunya<ref>[http://www6.gencat.net/dgma/premisnacionals/edicions/anteriors/edicions_2007.htm Premis Nacionals de Radiodifusió, Televisió, Internet i Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya 2007 ] </ref> perquè és una xarxa de telecomunicacions oberta, de banda ampla i neutral, que, tot respectant els criteris marcats per la normativa vigent, assoleix prestacions d'alt nivell i a baix cost, i garanteix l'accés universal a la societat de la informació i la incorporació de serveis de valor afegit allà on és implantada. El jurat ha ressaltat també que els 2.700 nodes de xarxa ja operatius, i el seu ritme de creixement arreu de Catalunya són una contribució important a l'equilibri territorial, així com una bona forma d'afrontar l'escletxa digital.<br />
<br />
* El maig 2008 presenta a les V Jornades sobre les Telecomunicacions a les Administracions Locals<ref>[http://guifi.net/ca/node/14825 V Jornades sobre les Telecomunicacions a les Administracions Locals ]</ref> organitzades pel [[Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya]] juntament amb l'[[Associació Catalana de Municipis i Comarques]] amb la col·laboració de [[Localret]] la ponència 'guifi.net, una oportunitat per a les administracions locals' per tal d'exposar l'oportunitat que tenen les administracions públiques de fer Xarxa Oberta de telecomunicacions al seu territori en benefici dels ciutadans, la pròpia administració i les empreses, presentant els inconvenients clars de fer xarxes privades que s'apropien de l'espai radioelèctric per a ús privatiu creant models totalment ineficients pel que fa a l'ús de l'espectre o seguint el model poc ètic de crear microoperadors (wisp) per cobrar per l'ús de l'espectre radioelèctric d'ús públic sense llicència.<br />
<br />
* L'11 de juliol de 2008 es va constituir la Fundació Privada per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral guifi.net<ref> Fundació Privada per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral [http://fundacio.guifi.net guifi.net ]</ref> com a plataforma de col·laboració de Recerca, Innovació i Desenvolupament i com un fòrum de trobada d'institucions, organitzacions i empreses interessades a participar en un projecte global per al desenvolupament de les infraestructures i els serveis de xarxa.<br />
<br />
* Al setembre de 2008 la xarxa supera els 5.000 nodes operatius.<ref>[http://guifi.net/node/3671/view/nodes Llistat de nodes]</ref><br />
<br />
* El 25/11/2008 la Unió Europea, en la conferència ICT2008 a Lió, anuncia oficialment<ref>EU Official Announcement of [http://ec.europa.eu/information_society/newsroom/cf/itemlongdetail.cfm?item_id=4537 3rd wave new ENoLL Members ]</ref> que ha escollit guifi.net com a membre de la European Network of Living Labs.<br />
<br />
* Al febrer de 2009 la xarxa supera els 6.000 nodes operatius.<br />
<br />
* A l'abril de 2009 la Fundació guifi.net queda inscrita al registre d'operadors de telecomunicacions de la [[Comissió del Mercat de les Telecomunicacions]].<br />
<br />
* Al juny de 2009 la xarxa supera els 7.000 nodes operatius (10.000 nodes si se sumen els no operatius).<br />
<br />
* A l'agost de 2009 es comença a fer el primer tram de fibra òptica, uns dos quilòmetres, que uneixen una dotzena de [[masia|masies]] al municipi de Gurb.<br />
<br />
* A l'octubre de 2009 supera els 8.000 nodes operatius (11.800 nodes totals) i més de 11.500 quilòmetres d'enllaços.<br />
<br />
* Al novembre de 2009, Guifi.net s'incorpora al [[:en:Internet Exchange Point|Punt Neutre d'Internet]] de Catalunya (CATNIX).<ref>{{Ref-web|url = http://www.catnix.net/ca/noticia/guifinet_es_connecta_al_catnix/26/|títol = Guifi.net es connecta al CATNIX|consulta = |llengua = Català|editor = CATNIX|data = 11-1-2011}}</ref><br />
<br />
* Al desembre de 2009 desenvolupa un projecte conjunt amb l'[[ONG]] [[Terrassaharaui]]<ref>{{ref-web|url=http://www.terrassaharaui.info/|títol=Terrassaharaui<!--Títol generat per bot-->}}</ref> que permet desplegar la xarxa guifi entre diversos campaments de refugiats sahrauis.<ref>{{ref-web|url=http://guifi.net/sahara|títol=Sahrawi refugee camps <nowiki>|</nowiki> guifi.net<!--Títol generat per bot-->}}</ref><br />
<br />
* Durant el 27 de juny de 2010 se superen els 10.000 nodes operatius (14.700 nodes totals) i prop de 15.000 km d'enllaços.<br />
<br />
* El 4 de juliol de 2010, [[Òmnium Cultural]] sol·licita ajuda a guifi.net per donar cobertura [[wifi]] durant la manifestació convocada a Barcelona el día 10 de juliol, a 6 dies vista. S'aconsegueix donar cobertura durant 2 km gràcies a l'ajut de 22 persones.<ref>[http://guifi.net/node/31220 Cobertura Internet a la manifestació "somunanacio" ]</ref><br />
<br />
* A l'octubre de 2010 es superen els 11.000 nodes operatius.<br />
<br />
* Al mes de novembre de 2010 s'instal·la i posa en funcionament un tram de xarxa utilitzant fibra òptica al municipi de Taradell<ref>Fibra [http://guifi.net/fibraopticataradell Òptica a Taradell ]</ref><br />
<br />
* El 16 de desembre de 2010 s'anuncien els guanyadors dels Ajuts puntCAT 2010.<ref>[http://domini.cat/media/upload/arxius/premsa/101217.lliuramentajuts.pdf Ajuts puntCAT 2010 ]</ref> Guifi.net reb un dels set Ajuts puntCAT 2010 per al projecte “Complement per a Mozilla Firefox i Mozilla Fennec que facilita l'ús de servidors intermediaris”. El seu objectiu és facilitar la utilització de proxys, portes d'accés a Internet, en els navegadors d'Internet Mozilla Firefox i Mozilla Fennec. Amb això es facilitarà enormement que tothom pugui, de manera molt senzilla i transparent, connectar-se a proxys fàcilment. L'Associació EXO, Expansió de la Xarxa Oberta, també reb un dels set Ajuts puntCAT 2010 per al projecte “Equip de desplegament ràpid de cobertura WiFi d'acord amb el model de Xarxa Oberta”, facilitat per l'Ajut puntCAT 2010, té tres finalitats concretes: donar cobertura WiFi a grans esdeveniments, desenvolupar una versió estable del programari que s'està desenvolupant a GràciaSenseFils i publicar un manual d'usuari i d'administrador per al programari que es desenvolupi, a més d'un manual d'usuari del conjunt WiFi. Foto<ref>Fotografia [http://www.flickr.com/photos/puntcat/5268505548/in/set-72157625479146753/ Ajuts puntCAT 2010 ]</ref><br />
<br />
* Al setembre de 2011 s'inicia la participació en el projecte d’innovació educativa OpenFPnet que ha estat seleccionat amb l’objectiu de crear una xarxa de telecomunicacions que connectarà sis centres d’educació secundària de les Terres de l’Ebre i el nord de Castelló.<ref>Projecte [http://blogs.guifi.net/fundacio/2011/10/23/projecte-d%E2%80%99innovacio-educativa-openfpnet d’innovació educativa OpenFPnet]</ref><br />
<br />
* A l'octubre de 2011 guifi.net forma part d’un consorci europeu que ha estat escollit per la Comissió Europea per a dur a terme un projecte de recerca en l’àmbit de les xarxes de telecomunicacions d’iniciativa ciutadana.<ref>Projecte europeu [http://blogs.guifi.net/fundacio/2011/10/20/projecte-europeu-de-recerca-cofine/ de recerca CONFINE]</ref><br />
<br />
* Al novembre de 2011 s'inicia la participació el projecte de recerca europeu escollit per la Comissió Europea sobre aplicacions mòbils i web de servei públic al ciutadà ''Commons for Europe'' que té com a objectiu proveir serveis innovadors als ciutadans i, mitjançant la col·laboració entre set ciutats, trobar solucions úniques a problemes comuns i reduir-ne, així, els costos.<ref>[http://blogs.guifi.net/fundacio/2011/11/01/la-fundacio-participa-a-un-projecte-europeu-que-promou-el-desenvolupament-daplicacions-mobils-i-web-per-oferir-serveis-publics-al-ciutada/ La Fundació participa al Commons for Europe]</ref><br />
<br />
* Al desembre de 2011 es superen els 15.000 nodes operatius.<br />
<br />
* Al gener de 2012 es presenta a la Universitat Jaume I de Castelló la Jornada sobre guifi.net i les administracions locals:<br />
** Les administracions públiques i les xarxes de comunicacions - Pilar Puig<ref>Les administracions públiques i les xarxes de comunicacions - [http://www.svideo.uji.es/peli.php?codi=839&lg= Pilar Puig (vídeo)]</ref><br />
** guifi.net i les administracions públiques, aspectes legals - Lluís Dalmau<ref>guifi.net i les administracions públiques, aspectes legals - [http://www.svideo.uji.es/peli.php?codi=840&lg= Lluís Dalmau (vídeo)]</ref><br />
** Nous projectes de guifi.net - Ramon Roca<ref>Nous projectes de guifi.net - [http://www.svideo.uji.es/peli.php?codi=841&lg= Ramon Roca (video)]</ref><br />
<br />
* A l'estiu de 2012 es desenvolupa el [http://camp2012.guifi.net Camp de Treball guifi.net 2012 a Vic],<ref>[http://camp2012.guifi.net Camp de Treball guifi.net 2012 a Vic]</ref> en el qual el planifica i desenvolupa un desplegament de xarxa de fibra òptica per connectar els edificis de l'Escola Andersen, el Club Patí Vic, l'Alberg de Joventut i l'Estació meteorològica, aquests equipaments tenien una connectivitat a Internet entre 0,5 i 1 Mbps i els circuits que s'han construït amb fibra òptica tenen una capacitat d'1 Gbps (l'equivalent a 1000 Mbps).<br />
* El setembre de 2012 es realitza la trobada anual d'usuaris de Guifi.net, SAX, a Tortosa.<ref>{{Ref-web|url = http://www.iesebre.com/index.php/News/72/|títol = SAX 2012, Trobada anual d'usuari de Guifi.net|consulta = |llengua = |editor = IES Ebre|data = }}</ref><br />
* A l'estiu de 2013 es desenvolupa el II Camp de Treball guifi.net 2013 a Sallent, on 23 joves es formen i aprenen a muntar nodes i de tot tipus de dispositius de xarxa.<br />
<br />
* El 4 de desembre de 2012 es superen els 19.000 nodes operatius.<br />
<br />
* A l'1 de gener de 2013 la Fundació guifi.net inicia la seva participació en el [http://clommunity-project.eu/ projecte europeu Clommunity]<br />
* El Juny de 2014 es realitza la trobada anual d'usuaris de Guifi.net, SAX, a Morella.<ref>{{Ref-web|url = https://www.morella.net/morella/conocenos/noticias/7124|títol = Èxit del congrés de Guifi.net|consulta = |llengua = Català|editor = Ajuntament de Morella|data = 9-6-2014}}</ref><br />
* Al febrer de 2015 es consolida la xarxa guifi.net a les Illes Balears<ref>{{Ref-web|url = http://www.arabalears.cat/balears/xarxa-telecomunicacions-gratuita-arriba-Illes_0_1300070102.html|títol = Xarxa de telecomunicacions gratuita arriba a les Iles Balears|consulta = 08/02/2015|llengua = català|editor = arabalears|data = }}</ref><br />
<br />
==Referències==<br />
{{referències|2}}<br />
<br />
==Vegeu també==<br />
* [[Xarxa en malla]]<br />
* [[Xarxa informàtica]]<br />
* [[Wi-Fi]]<br />
* [[Fibra òptica]]<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
*[http://guifi.net/ Guifi.net]<br />
*[http://fundacio.guifi.net/ Fundació Privada per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral, guifi.net]<br />
<br />
<br />
{{ORDENA:Guifi.Net}} <!--ORDENA generat per bot--><br />
[[Categoria:Xarxes informàtiques sense fil]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Aur%C3%A8lia_Capmany&diff=153738192Maria Aurèlia Capmany2015-04-11T19:13:08Z<p>Davidpar: Afegida Categoria:Traductors barcelonins usant HotCat</p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor<br />
| nom = Maria Aurèlia Capmany i Farnés [[fitxer:Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg|25px]]<br />
| imatge = MACapmany.jpg<br />
| grandària = 200px<br />
| descripció = Maria Aurèlia Capmany i Farnés<br />
| lloc_de_naixement = [[Barcelona]]<br />
| nascuda = {{Data naixement|1918|08|3}}<br />
| morta = {{Data defunció i edat|1991|10|2|1918|08|3}}<br />
| lloc_de_mort = [[Barcelona]]<br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| país = [[Catalunya]]<br />
| període = <br />
| gènere = <br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = ''Necessitem morir'' (1947)<br />''El cel no és transparent'' (1948)<br />
| obres_magnes = ''Un lloc entre els morts'' (1967)<br />
| influències = <br />
| influenciat = <br />
| influenciada = <br />
| premis = [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] (1948)<br />[[Premi Sant Jordi de novel·la]] (1968)<br />[[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil|Premi Crítica Serra d'Or]] (1983)<br />
| lloc web = http://www.fmac.org/<br />
| signatura = <br />
| notes a peu = <br />
}}<br />
'''Maria Aurèlia Capmany i Farnés''' ([[Barcelona]], [[3 d'agost]] de [[1918]] - [[2 d'octubre]] de [[1991]]) fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Va rebre el [[Premi Sant Jordi de novel·la]] del 1968 amb l'obra ''Un lloc entre els morts'' i el [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] del 1948 amb ''El cel no és transparent''. Fou presidenta del [[PEN català]] entre 1979 i 1983. Destacà també com a activista cultural, [[feminista]] i [[antifranquista]].<ref name=dones>{{ref-llibre|títol=Exposició dones escriptores |lloc=Barcelona|editorial=[[Institut Català de les Dones]]|any=2008|url=http://www20.gencat.cat/docs/icdones/serveis/docs/exposicio_dones_escriptores.pdf|consulta=20 d'agost de 2013}}</ref> <br />
<br />
== Biografia ==<br />
Néta de [[Sebastià Farnés]], intel·lectual autor de la ''Paremiologia catalana comparada'', i filla d'[[Aureli Capmany]], folklorista i col·laborador en revistes infantils, va passar la joventut al pis de la familia a tocar de la Rambla de Barcelona.<br />
Estudià a l'[[Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya]] i es va llicenciar en Filosofia a la [[Universitat de Barcelona]] de la postguerra.<br />
<br />
Va practicar la docència durant els anys 40 i 50 a l'Institut Albéniz de [[Badalona]] i l'[[Escola Isabel de Villena]] a Barcelona. També va treballar gravant vidre, ofici que havia après en l'època d'universitària.<br />
<br />
Amb la seva primera novel·la ''Necessitem morir'' (publicada el 1952) quedà finalista del [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] de [[1947]], premi que va guanyar l'any següent amb ''El cel no és transparent''. El seu prestigi com a narradora arribarà amb novel·les com ''Betúlia'', ''El gust de la pols'' i sobretot per ''Un lloc entre els morts'', [[premi Sant Jordi]] del [[1968]]. L'any 1981 va rebre el [[Premi Ramon Fuster]], atorgat pel [[Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya]],<ref>{{ref-web|url=http://www.cdl.cat/premis|consulta=14 març 2014|títol=Premis|editor=Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya}}</ref> i el 1983 va guanyar el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil]] amb ''El malefici de la reina d'Hongria''.<br />
<br />
Fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que a més de la narrativa es dedicà a la traducció, i cultivà el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris.<br />
<br />
En el camp de la dramatúrgia va fundar el 1959 l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual amb [[Ricard Salvat]]. Hi va exercir de professora, d'actriu i de directora. A més, hi va estrenar obres pròpies, com ''Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de [[Francesc Layret]], advocat dels obrers de Catalunya''.<br />
<br />
Com a assagista sobresurt per les seves obres sobre la situació de la dona, sobretot amb ''La dona a Catalunya: consciència i situació'' el 1966. El mateix any, va particpar a la [[Caputxinada]], una assemblea antifranquista. També va dedicar nombrosos articles a diversos aspectes de la cultura i de la societat catalana. També destaquen els llibres de memòries ''Pedra de toc'' (1 i 2), ''Mala memòria'', i ''Això era i no era''.<br />
<br />
Participà i va intervindre en el "Míting de la Llibertat" ([[22 de juny]] de [[1976]]) i en el procés constituent del [[Partit Socialista de Catalunya-Congrés]] (novembre de [[1976]]).<br />
<br />
Va ser regidora i responsable de les àrees de Cultura i d'Edicions a l'[[Ajuntament de Barcelona]] durant les primeres legislatures del [[Partit dels Socialistes de Catalunya]] (PSC) i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins que es va morir el [[2 d'octubre]] de [[1991]]. Va ser també membre de l'[[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]], i presidenta del [[PEN català|Centre Català del Pen Club]].<br />
<br />
== Obres<ref>{{ref-web|url=http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=165 |títol=Maria Aurèlia Capmany Farnés: Intel·lectual, escriptora, feminista |consulta=19 d'octubre de 2013 |obra=Diccionari Biogràfic de Dones|editor= |data= |llengua= |autor=Palau Vergés, Montserrat }}</ref>==<br />
<br />
[[Fitxer:MAC JC.jpg|thumb|Maria Aurèlia Capmany als 3 anys, amb el seu germà Jordi]]<br />
<br />
===Novel·la===<br />
* Necessitem morir. Barcelona: Aymà, 1952 / Barcelona: Proa, 1977<br />
* L'altra ciutat. Barcelona: Selecta, 1955<br />
* Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Moll, 1956<br />
* Betúlia. Barcelona: Selecta, 1956<br />
* Ara. Barcelona: Albertí, 1958/ Barcelona: Plaza & Janés, 1988<br />
* Traduït de l'americà. Barcelona: Albertí, 1959<br />
* El gust de la pols. Barcelona: Destino, 1962 / Barcelona: Edicions 62, 1986<br />
* La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1963<br />
* El desert dels dies. Barcelona: Occitània, 1966<br />
* Un lloc entre els morts. Barcelona: Nova Terra, 1967 / Barcelona: Laia, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1984 / Barcelona: Proa, 1999<br />
* Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra, 1969 / Barcelona: Laia, 1983 / Barcelona: Barcanova, 1994<br />
* Vitrines d'Amsterdam. Barcelona: Club Editor, 1970<br />
* Quim-Quima. Barcelona: Estela, 1971 / Barcelona: Laia, 1977 / Barcelona: Planeta, 1991<br />
* El jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra, 1972 / Barcelona: La Magrana, 1987<br />
* Vés-te'n ianqui. Barcelona: Laia, 1980 / Barcelona: Barcanova, 2006<br />
* Lo color més blau. Barcelona: Planeta, 1983<br />
* El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta, 1988.<br />
<br />
====Narrativa breu====<br />
* Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1952<br />
* Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971<br />
* Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Tarot, 1971<br />
* Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980<br />
* Fumar o no fumar : vet aquí la qüestió (amb Pere Calders). Barcelona: Destino, 1988<br />
* Aquelles dames d'altres temps. Barcelona: Planeta, 1990<br />
* De veu a veu: contes i narracions. [amb Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001<br />
* Literatura infantil i juvenil<br />
* Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971<br />
* Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972<br />
* L'alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977<br />
* Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981<br />
* El malefici de la reina d'Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982<br />
* Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993<br />
* La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989<br />
<br />
====Teatre====<br />
* Tu i l'hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960<br />
* Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968<br />
* Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [amb Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions * Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992<br />
* L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974<br />
* El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974<br />
* Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980<br />
* Ca, barret! [amb Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984<br />
<br />
====Assaig====<br />
* Cita de narradors (amb Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho i Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958 <br />
* Historias de Barcelona [fotografies de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963<br />
* La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966<br />
* Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968<br />
* La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968<br />
* Els vells. Barcelona: Mateu, 1968<br />
* La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969<br />
* El feminismo ibérico.. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970<br />
* De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971<br />
* Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972<br />
* El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973<br />
* Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973 <br />
* Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973 <br />
* El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974 <br />
* La dona. Barcelona: Dopesa, 1976 <br />
* Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976 <br />
* Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976 <br />
* La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977 <br />
* Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978 <br />
* Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978 <br />
* Antifémina (amb Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978 <br />
* En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982 <br />
* Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversa transcrita per Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984 <br />
* Retrobar Barcelona [amb Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986 <br />
* Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990 <br />
*¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990 <br />
* Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992 <br />
<br />
====Dietaris i memòries====<br />
* Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974 <br />
* Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981 <br />
* Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987 <br />
* Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989 <br />
<br />
====Còmic====<br />
* Dona, doneta, donota (amb Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979 <br />
<br />
====Obres completes====<br />
* Obra completa (7 volums). Barcelona: Columna, 1993 – 2000 (edició a cura de Guillem-Jordi Graells) <br />
<br />
====Guions====<br />
* L'alt rei en Jaume. Televisió, 1977 – 1978 <br />
* La nina. Televisió, 1977-1978 [basat en Casa de nines d'Ibsen). <br />
* Tereseta-que-baixava-les-escale. Televisió,, 1977-1978 [basat en el conte homònim de Salvador Espriu] <br />
* Aquesta nit no vindrem a sopar. Televisió, 1978 – 1979 <br />
* La nit catalana. Televisió,, 1978-1979 <br />
* Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979 <br />
* Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítols). Ràdio. Edició en casset (1979). <br />
* Les nits de la tieta Rosa. Televisió, 1980<br />
<br />
====Traduccions====<br />
<br />
=====Del francès=====<br />
* BALZAC, Honoré de: L'última encarnació de Vautrin. Barcelona: Nova Terra, 1972 <br />
* DURAS, Marguerite: Un dic contra el pacífic [Un barrage contre le Pacifique]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 2, 1965 <br />
* FOURNIER, Alain: El gran Meaulnes [Le grand Meaulnes]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 10, 1966 <br />
* KASSAK, Fred: Carambolades [Carambolages]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963 <br />
* LAFONT, Robert: Història de la literatura occitana. Barcelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973 <br />
* PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut [À la recherche du temps perdu]. Barcelona: Columna, 1990-1991 [amb Jaume Vidal Alcover] <br />
* SARTRE, Jean-Paul: Fenomenologia i existencialisme [L'existencialisme est un humanisme]. Barcelona: Laia, 1982 <br />
* SIMENON, Georges: Liberty Bar. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965 <br />
* SIMENON, Georges: El gos groc [Le chien jaune]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Barcelona: Àrea, 1989 / Barcelona: Columna, 1995 <br />
* SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966 <br />
* SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967 <br />
* SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [Maigret et le client du samedi]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968 <br />
* SIMENON, Georges: Signat Picpus [Signée Picpus]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968 <br />
* STEWART, Terry: Mà forta [La belle vie]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963 <br />
* VÉRY, Pierre: El senyor Marcel de la funerària. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964 <br />
* VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [Goupi Mans-Rouges]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964 <br />
<br />
===== De l'italià =====<br />
* CALVINO, Italo: El baró rampant [Il barone rampante]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Barcelona: Avui, 1995 <br />
* CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [Il taglio del bosco]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 8, 1966 <br />
* CHIARINI, Luigi: Art i tècnica del film [Arte e tecnica del film]. Barcelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967 <br />
* LIONNI, Lep: Frederick. Barcelona: Lumen, 1969 <br />
* PASOLINI, Pier Paolo: Una vida violenta [Una vita violenta]. Barcelona: Edicons 62, Col. El Balancí 32, 1967 <br />
* PAVESE, Cesare: La lluna i les fogueres [La luna e il falò]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 12, 1965 <br />
* PIRANDELLO, Luigi: Aquesta nit improvitzem [Questa notte si recita a soggetto]. Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1996 <br />
* PRATOLINI, Vasco: Crònica dels pobres amants [Cronache di poveri amanti]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 1, 1965 <br />
* PRATOLINI, Vasco: Metel·lo [Metello]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 15, 1966 <br />
* VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966 <br />
<br />
===== De l'anglès =====<br />
* CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965<br />
<br />
== Fonts bibliogràfiques i documentals ==<br />
<br />
* Caampillo, Maria i Castellanos, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, en Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, pàgs. 62-71.<br />
* Dale may, Barbara (2000). “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca), Vol. VI, Iris M. Zavala (coord.). Barcelona: Anthropos, pàgs. 92-99.<br />
* DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.<br />
* DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes. <br />
* DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona. <br />
* DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.<br />
* DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club. <br />
* DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2. <br />
* DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. <br />
* DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.<br />
* Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany. <br />
* Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.<br />
* (1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.<br />
* (1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre. <br />
* (1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pàgs. 95-128.<br />
* (1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. IX-XXVIII.<br />
* (1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.IX-XXIII.<br />
* (1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXIII.<br />
* (1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXV.<br />
* (1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXXVIII.<br />
* (1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, ”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXII.<br />
* (2000). ““La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. V-XII.<br />
* Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, pàg. 89-122.<br />
* Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. pàgs. 25-37.<br />
* Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.<br />
* Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.<br />
* Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.<br />
* Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.<br />
* Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona. <br />
* Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.<br />
* Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.<br />
* Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, pàgs. 7-31.<br />
* ''Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena''. (2012)<ref>[http://www.noticiestgn.cat/2013/03/02/lobra-de-jaume-vidal-alcover-i-maria-aurelia-capmany-a-escena/ "L'obra de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena". Article a NotíciesTGN]</ref><br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Projectes germans|Viquitexts = Autor:Maria Aurèlia Capmany i Farnés |q=Maria Aurèlia Capmany i Farnés}}<br />
* {{AELC|capmanyma}}<br />
* {{LletrA|maria-aurelia-capmany}}<br />
* [http://www.fmac.org/ Fundació Maria Aurèlia Capmany]<br />
<br />
{{Creus de Sant Jordi 1982}}<br />
{{ORDENA:Capmany Farnes, Maria Aurelia}}<br />
<br />
[[Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català]]<br />
[[Categoria:Dramaturgs barcelonins contemporanis en català]]<br />
[[Categoria:Creus de Sant Jordi 1982]]<br />
[[Categoria:Alumnes de la UB]]<br />
[[Categoria:Militants barcelonins del PSC]]<br />
[[Categoria:Participants a la Caputxinada]]<br />
[[Categoria:Traductors del francès al català]]<br />
[[Categoria:Traductors de l'italià al català]]<br />
[[Categoria:Traductors de l'anglès al català]]<br />
[[Categoria:Traductors barcelonins]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=C%C3%A8lia_Su%C3%B1ol_i_Pla&diff=153737759Cèlia Suñol i Pla2015-02-17T17:57:28Z<p>Davidpar: /* Referències */</p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor<br />
| nom = Cèlia Suñol<br />
| imatge = <br />
| ample imatge = <br />
| alt = <br />
| peu = <br />
| nom de naixement = Cèlia Suñol i Pla<br />
| data de naixement = {{Data naixement|1899|5|5}}<br />
| lloc de naixement = [[Barcelona]]<br />
| data de mort = {{Data defunció i edat|1986|8|6|1899|5|5}}<br />
| lloc de mort = [[Barcelona]]<br />
| sepultura =<br />
| coordenades lloc sepultura = <br />
| pseudònim = <br />
| sobrenom = <br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| llengua = <br />
| nacionalitat = [[Catalunya]]<br />
| educació = <br />
| alma mater = <br />
| anys en actiu = <br />
| gènere = <br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = <br />
| obres_principals = <br />
| cònjuge = <br />
| parella = <br />
| pares = <br />
| fills = <br />
| guardons = <br />
| influenciatper = <br />
| influi = <br />
| signatura = <br />
| lloc web = <br />
| facebook = <br />
| twitter = <br />
| notes = <br />
}}<br />
'''Cèlia Suñol i Pla''' ([[Barcelona]], [[5 de maig]] de [[1899]] – [[8 de juny]] de [[1986]]) fou una [[escriptora]] [[catalana]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
Nascuda a Barcelona el 1899, era filla del polític [[Antoni Suñol i Pla]] i Antònia Pla i Manent.<ref>{{ref-llibre|títol=Homenatge a Arthur Terry|url=http://books.google.com/books?id=U-9k2Nl606gC&pg=PA252|any=1999|editorial=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-8415-064-0|pàgines=p. 252}}</ref> Després d'uns anys d'infància i adolescència de formació i estabilitat, les morts dels seus pares marcaren un punt d'inflexió en la seva vida. L'any 1921 emmalaltí de [[tuberculosi]] i anà a Suïssa per trobar-hi cura. Allà conegué Kaj Hansen, amb qui es casà a Dinamarca l'any 1922. Un any després tornaren junts a Catalunya, on tenen el seu fill Antoni. El 1929 morí Hansen. Posteriorment Cèlia Suñol es casà amb Joaquim Figuerola, amb qui tingué, l'any 1931, la seva filla Rosa. L'any 1932 s'incorporà com a secretària al [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya]]. El 1945 morí Joaquim Figuerola. Dos anys després, guanyà el [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]], actual Premi Sant Jordi, amb la seva novel·la ''Primera part''. El 1950 publicà ''L'home de les fires i altres contes''. Als seixanta-cinc anys perdé la vista. Cèlia Suñol morí el 1986 a l'edat de 87 anys.<ref>{{qui és qui|sunyol-pla-celia}}</ref><br />
<br />
== Obra publicada ==<br />
* 1947 — ''Primera part'', Barcelona, Aymà. Reeditada per Adesiara el 2014 amb els fragments censurats pel franquisme.<ref>{{ref-web|url=http://www.ccma.cat/324/Adesiara-Editorial-reedita-la-tragedia-romantica-Primera-part-de-Celia-Sunol-amb-els-fragments-censurats-pel-franquisme-/noticia/2522645/|consulta=4 gener 2015|títol=Adesiara Editorial reedita la tragèdia romàntica 'Primera part' de Cèlia Suñol amb els fragments censurats pel franquisme|editor=324.cat|data=6 novembre 2014}}</ref><br />
* 1950 — ''L'home de les fires i altres contes'', Barcelona, Selecta.<br />
<br />
== Premis i reconeixements ==<br />
* [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell de novel·la]] 1947 per ''Primera part''.<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències}}<br />
<br />
{{Autoritat}}<br />
<br />
{{ORDENA:Sunol Pla, Celia}}<br />
[[Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=C%C3%A8lia_Su%C3%B1ol_i_Pla&diff=153737757Cèlia Suñol i Pla2015-02-02T23:30:43Z<p>Davidpar: /* Referències */</p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor<br />
| nom = Cèlia Suñol<br />
| imatge = <br />
| ample imatge = <br />
| alt = <br />
| peu = <br />
| nom de naixement = Cèlia Suñol i Pla<br />
| data de naixement = {{Data naixement|1899|5|5}}<br />
| lloc de naixement = [[Barcelona]]<br />
| data de mort = {{Data defunció i edat|1986|8|6|1899|5|5}}<br />
| lloc de mort = [[Barcelona]]<br />
| sepultura =<br />
| coordenades lloc sepultura = <br />
| pseudònim = <br />
| sobrenom = <br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| llengua = <br />
| nacionalitat = [[Catalunya]]<br />
| educació = <br />
| alma mater = <br />
| anys en actiu = <br />
| gènere = <br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = <br />
| obres_principals = <br />
| cònjuge = <br />
| parella = <br />
| pares = <br />
| fills = <br />
| guardons = <br />
| influenciatper = <br />
| influi = <br />
| signatura = <br />
| lloc web = <br />
| facebook = <br />
| twitter = <br />
| notes = <br />
}}<br />
'''Cèlia Suñol i Pla''' ([[Barcelona]], [[5 de maig]] de [[1899]] – [[8 de juny]] de [[1986]]) fou una [[escriptora]] [[catalana]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
Nascuda a Barcelona el 1899, era filla del polític [[Antoni Suñol i Pla]] i Antònia Pla i Manent.<ref>{{ref-llibre|títol=Homenatge a Arthur Terry|url=http://books.google.com/books?id=U-9k2Nl606gC&pg=PA252|any=1999|editorial=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-8415-064-0|pàgines=p. 252}}</ref> Després d'uns anys d'infància i adolescència de formació i estabilitat, les morts dels seus pares marcaren un punt d'inflexió en la seva vida. L'any 1921 emmalaltí de [[tuberculosi]] i anà a Suïssa per trobar-hi cura. Allà conegué Kaj Hansen, amb qui es casà a Dinamarca l'any 1922. Un any després tornaren junts a Catalunya, on tenen el seu fill Antoni. El 1929 morí Hansen. Posteriorment Cèlia Suñol es casà amb Joaquim Figuerola, amb qui tingué, l'any 1931, la seva filla Rosa. L'any 1932 s'incorporà com a secretària al [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya]]. El 1945 morí Joaquim Figuerola. Dos anys després, guanyà el [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]], actual Premi Sant Jordi, amb la seva novel·la ''Primera part''. El 1950 publicà ''L'home de les fires i altres contes''. Als seixanta-cinc anys perdé la vista. Cèlia Suñol morí el 1986 a l'edat de 87 anys.<ref>{{qui és qui|sunyol-pla-celia}}</ref><br />
<br />
== Obra publicada ==<br />
* 1947 — ''Primera part'', Barcelona, Aymà. Reeditada per Adesiara el 2014 amb els fragments censurats pel franquisme.<ref>{{ref-web|url=http://www.ccma.cat/324/Adesiara-Editorial-reedita-la-tragedia-romantica-Primera-part-de-Celia-Sunol-amb-els-fragments-censurats-pel-franquisme-/noticia/2522645/|consulta=4 gener 2015|títol=Adesiara Editorial reedita la tragèdia romàntica 'Primera part' de Cèlia Suñol amb els fragments censurats pel franquisme|editor=324.cat|data=6 novembre 2014}}</ref><br />
* 1950 — ''L'home de les fires i altres contes'', Barcelona, Selecta.<br />
<br />
== Premis i reconeixements ==<br />
* [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell de novel·la]] 1947 per ''Primera part''.<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències}}<br />
<br />
{{Autoritat}}<br />
[[Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Diccionari_de_la_llengua_catalana&diff=148242027Diccionari de la llengua catalana2015-01-13T10:10:12Z<p>Davidpar: </p>
<hr />
<div>{{Infotaula Llibre<br />
| infoboxwidth = 250px<br />
| nom = Diccionari de la llengua catalana<br />
| imatge = [[Fitxer:Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.JPG|250px|Diccionari de la llengua catalana de l&#039;IEC]]<br />
| width_img = 200px<br />
| text_imatge = <br />
| imatge_caption = Coberta de la primera edició (1995)<br />
| títol_orig = <br />
| traductor = <br />
| autor = [[Institut d'Estudis Catalans]]<br />
| dibuixant = <br />
| artista_portada = <br />
| país = <br />
| ciutat =<br />
| idioma = [[Català]]<br />
| sèrie = <br />
| tema = <br />
| gènere = [[Diccionari]]<br />
| editorial = [[Gran Enciclopèdia Catalana|Grup Enciclopèdia Catalana]]<br> [[Edicions 62]]<br />
| data_pub = - 1a ed. 1995<br> - 2a ed. 2007<br />
| data_pub_català = <br />
| preu = <br />
| format = <br />
| pàgines = LXXIII-1762<br />
| capítols = <br />
| isbn = 978-84-412-1454-5 (Enciclopèdia Catalana)<br>978-84-297-5977-8 (Edicions 62)<br />
| precedit_per = <br />
| seguit_per = <br />
}}<br />
El '''Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans''' (DIEC) és el [[diccionari]] de [[català]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) i, per tant, el [[Diccionari#Tipus de diccionaris|diccionari normatiu]] i referència de la llengua catalana,<ref>{{GEC|0241384|Diccionari de la llengua catalana}}</ref> juntament amb el [[diccionari normatiu valencià]] de la [[AVL]].<br />
<br />
És un diccionari monolingüe i de definicions. Com a obra normativa que és, «estableix la forma i el significat de les paraules reconegudes com a pròpies i generals de la llengua catalana».<ref>,'''Diccionari de la Llengua Catalana'', «Introducció», pàgina XXII</ref><br />
<br />
==Història==<br />
La idea de crear aquest diccionari sorgí de l'empenta de la Secció Filològica de l'Institut per normalitzar i unificar la llengua catalana. El projecte començà sota la presidència de [[Pompeu Fabra i Poch]] amb la creació de les "[[Normes ortogràfiques]]", el "Diccionari ortogràfic" i la "Gramàtica".<br />
<br />
L'any [[1932]], després de quatre anys de treball per part de la Secció Filològica, es publicava la primera edició del "[[Diccionari general de la llengua catalana]]" (DGLC), l'obra prèvia al DIEC que aconseguia unificar l'[[ortografia]], depurar el [[lèxic]], fixar la [[gramàtica]] i introduïa [[neologisme]]s.<ref>Antoni Ferrando Francés iMiquel Nicolás Amorós, ''Història de la llengua catalana'', Volum 20 de ''Biblioteca Oberta, Barcelona, Editorial UOC, 2011, pàgina 503, ISBN 9788497883801</ref><br />
<br />
El DGLC començà a ser considerat el diccionari oficial de la llengua catalana a partir de l'any [[1954]], data en què se'n publicà la segona edició.<br />
<br />
Durant la dècada de [[1980]] els autors i escriptors catalans van començar a demanar una revisió del diccionari a l'[[IEC]] perquè consideraven que la llengua havia evolucionat força des de l'època de Fabra. <br />
<br />
A finals de l'any [[1992]], des de l'IEC sorgí la preocupació per publicar un nou diccionari normatiu. Així doncs, de seguida es començà el projecte, impulsat econòmicament per la Generalitat de Catalunya. La primera edició del nou diccionari, el [[Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans]], s'acabà el desembre de 1994 i es publicà al setembre de 1995.<ref> [http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/238025-distincio-merescuda.html «Distinció merescuda: El govern de la Generalitat concedeix la medalla d'or, el seu màxim guardó, a l'Institut d'Estudis Catalans i a l'Abadia de Poblet»] ''[[El Punt Avui]]'', 1 de setembre de 2010, pàgina 29</ref> Poc després se'n van fer dues reimpressions amb addicions, modificacions i supressions d'uns quants mots.<br />
<br />
El dia de [[Sant Jordi]] de [[2007]], coincidint amb la celebració del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans, va sortir la '''segona edició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans''' que, amb l'acrònim '''DIEC2''', s'ha convertit en la nova referència normativa. El projecte ''"DIEC2"'' va ser coordinat pels [[filologia|filòlegs]] [[Joan Martí i Castell]], [[Carles Miralles i Solà]] i [[Joaquim Rafel i Fontanals]]. El nombre d'accepcions va pujar de 120.000 a 132.460, aspirant a una major neutralitat [[ideologia|ideològica]] i amb un eixamplament considerable del lèxic tècnic.<ref>Ignasi Aragay [http://paper.avui.cat/article/cultura/51210/linstitut/reescriu/la/seva/biblia.html «L'Institut reescriu la seva bíblia.L'IEC aspira a girar full a la polèmica amb la segona edició del 'Diccionari', al qual ara ha incorporat milers de novetats»], ''[[Avui]]'', 27 de març de 2007, pàgina 37</ref><br />
Junt amb la nova versió paper de 2007, també va publicar-se al web amb consulta gratuïta. Ambdues versions tingueren, ja d'entrada, un considerable èxit: 17.000 exemplars del llibre i 644.352 consultes a internet van comptar-se en només dos mesos després de la seva aparició.<ref> Ignasi Aragay, [http://paper.avui.cat/article/cultura/80822/consultes/diec/internet.html «644.352 consultes al DIEC2 per Internet»], ''[[Avui]]'' 30 de maig de 2007</ref><br />
<br />
Posteriorment a la publicació de la segona edició l'abril de 2007 (DIEC2), la [[Institut d'Estudis Catalans#Secció Filològica|Secció Filològica de l'IEC]] ha anat aprovant grups d'esmenes que s'han incorporat a la versió consultable per internet i també a la versió en paper en el cas de noves impressions:<br />
* Esmenes introduïdes en la segona impressió (novembre 2007.)<ref>{{ref-web|url=http://dlc.iec.cat/esmenes_1aR_nov07.pdf|consulta=12 gener 2015|títol=Esmenes DIEC2 novembre 2007|obra=DIEC2|editor=IEC}}</ref><br />
* Esmenes introduïdes en la impressió en rústica (març 2009).<ref>{{ref-web|url=http://dlc.iec.cat/esmenes_enRustica_marc09.pdf|consulta=12 gener 2015|títol=Esmenes DIEC2 març 2009|obra=DIEC2|editor=IEC}}</ref> <br />
* Esmenes introduïdes en la versió en línia (abril 2011).<ref>{{ref-web|url=http://dlc.iec.cat/esmenes_DIEC2_internet_abril2011_tots.pdf|consulta=12 gener 2015|títol=Esmenes DIEC2 abril 2011|obra=DIEC2|editor=IEC}}</ref><br />
* Esmenes introduïdes en la versió en línia (febrer 2013).<ref>{{ref-web|url=http://dlc.iec.cat/CLesmenes_DIEC2_internet_2013_final.pdf|consulta=12 gener 2015|títol=Esmenes DIEC2 febrer 2013|obra=DIEC2|editor=IEC}}</ref><br />
<br />
==Diferències entre el DGLC i el DIEC==<br />
La idea de fer un nou diccionari sorgí per les diferències cada cop més grans i evidents entre el lèxic emprat en el DGLC i el seu ús actual. De fet, el projecte de la creació del DIEC no partia de zero, sinó que es començà a construir sobre la base del DGLC, tot conservant-ne alguns aspectes.<br />
<br />
Els principals avenços en el nou diccionari són, a part de l'actualització del lèxic, la seva ampliació (un terç més respecte al DGLC),<ref>{{ref-publicació|cognom=Mestres i Serra|nom=J|títol=El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans|publicació=Revista de llengua i dret|exemplar=25}}</ref> la disposició dels articles i el perfeccionament de l'ortografia. En aquest darrer camp destaquen la regularització dels afixos, l'actualització en l'ús del [[guionet]] i determinats canvis en accentuació i escriptura per raons etimològiques.<br />
<br />
El treball d'ampliació del DIEC s'ha donat en l'àmbit de la nomenclatura i el contingut dels articles. Pel que fa al lèxic, s'ha ampliat bàsicament en el camp cientificotècnic i en qüestions dialectals o d'argot. Hi ha 30 àrees temàtiques més que en l'antic diccionari.<br />
<br />
==Vegeu també==<br />
*[[Diccionari normatiu valencià]].<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Referències|2}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* [http://dlc.iec.cat/ Versió del DIEC per a la consulta al web]<br />
* [http://dlc.iec.cat/proleg.html Història, Pròleg i altres instruccions sobre el diccionari]<br />
<br />
{{ORDENA:Diccionari De La Llengua Catalana De L'IEC}}<br />
[[Categoria:Diccionaris en català|Llengua Catalana De L'IEC]]<br />
[[Categoria:Institut d'Estudis Catalans]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Diccionari_de_la_llengua_catalana&diff=148242026Diccionari de la llengua catalana2015-01-12T20:47:57Z<p>Davidpar: </p>
<hr />
<div>{{Infotaula Llibre<br />
| infoboxwidth = 250px<br />
| nom = Diccionari de la llengua catalana<br />
| imatge = [[Fitxer:Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.JPG|250px|Diccionari de la llengua catalana de l&#039;IEC]]<br />
| width_img = 200px<br />
| text_imatge = <br />
| imatge_caption = Coberta de la primera edició (1995)<br />
| títol_orig = <br />
| traductor = <br />
| autor = [[Institut d'Estudis Catalans]]<br />
| dibuixant = <br />
| artista_portada = <br />
| país = <br />
| ciutat =<br />
| idioma = [[Català]]<br />
| sèrie = <br />
| tema = <br />
| gènere = [[Diccionari]]<br />
| editorial = [[Gran Enciclopèdia Catalana|Grup Enciclopèdia Catalana]]{{CN|data=gener de 2015}}<br> [[Edicions 62]]<br />
| data_pub = - 1a ed. 1995<br> - 2a ed. 2007<br />
| data_pub_català = <br />
| preu = <br />
| format = <br />
| pàgines = LXXIII-1762<br />
| capítols = <br />
| isbn = 978-84-412-1454-5 (Enciclopèdia Catalana)<br>978-84-297-5977-8 (Edicions 62)<br />
| precedit_per = <br />
| seguit_per = <br />
}}<br />
El '''Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans''' (DIEC) és el [[diccionari]] de [[català]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) i, per tant, el [[Diccionari#Tipus de diccionaris|diccionari normatiu]] i referència de la llengua catalana,<ref>{{GEC|0241384|Diccionari de la llengua catalana}}</ref> juntament amb el [[diccionari normatiu valencià]] de la [[AVL]].<br />
<br />
És un diccionari monolingüe i de definicions. Com a obra normativa que és, «estableix la forma i el significat de les paraules reconegudes com a pròpies i generals de la llengua catalana».<ref>,'''Diccionari de la Llengua Catalana'', «Introducció», pàgina XXII</ref><br />
<br />
==Història==<br />
La idea de crear aquest diccionari sorgí de l'empenta de la Secció Filològica de l'Institut per normalitzar i unificar la llengua catalana. El projecte començà sota la presidència de [[Pompeu Fabra i Poch]] amb la creació de les "[[Normes ortogràfiques]]", el "Diccionari ortogràfic" i la "Gramàtica".<br />
<br />
L'any [[1932]], després de quatre anys de treball per part de la Secció Filològica, es publicava la primera edició del "[[Diccionari general de la llengua catalana]]" (DGLC), l'obra prèvia al DIEC que aconseguia unificar l'[[ortografia]], depurar el [[lèxic]], fixar la [[gramàtica]] i introduïa [[neologisme]]s.<ref>Antoni Ferrando Francés iMiquel Nicolás Amorós, ''Història de la llengua catalana'', Volum 20 de ''Biblioteca Oberta, Barcelona, Editorial UOC, 2011, pàgina 503, ISBN 9788497883801</ref><br />
<br />
El DGLC començà a ser considerat el diccionari oficial de la llengua catalana a partir de l'any [[1954]], data en què se'n publicà la segona edició.<br />
<br />
Durant la dècada de [[1980]] els autors i escriptors catalans van començar a demanar una revisió del diccionari a l'[[IEC]] perquè consideraven que la llengua havia evolucionat força des de l'època de Fabra. <br />
<br />
A finals de l'any [[1992]], des de l'IEC sorgí la preocupació per publicar un nou diccionari normatiu. Així doncs, de seguida es començà el projecte, impulsat econòmicament per la Generalitat de Catalunya. La primera edició del nou diccionari, el [[Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans]], s'acabà el desembre de 1994 i es publicà al setembre de 1995.<ref> [http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/238025-distincio-merescuda.html «Distinció merescuda: El govern de la Generalitat concedeix la medalla d'or, el seu màxim guardó, a l'Institut d'Estudis Catalans i a l'Abadia de Poblet»] ''[[El Punt Avui]]'', 1 de setembre de 2010, pàgina 29</ref> Poc després se'n van fer dues reimpressions amb addicions, modificacions i supressions d'uns quants mots.<br />
<br />
El dia de [[Sant Jordi]] de [[2007]], coincidint amb la celebració del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans, va sortir la '''segona edició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans''' que, amb l'acrònim '''DIEC2''', s'ha convertit en la nova referència normativa. El projecte ''"DIEC2"'' va ser coordinat pels [[filologia|filòlegs]] [[Joan Martí i Castell]], [[Carles Miralles i Solà]] i [[Joaquim Rafel i Fontanals]]. El nombre d'accepcions va pujar de 120.000 a 132.460, aspirant a una major neutralitat [[ideologia|ideològica]] i amb un eixamplament considerable del lèxic tècnic.<ref>Ignasi Aragay [http://paper.avui.cat/article/cultura/51210/linstitut/reescriu/la/seva/biblia.html «L'Institut reescriu la seva bíblia.L'IEC aspira a girar full a la polèmica amb la segona edició del 'Diccionari', al qual ara ha incorporat milers de novetats»], ''[[Avui]]'', 27 de març de 2007, pàgina 37</ref><br />
Junt amb la nova versió paper de 2007, també va publicar-se al web amb consulta gratuïta. Ambdues versions tingueren, ja d'entrada, un considerable èxit: 17.000 exemplars del llibre i 644.352 consultes a internet van comptar-se en només dos mesos després de la seva aparició.<ref> Ignasi Aragay, [http://paper.avui.cat/article/cultura/80822/consultes/diec/internet.html «644.352 consultes al DIEC2 per Internet»], ''[[Avui]]'' 30 de maig de 2007</ref><br />
<br />
Posteriorment a la publicació de la segona edició l'abril de 2007 (DIEC2), la [[Institut d'Estudis Catalans#Secció Filològica|Secció Filològica de l'IEC]] ha anat aprovant grups d'esmenes que s'han incorporat a la versió consultable per internet i també a la versió en paper en el cas de noves impressions:<br />
* Esmenes introduïdes en la segona impressió (novembre 2007.)<ref>{{ref-web|url=http://dlc.iec.cat/esmenes_1aR_nov07.pdf|consulta=12 gener 2015|títol=Esmenes DIEC2 novembre 2007|obra=DIEC2|editor=IEC}}</ref><br />
* Esmenes introduïdes en la impressió en rústica (març 2009).<ref>{{ref-web|url=http://dlc.iec.cat/esmenes_enRustica_marc09.pdf|consulta=12 gener 2015|títol=Esmenes DIEC2 març 2009|obra=DIEC2|editor=IEC}}</ref> <br />
* Esmenes introduïdes en la versió en línia (abril 2011).<ref>{{ref-web|url=http://dlc.iec.cat/esmenes_DIEC2_internet_abril2011_tots.pdf|consulta=12 gener 2015|títol=Esmenes DIEC2 abril 2011|obra=DIEC2|editor=IEC}}</ref><br />
* Esmenes introduïdes en la versió en línia (febrer 2013).<ref>{{ref-web|url=http://dlc.iec.cat/CLesmenes_DIEC2_internet_2013_final.pdf|consulta=12 gener 2015|títol=Esmenes DIEC2 febrer 2013|obra=DIEC2|editor=IEC}}</ref><br />
<br />
==Diferències entre el DGLC i el DIEC==<br />
La idea de fer un nou diccionari sorgí per les diferències cada cop més grans i evidents entre el lèxic emprat en el DGLC i el seu ús actual. De fet, el projecte de la creació del DIEC no partia de zero, sinó que es començà a construir sobre la base del DGLC, tot conservant-ne alguns aspectes.<br />
<br />
Els principals avenços en el nou diccionari són, a part de l'actualització del lèxic, la seva ampliació (un terç més respecte al DGLC),<ref>{{ref-publicació|cognom=Mestres i Serra|nom=J|títol=El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans|publicació=Revista de llengua i dret|exemplar=25}}</ref> la disposició dels articles i el perfeccionament de l'ortografia. En aquest darrer camp destaquen la regularització dels afixos, l'actualització en l'ús del [[guionet]] i determinats canvis en accentuació i escriptura per raons etimològiques.<br />
<br />
El treball d'ampliació del DIEC s'ha donat en l'àmbit de la nomenclatura i el contingut dels articles. Pel que fa al lèxic, s'ha ampliat bàsicament en el camp cientificotècnic i en qüestions dialectals o d'argot. Hi ha 30 àrees temàtiques més que en l'antic diccionari.<br />
<br />
==Vegeu també==<br />
*[[Diccionari normatiu valencià]].<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Referències|2}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* [http://dlc.iec.cat/ Versió del DIEC per a la consulta al web]<br />
* [http://dlc.iec.cat/proleg.html Història, Pròleg i altres instruccions sobre el diccionari]<br />
<br />
{{ORDENA:Diccionari De La Llengua Catalana De L'IEC}}<br />
[[Categoria:Diccionaris en català|Llengua Catalana De L'IEC]]<br />
[[Categoria:Institut d'Estudis Catalans]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=C%C3%A8lia_Su%C3%B1ol_i_Pla&diff=153737755Cèlia Suñol i Pla2015-01-04T18:15:21Z<p>Davidpar: /* Referències */</p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor<br />
| nom = Cèlia Suñol<br />
| imatge = <br />
| ample imatge = <br />
| alt = <br />
| peu = <br />
| nom de naixement = Cèlia Suñol i Pla<br />
| data de naixement = {{Data naixement|1899|5|5}}<br />
| lloc de naixement = [[Barcelona]]<br />
| data de mort = {{Data defunció i edat|1986|8|6|1899|5|5}}<br />
| lloc de mort = [[Barcelona]]<br />
| sepultura =<br />
| coordenades lloc sepultura = <br />
| pseudònim = <br />
| sobrenom = <br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| llengua = <br />
| nacionalitat = [[Catalunya]]<br />
| educació = <br />
| alma mater = <br />
| anys en actiu = <br />
| gènere = <br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = <br />
| obres_principals = <br />
| cònjuge = <br />
| parella = <br />
| pares = <br />
| fills = <br />
| guardons = <br />
| influenciatper = <br />
| influi = <br />
| signatura = <br />
| lloc web = <br />
| facebook = <br />
| twitter = <br />
| notes = <br />
}}<br />
'''Cèlia Suñol i Pla''' ([[Barcelona]], [[5 de maig]] de [[1899]] – [[8 de juny]] de [[1986]]) fou una [[escriptora]] [[catalana]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
Nascuda a Barcelona el 1899, era filla del polític [[Antoni Suñol i Pla]] i Antònia Pla i Manent.<ref>{{cite book|title=Homenatge a Arthur Terry|url=http://books.google.com/books?id=U-9k2Nl606gC&pg=PA252|year=1999|publisher=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-8415-064-0|pages=p. 252}}</ref> Després d'uns anys d'infància i adolescència de formació i estabilitat, les morts dels seus pares marcaren un punt d'inflexió en la seva vida. L'any 1921 emmalaltí de [[tuberculosi]] i anà a Suïssa per trobar-hi cura. Allà conegué Kaj Hansen, amb qui es casà a Dinamarca l'any 1922. Un any després tornaren junts a Catalunya, on tenen el seu fill Antoni. El 1929 morí Hansen. Posteriorment Cèlia Suñol es casà amb Joaquim Figuerola, amb qui tingué, l'any 1931, la seva filla Rosa. L'any 1932 s'incorporà com a secretària al [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya]]. El 1945 morí Joaquim Figuerola. Dos anys després, guanyà el [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]], actual Premi Sant Jordi, amb la seva novel·la ''Primera part''. El 1950 publicà ''L'home de les fires i altres contes''. Als seixanta-cinc anys perdé la vista. Cèlia Suñol morí el 1986 a l'edat de 87 anys.<ref>{{qui és qui|sunyol-pla-celia}}</ref><br />
<br />
== Obra publicada ==<br />
* 1947 — ''Primera part'', Barcelona, Aymà. Reeditada per Adesiara el 2014 amb els fragments censurats pel franquisme.<ref>{{ref-web|url=http://www.ccma.cat/324/Adesiara-Editorial-reedita-la-tragedia-romantica-Primera-part-de-Celia-Sunol-amb-els-fragments-censurats-pel-franquisme-/noticia/2522645/|consulta=4 gener 2015|títol=Adesiara Editorial reedita la tragèdia romàntica 'Primera part' de Cèlia Suñol amb els fragments censurats pel franquisme|editor=324.cat|data=6 novembre 2014}}</ref><br />
* 1950 — ''L'home de les fires i altres contes'', Barcelona, Selecta.<br />
<br />
== Premis i reconeixements ==<br />
* [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell de novel·la]] 1947 per ''Primera part''.<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències}}<br />
<br />
{{Autoritat|CANTIC=a10603335 |VIAF=304660872 |ISNI=0000 0004 1021 2939 }}<br />
[[Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=C%C3%A8lia_Su%C3%B1ol_i_Pla&diff=153737754Cèlia Suñol i Pla2015-01-04T15:36:24Z<p>Davidpar: /* Biografia */</p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor<br />
| nom = Cèlia Suñol<br />
| imatge = <br />
| ample imatge = <br />
| alt = <br />
| peu = <br />
| nom de naixement = Cèlia Suñol i Pla<br />
| data de naixement = {{Data naixement|1899|5|5}}<br />
| lloc de naixement = [[Barcelona]]<br />
| data de mort = {{Data defunció i edat|1986|8|6|1899|5|5}}<br />
| lloc de mort = [[Barcelona]]<br />
| sepultura =<br />
| coordenades lloc sepultura = <br />
| pseudònim = <br />
| sobrenom = <br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| llengua = <br />
| nacionalitat = [[Catalunya]]<br />
| educació = <br />
| alma mater = <br />
| anys en actiu = <br />
| gènere = <br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = <br />
| obres_principals = <br />
| cònjuge = <br />
| parella = <br />
| pares = <br />
| fills = <br />
| guardons = <br />
| influenciatper = <br />
| influi = <br />
| signatura = <br />
| lloc web = <br />
| facebook = <br />
| twitter = <br />
| notes = <br />
}}<br />
'''Cèlia Suñol i Pla''' ([[Barcelona]], [[5 de maig]] de [[1899]] – [[8 de juny]] de [[1986]]) fou una [[escriptora]] [[catalana]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
Nascuda a Barcelona el 1899, era filla del polític [[Antoni Suñol i Pla]] i Antònia Pla i Manent.<ref>{{cite book|title=Homenatge a Arthur Terry|url=http://books.google.com/books?id=U-9k2Nl606gC&pg=PA252|year=1999|publisher=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-8415-064-0|pages=p. 252}}</ref> Després d'uns anys d'infància i adolescència de formació i estabilitat, les morts dels seus pares marcaren un punt d'inflexió en la seva vida. L'any 1921 emmalaltí de [[tuberculosi]] i anà a Suïssa per trobar-hi cura. Allà conegué Kaj Hansen, amb qui es casà a Dinamarca l'any 1922. Un any després tornaren junts a Catalunya, on tenen el seu fill Antoni. El 1929 morí Hansen. Posteriorment Cèlia Suñol es casà amb Joaquim Figuerola, amb qui tingué, l'any 1931, la seva filla Rosa. L'any 1932 s'incorporà com a secretària al [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya]]. El 1945 morí Joaquim Figuerola. Dos anys després, guanyà el [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]], actual Premi Sant Jordi, amb la seva novel·la ''Primera part''. El 1950 publicà ''L'home de les fires i altres contes''. Als seixanta-cinc anys perdé la vista. Cèlia Suñol morí el 1986 a l'edat de 87 anys.<ref>{{qui és qui|sunyol-pla-celia}}</ref><br />
<br />
== Obra publicada ==<br />
* 1947 — ''Primera part'', Barcelona, Aymà. Reeditada per Adesiara el 2014 amb els fragments censurats pel franquisme.<ref>{{ref-web|url=http://www.ccma.cat/324/Adesiara-Editorial-reedita-la-tragedia-romantica-Primera-part-de-Celia-Sunol-amb-els-fragments-censurats-pel-franquisme-/noticia/2522645/|consulta=4 gener 2015|títol=Adesiara Editorial reedita la tragèdia romàntica 'Primera part' de Cèlia Suñol amb els fragments censurats pel franquisme|editor=324.cat|data=6 novembre 2014}}</ref><br />
* 1950 — ''L'home de les fires i altres contes'', Barcelona, Selecta.<br />
<br />
== Premis i reconeixements ==<br />
* [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell de novel·la]] 1947 per ''Primera part''.<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències}}<br />
<br />
[[Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=C%C3%A8lia_Su%C3%B1ol_i_Pla&diff=153737753Cèlia Suñol i Pla2015-01-04T15:35:43Z<p>Davidpar: /* Biografia */</p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor<br />
| nom = Cèlia Suñol<br />
| imatge = <br />
| ample imatge = <br />
| alt = <br />
| peu = <br />
| nom de naixement = Cèlia Suñol i Pla<br />
| data de naixement = {{Data naixement|1899|5|5}}<br />
| lloc de naixement = [[Barcelona]]<br />
| data de mort = {{Data defunció i edat|1986|8|6|1899|5|5}}<br />
| lloc de mort = [[Barcelona]]<br />
| sepultura =<br />
| coordenades lloc sepultura = <br />
| pseudònim = <br />
| sobrenom = <br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| llengua = <br />
| nacionalitat = [[Catalunya]]<br />
| educació = <br />
| alma mater = <br />
| anys en actiu = <br />
| gènere = <br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = <br />
| obres_principals = <br />
| cònjuge = <br />
| parella = <br />
| pares = <br />
| fills = <br />
| guardons = <br />
| influenciatper = <br />
| influi = <br />
| signatura = <br />
| lloc web = <br />
| facebook = <br />
| twitter = <br />
| notes = <br />
}}<br />
'''Cèlia Suñol i Pla''' ([[Barcelona]], [[5 de maig]] de [[1899]] – [[8 de juny]] de [[1986]]) fou una [[escriptora]] [[catalana]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
Nascuda a Barcelona el 1899, era filla del polític [[Antoni Suñol i Pla]] i Antònia Pla i Manent.<ref>{{cite book|title=Homenatge a Arthur Terry|url=http://books.google.com/books?id=U-9k2Nl606gC&pg=PA252|year=1999|publisher=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-8415-064-0|pages=p. 252}}</ref> Després d'uns anys d'infància i adolescència de formació i estabilitat, les morts dels seus pares marcaren un punt d'inflexió en la seva vida. L'any 1921 emmalaltí de [[tuberculosi]] i anà a Suïssa per trobar-hi cura. Allà conegué Kaj Hansen, amb qui es casà a Dinamarca l'any 1922. Un any després tornaren junts a Catalunya, on tenen el seu fill Antoni. El 1929 morí Hansen. Posteriorment Cèlia Suñol es casa amb Joaquim Figuerola, amb qui té, l'any 1931, la seva filla Rosa. L'any 1932 s'incorporà com a secretària al [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya]]. El 1945 morí Joaquim Figuerola. Dos anys després, guanyà el [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]], actual Premi Sant Jordi, amb la seva novel·la ''Primera part''. El 1950 publicà ''L'home de les fires i altres contes''. Als seixanta-cinc anys perd la vista. Cèlia Suñol morí el 1986 a l'edat de 87 anys.<ref>{{qui és qui|sunyol-pla-celia}}</ref><br />
<br />
== Obra publicada ==<br />
* 1947 — ''Primera part'', Barcelona, Aymà. Reeditada per Adesiara el 2014 amb els fragments censurats pel franquisme.<ref>{{ref-web|url=http://www.ccma.cat/324/Adesiara-Editorial-reedita-la-tragedia-romantica-Primera-part-de-Celia-Sunol-amb-els-fragments-censurats-pel-franquisme-/noticia/2522645/|consulta=4 gener 2015|títol=Adesiara Editorial reedita la tragèdia romàntica 'Primera part' de Cèlia Suñol amb els fragments censurats pel franquisme|editor=324.cat|data=6 novembre 2014}}</ref><br />
* 1950 — ''L'home de les fires i altres contes'', Barcelona, Selecta.<br />
<br />
== Premis i reconeixements ==<br />
* [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell de novel·la]] 1947 per ''Primera part''.<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències}}<br />
<br />
[[Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=C%C3%A8lia_Su%C3%B1ol_i_Pla&diff=153737752Cèlia Suñol i Pla2015-01-04T15:35:03Z<p>Davidpar: /* Premis i reconeixements */</p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor<br />
| nom = Cèlia Suñol<br />
| imatge = <br />
| ample imatge = <br />
| alt = <br />
| peu = <br />
| nom de naixement = Cèlia Suñol i Pla<br />
| data de naixement = {{Data naixement|1899|5|5}}<br />
| lloc de naixement = [[Barcelona]]<br />
| data de mort = {{Data defunció i edat|1986|8|6|1899|5|5}}<br />
| lloc de mort = [[Barcelona]]<br />
| sepultura =<br />
| coordenades lloc sepultura = <br />
| pseudònim = <br />
| sobrenom = <br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| llengua = <br />
| nacionalitat = [[Catalunya]]<br />
| educació = <br />
| alma mater = <br />
| anys en actiu = <br />
| gènere = <br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = <br />
| obres_principals = <br />
| cònjuge = <br />
| parella = <br />
| pares = <br />
| fills = <br />
| guardons = <br />
| influenciatper = <br />
| influi = <br />
| signatura = <br />
| lloc web = <br />
| facebook = <br />
| twitter = <br />
| notes = <br />
}}<br />
'''Cèlia Suñol i Pla''' ([[Barcelona]], [[5 de maig]] de [[1899]] – [[8 de juny]] de [[1986]]) fou una [[escriptora]] [[catalana]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
Nascuda a Barcelona el 1899, era filla del polític [[Antoni Suñol i Pla]] i Antònia Pla i Manent.<ref>{{cite book|title=Homenatge a Arthur Terry|url=http://books.google.com/books?id=U-9k2Nl606gC&pg=PA252|year=1999|publisher=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-8415-064-0|pages=p. 252}}</ref> Després d'uns anys d'infància i adolescència de formació i estabilitat, les morts dels seus pares marcaren un punt d'inflexió en la seva vida. L'any 1921 emmalaltí de [[tuberculosi]] i anà a Suïssa per trobar-hi cura. Allà conegué Kaj Hansen, amb qui es casà a Dinamarca l'any 1922. Un any després tornaren junts a Catalunya, on tenen el seu fill Antoni. El 1929 morí Hansen. Posteriorment Cèlia Suñol es casa amb Joaquim Figuerola, amb qui té, l'any 1931, la seva filla Rosa. L'any 1932 s'incorporà com a secretària al [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya]]. El 1945 morí Joaquim Figuerola. Dos anys després, guanyà el [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] amb la seva primera novel·la ''Primera part''. El 1950 publicà ''L'home de les fires i altres contes''. Als seixanta-cinc anys perd la vista. Cèlia Suñol morí el 1986 a l'edat de 87 anys.<ref>{{qui és qui|sunyol-pla-celia}}</ref><br />
<br />
== Obra publicada ==<br />
* 1947 — ''Primera part'', Barcelona, Aymà. Reeditada per Adesiara el 2014 amb els fragments censurats pel franquisme.<ref>{{ref-web|url=http://www.ccma.cat/324/Adesiara-Editorial-reedita-la-tragedia-romantica-Primera-part-de-Celia-Sunol-amb-els-fragments-censurats-pel-franquisme-/noticia/2522645/|consulta=4 gener 2015|títol=Adesiara Editorial reedita la tragèdia romàntica 'Primera part' de Cèlia Suñol amb els fragments censurats pel franquisme|editor=324.cat|data=6 novembre 2014}}</ref><br />
* 1950 — ''L'home de les fires i altres contes'', Barcelona, Selecta.<br />
<br />
== Premis i reconeixements ==<br />
* [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell de novel·la]] 1947 per ''Primera part''.<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències}}<br />
<br />
[[Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=C%C3%A8lia_Su%C3%B1ol_i_Pla&diff=153737751Cèlia Suñol i Pla2015-01-04T15:34:10Z<p>Davidpar: Afegida Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català usant HotCat</p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor<br />
| nom = Cèlia Suñol<br />
| imatge = <br />
| ample imatge = <br />
| alt = <br />
| peu = <br />
| nom de naixement = Cèlia Suñol i Pla<br />
| data de naixement = {{Data naixement|1899|5|5}}<br />
| lloc de naixement = [[Barcelona]]<br />
| data de mort = {{Data defunció i edat|1986|8|6|1899|5|5}}<br />
| lloc de mort = [[Barcelona]]<br />
| sepultura =<br />
| coordenades lloc sepultura = <br />
| pseudònim = <br />
| sobrenom = <br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| llengua = <br />
| nacionalitat = [[Catalunya]]<br />
| educació = <br />
| alma mater = <br />
| anys en actiu = <br />
| gènere = <br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = <br />
| obres_principals = <br />
| cònjuge = <br />
| parella = <br />
| pares = <br />
| fills = <br />
| guardons = <br />
| influenciatper = <br />
| influi = <br />
| signatura = <br />
| lloc web = <br />
| facebook = <br />
| twitter = <br />
| notes = <br />
}}<br />
'''Cèlia Suñol i Pla''' ([[Barcelona]], [[5 de maig]] de [[1899]] – [[8 de juny]] de [[1986]]) fou una [[escriptora]] [[catalana]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
Nascuda a Barcelona el 1899, era filla del polític [[Antoni Suñol i Pla]] i Antònia Pla i Manent.<ref>{{cite book|title=Homenatge a Arthur Terry|url=http://books.google.com/books?id=U-9k2Nl606gC&pg=PA252|year=1999|publisher=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-8415-064-0|pages=p. 252}}</ref> Després d'uns anys d'infància i adolescència de formació i estabilitat, les morts dels seus pares marcaren un punt d'inflexió en la seva vida. L'any 1921 emmalaltí de [[tuberculosi]] i anà a Suïssa per trobar-hi cura. Allà conegué Kaj Hansen, amb qui es casà a Dinamarca l'any 1922. Un any després tornaren junts a Catalunya, on tenen el seu fill Antoni. El 1929 morí Hansen. Posteriorment Cèlia Suñol es casa amb Joaquim Figuerola, amb qui té, l'any 1931, la seva filla Rosa. L'any 1932 s'incorporà com a secretària al [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya]]. El 1945 morí Joaquim Figuerola. Dos anys després, guanyà el [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] amb la seva primera novel·la ''Primera part''. El 1950 publicà ''L'home de les fires i altres contes''. Als seixanta-cinc anys perd la vista. Cèlia Suñol morí el 1986 a l'edat de 87 anys.<ref>{{qui és qui|sunyol-pla-celia}}</ref><br />
<br />
== Obra publicada ==<br />
* 1947 — ''Primera part'', Barcelona, Aymà. Reeditada per Adesiara el 2014 amb els fragments censurats pel franquisme.<ref>{{ref-web|url=http://www.ccma.cat/324/Adesiara-Editorial-reedita-la-tragedia-romantica-Primera-part-de-Celia-Sunol-amb-els-fragments-censurats-pel-franquisme-/noticia/2522645/|consulta=4 gener 2015|títol=Adesiara Editorial reedita la tragèdia romàntica 'Primera part' de Cèlia Suñol amb els fragments censurats pel franquisme|editor=324.cat|data=6 novembre 2014}}</ref><br />
* 1950 — ''L'home de les fires i altres contes'', Barcelona, Selecta.<br />
<br />
== Premis i reconeixements ==<br />
* [[Premi Joanot Martorell de novel·la]] 1947 per ''Primera part''.<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències}}<br />
<br />
[[Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=C%C3%A8lia_Su%C3%B1ol_i_Pla&diff=153737750Cèlia Suñol i Pla2015-01-04T15:33:42Z<p>Davidpar: Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula escriptor | nom = Cèlia Suñol | imatge = | ample imatge = | alt = | peu = | n...».</p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor<br />
| nom = Cèlia Suñol<br />
| imatge = <br />
| ample imatge = <br />
| alt = <br />
| peu = <br />
| nom de naixement = Cèlia Suñol i Pla<br />
| data de naixement = {{Data naixement|1899|5|5}}<br />
| lloc de naixement = [[Barcelona]]<br />
| data de mort = {{Data defunció i edat|1986|8|6|1899|5|5}}<br />
| lloc de mort = [[Barcelona]]<br />
| sepultura =<br />
| coordenades lloc sepultura = <br />
| pseudònim = <br />
| sobrenom = <br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| llengua = <br />
| nacionalitat = [[Catalunya]]<br />
| educació = <br />
| alma mater = <br />
| anys en actiu = <br />
| gènere = <br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = <br />
| obres_principals = <br />
| cònjuge = <br />
| parella = <br />
| pares = <br />
| fills = <br />
| guardons = <br />
| influenciatper = <br />
| influi = <br />
| signatura = <br />
| lloc web = <br />
| facebook = <br />
| twitter = <br />
| notes = <br />
}}<br />
'''Cèlia Suñol i Pla''' ([[Barcelona]], [[5 de maig]] de [[1899]] – [[8 de juny]] de [[1986]]) fou una [[escriptora]] [[catalana]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
Nascuda a Barcelona el 1899, era filla del polític [[Antoni Suñol i Pla]] i Antònia Pla i Manent.<ref>{{cite book|title=Homenatge a Arthur Terry|url=http://books.google.com/books?id=U-9k2Nl606gC&pg=PA252|year=1999|publisher=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-8415-064-0|pages=p. 252}}</ref> Després d'uns anys d'infància i adolescència de formació i estabilitat, les morts dels seus pares marcaren un punt d'inflexió en la seva vida. L'any 1921 emmalaltí de [[tuberculosi]] i anà a Suïssa per trobar-hi cura. Allà conegué Kaj Hansen, amb qui es casà a Dinamarca l'any 1922. Un any després tornaren junts a Catalunya, on tenen el seu fill Antoni. El 1929 morí Hansen. Posteriorment Cèlia Suñol es casa amb Joaquim Figuerola, amb qui té, l'any 1931, la seva filla Rosa. L'any 1932 s'incorporà com a secretària al [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya]]. El 1945 morí Joaquim Figuerola. Dos anys després, guanyà el [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] amb la seva primera novel·la ''Primera part''. El 1950 publicà ''L'home de les fires i altres contes''. Als seixanta-cinc anys perd la vista. Cèlia Suñol morí el 1986 a l'edat de 87 anys.<ref>{{qui és qui|sunyol-pla-celia}}</ref><br />
<br />
== Obra publicada ==<br />
* 1947 — ''Primera part'', Barcelona, Aymà. Reeditada per Adesiara el 2014 amb els fragments censurats pel franquisme.<ref>{{ref-web|url=http://www.ccma.cat/324/Adesiara-Editorial-reedita-la-tragedia-romantica-Primera-part-de-Celia-Sunol-amb-els-fragments-censurats-pel-franquisme-/noticia/2522645/|consulta=4 gener 2015|títol=Adesiara Editorial reedita la tragèdia romàntica 'Primera part' de Cèlia Suñol amb els fragments censurats pel franquisme|editor=324.cat|data=6 novembre 2014}}</ref><br />
* 1950 — ''L'home de les fires i altres contes'', Barcelona, Selecta.<br />
<br />
== Premis i reconeixements ==<br />
* [[Premi Joanot Martorell de novel·la]] 1947 per ''Primera part''.<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències}}</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Aur%C3%A8lia_Capmany&diff=153738189Maria Aurèlia Capmany2014-08-15T12:13:11Z<p>Davidpar: +Categoria:Traductors del francès al català; +Categoria:Traductors de l'italià al català; +Categoria:Traductors de l'anglès al català usant HotCat</p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor<br />
| nom = Maria Aurèlia Capmany i Farnés<br />
| imatge = MACapmany.jpg<br />
| grandària = 200px<br />
| descripció = Maria Aurèlia Capmany i Farnés<br />
| lloc_de_naixement = [[Barcelona]]<br />
| nascuda = {{Data naixement|1918|08|3}}<br />
| morta = {{Data defunció i edat|1991|10|2|1918|08|3}}<br />
| lloc_de_mort = [[Barcelona]]<br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| país = [[Catalunya]]<br />
| període = <br />
| gènere = <br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = ''Necessitem morir'' (1947)<br />''El cel no és transparent'' (1948)<br />
| obres_magnes = ''Un lloc entre els morts'' (1967)<br />
| influències = <br />
| influenciat = <br />
| influenciada = <br />
| premis = [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] (1948)<br />[[Premi Sant Jordi de novel·la]] (1968)<br />[[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil|Premi Crítica Serra d'Or]] (1983)<br />
| lloc web = http://www.fmac.org/<br />
| signatura = <br />
| notes a peu = <br />
}}<br />
'''Maria Aurèlia Capmany i Farnés''' ([[Barcelona]], [[3 d'agost]] de [[1918]] - [[2 d'octubre]] de [[1991]]) fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Va rebre el [[Premi Sant Jordi de novel·la]] del 1968 amb l'obra ''Un lloc entre els morts'' i el [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] del 1948 amb ''El cel no és transparent''. Fou presidenta del [[PEN català]] entre 1979 i 1983. Destacà també com a activista cultural, [[feminista]] i [[antifranquista]].<ref name=dones>{{ref-llibre|títol=Exposició dones escriptores |lloc=Barcelona|editorial=[[Institut Català de les Dones]]|any=2008|url=http://www20.gencat.cat/docs/icdones/serveis/docs/exposicio_dones_escriptores.pdf|consulta=20 d'agost de 2013}}</ref> <br />
<br />
== Biografia ==<br />
Néta de [[Sebastià Farnés]], intel·lectual autor de la ''Paremiologia catalana comparada'', i filla d'[[Aureli Capmany]], folklorista i col·laborador en revistes infantils, va passar la joventut al pis de la familia a tocar de la Rambla de Barcelona.<br />
Estudià a l'[[Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya]] i es va llicenciar en Filosofia a la [[Universitat de Barcelona]] de la postguerra.<br />
<br />
Va practicar la docència durant els anys 40 i 50 a l'Institut Albéniz de [[Badalona]] i l'[[Escola Isabel de Villena]] a Barcelona. També va treballar gravant vidre, ofici que havia après en l'època d'universitària.<br />
<br />
Amb la seva primera novel·la ''Necessitem morir'' (publicada el 1952) quedà finalista del [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] de [[1947]], premi que va guanyar l'any següent amb ''El cel no és transparent''. El seu prestigi com a narradora arribarà amb novel·les com ''Betúlia'', ''El gust de la pols'' i sobretot per ''Un lloc entre els morts'', [[premi Sant Jordi]] del [[1968]]. L'any 1981 va rebre el [[Premi Ramon Fuster]], atorgat pel [[Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya]],<ref>{{ref-web|url=http://www.cdl.cat/premis|consulta=14 març 2014|títol=Premis|editor=Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya}}</ref> i el 1983 va guanyar el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil]] amb ''El malefici de la reina d'Hongria''.<br />
<br />
Fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que a més de la narrativa es dedicà a la traducció, i cultivà el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris.<br />
<br />
En el camp de la dramatúrgia va fundar el 1959 l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual amb [[Ricard Salvat]]. Hi va exercir de professora, d'actriu i de directora. A més, hi va estrenar obres pròpies, com ''Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de [[Francesc Layret]], advocat dels obrers de Catalunya''.<br />
<br />
Com a assagista sobresurt per les seves obres sobre la situació de la dona, sobretot amb ''La dona a Catalunya: consciència i situació'' el 1966. El mateix any, va particpar a la [[Caputxinada]], una assemblea antifranquista. També va dedicar nombrosos articles a diversos aspectes de la cultura i de la societat catalana. També destaquen els llibres de memòries ''Pedra de toc'' (1 i 2), ''Mala memòria'', i ''Això era i no era''.<br />
<br />
Participà i va intervindre en el "Míting de la Llibertat" ([[22 de juny]] de [[1976]]) i en el procés constituent del [[Partit Socialista de Catalunya-Congrés]] (novembre de [[1976]]).<br />
<br />
Va ser regidora i responsable de les àrees de Cultura i d'Edicions a l'[[Ajuntament de Barcelona]] durant les primeres legislatures del [[Partit dels Socialistes de Catalunya]] (PSC) i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins que es va morir el [[2 d'octubre]] de [[1991]]. Va ser també membre de l'[[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]], i presidenta del [[PEN català|Centre Català del Pen Club]].<br />
<br />
== Obres<ref>{{ref-web|url=http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=165 |títol=Maria Aurèlia Capmany Farnés: Intel·lectual, escriptora, feminista |consulta=19 d'octubre de 2013 |obra=Diccionari Biogràfic de Dones|editor= |data= |llengua= |autor=Palau Vergés, Montserrat }}</ref>==<br />
<br />
[[Fitxer:MAC JC.jpg|thumb|Maria Aurèlia Capmany als 3 anys, amb el seu germà Jordi]]<br />
<br />
===Novel·la===<br />
* Necessitem morir. Barcelona: Aymà, 1952 / Barcelona: Proa, 1977<br />
* L'altra ciutat. Barcelona: Selecta, 1955<br />
* Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Moll, 1956<br />
* Betúlia. Barcelona: Selecta, 1956<br />
* Ara. Barcelona: Albertí, 1958/ Barcelona: Plaza & Janés, 1988<br />
* Traduït de l'americà. Barcelona: Albertí, 1959<br />
* El gust de la pols. Barcelona: Destino, 1962 / Barcelona: Edicions 62, 1986<br />
* La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1963<br />
* El desert dels dies. Barcelona: Occitània, 1966<br />
* Un lloc entre els morts. Barcelona: Nova Terra, 1967 / Barcelona: Laia, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1984 / Barcelona: Proa, 1999<br />
* Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra, 1969 / Barcelona: Laia, 1983 / Barcelona: Barcanova, 1994<br />
* Vitrines d'Amsterdam. Barcelona: Club Editor, 1970<br />
* Quim-Quima. Barcelona: Estela, 1971 / Barcelona: Laia, 1977 / Barcelona: Planeta, 1991<br />
* El jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra, 1972 / Barcelona: La Magrana, 1987<br />
* Vés-te'n ianqui. Barcelona: Laia, 1980 / Barcelona: Barcanova, 2006<br />
* Lo color més blau. Barcelona: Planeta, 1983<br />
* El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta, 1988.<br />
<br />
====Narrativa breu====<br />
* Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1952<br />
* Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971<br />
* Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Tarot, 1971<br />
* Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980<br />
* Fumar o no fumar : vet aquí la qüestió (amb Pere Calders). Barcelona: Destino, 1988<br />
* Aquelles dames d'altres temps. Barcelona: Planeta, 1990<br />
* De veu a veu: contes i narracions. [amb Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001<br />
* Literatura infantil i juvenil<br />
* Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971<br />
* Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972<br />
* L'alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977<br />
* Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981<br />
* El malefici de la reina d'Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982<br />
* Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993<br />
* La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989<br />
<br />
====Teatre====<br />
* Tu i l'hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960<br />
* Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968<br />
* Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [amb Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions * Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992<br />
* L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974<br />
* El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974<br />
* Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980<br />
* Ca, barret! [amb Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984<br />
<br />
====Assaig====<br />
* Cita de narradors (amb Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho i Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958 <br />
* Historias de Barcelona [fotografies de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963<br />
* La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966<br />
* Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968<br />
* La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968<br />
* Els vells. Barcelona: Mateu, 1968<br />
* La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969<br />
* El feminismo ibérico.. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970<br />
* De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971<br />
* Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972<br />
* El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973<br />
* Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973 <br />
* Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973 <br />
* El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974 <br />
* La dona. Barcelona: Dopesa, 1976 <br />
* Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976 <br />
* Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976 <br />
* La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977 <br />
* Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978 <br />
* Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978 <br />
* Antifémina (amb Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978 <br />
* En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982 <br />
* Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversa transcrita per Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984 <br />
* Retrobar Barcelona [amb Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986 <br />
* Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990 <br />
*¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990 <br />
* Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992 <br />
<br />
====Dietaris i memòries====<br />
* Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974 <br />
* Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981 <br />
* Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987 <br />
* Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989 <br />
<br />
====Còmic====<br />
* Dona, doneta, donota (amb Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979 <br />
<br />
====Obres completes====<br />
* Obra completa (7 volums). Barcelona: Columna, 1993 – 2000 (edició a cura de Guillem-Jordi Graells) <br />
<br />
====Guions====<br />
* L'alt rei en Jaume. Televisió, 1977 – 1978 <br />
* La nina. Televisió, 1977-1978 [basat en Casa de nines d'Ibsen). <br />
* Tereseta-que-baixava-les-escale. Televisió,, 1977-1978 [basat en el conte homònim de Salvador Espriu] <br />
* Aquesta nit no vindrem a sopar. Televisió, 1978 – 1979 <br />
* La nit catalana. Televisió,, 1978-1979 <br />
* Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979 <br />
* Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítols). Ràdio. Edició en casset (1979). <br />
* Les nits de la tieta Rosa. Televisió, 1980<br />
<br />
====Traduccions====<br />
<br />
=====Del francès=====<br />
* BALZAC, Honoré de: L'última encarnació de Vautrin. Barcelona: Nova Terra, 1972 <br />
* DURAS, Marguerite: Un dic contra el pacífic [Un barrage contre le Pacifique]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 2, 1965 <br />
* FOURNIER, Alain: El gran Meaulnes [Le grand Meaulnes]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 10, 1966 <br />
* KASSAK, Fred: Carambolades [Carambolages]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963 <br />
* LAFONT, Robert: Història de la literatura occitana. Barcelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973 <br />
* PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut [À la recherche du temps perdu]. Barcelona: Columna, 1990-1991 [amb Jaume Vidal Alcover] <br />
* SARTRE, Jean-Paul: Fenomenologia i existencialisme [L'existencialisme est un humanisme]. Barcelona: Laia, 1982 <br />
* SIMENON, Georges: Liberty Bar. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965 <br />
* SIMENON, Georges: El gos groc [Le chien jaune]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Barcelona: Àrea, 1989 / Barcelona: Columna, 1995 <br />
* SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966 <br />
* SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967 <br />
* SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [Maigret et le client du samedi]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968 <br />
* SIMENON, Georges: Signat Picpus [Signée Picpus]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968 <br />
* STEWART, Terry: Mà forta [La belle vie]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963 <br />
* VÉRY, Pierre: El senyor Marcel de la funerària. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964 <br />
* VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [Goupi Mans-Rouges]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964 <br />
<br />
===== De l'italià =====<br />
* CALVINO, Italo: El baró rampant [Il barone rampante]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Barcelona: Avui, 1995 <br />
* CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [Il taglio del bosco]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 8, 1966 <br />
* CHIARINI, Luigi: Art i tècnica del film [Arte e tecnica del film]. Barcelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967 <br />
* LIONNI, Lep: Frederick. Barcelona: Lumen, 1969 <br />
* PASOLINI, Pier Paolo: Una vida violenta [Una vita violenta]. Barcelona: Edicons 62, Col. El Balancí 32, 1967 <br />
* PAVESE, Cesare: La lluna i les fogueres [La luna e il falò]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 12, 1965 <br />
* PIRANDELLO, Luigi: Aquesta nit improvitzem [Questa notte si recita a soggetto]. Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1996 <br />
* PRATOLINI, Vasco: Crònica dels pobres amants [Cronache di poveri amanti]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 1, 1965 <br />
* PRATOLINI, Vasco: Metel·lo [Metello]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 15, 1966 <br />
* VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966 <br />
<br />
===== De l'anglès =====<br />
* CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965<br />
<br />
== Fonts bibliogràfiques i documentals ==<br />
<br />
* Caampillo, Maria i Castellanos, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, en Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, pàgs. 62-71.<br />
* Dale may, Barbara (2000). “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca), Vol. VI, Iris M. Zavala (coord.). Barcelona: Anthropos, pàgs. 92-99.<br />
* DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.<br />
* DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes. <br />
* DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona. <br />
* DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.<br />
* DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club. <br />
* DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2. <br />
* DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. <br />
* DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.<br />
* Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany. <br />
* Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.<br />
* (1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.<br />
* (1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre. <br />
* (1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pàgs. 95-128.<br />
* (1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. IX-XXVIII.<br />
* (1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.IX-XXIII.<br />
* (1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXIII.<br />
* (1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXV.<br />
* (1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXXVIII.<br />
* (1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, ”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXII.<br />
* (2000). ““La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. V-XII.<br />
* Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, pàg. 89-122.<br />
* Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. pàgs. 25-37.<br />
* Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.<br />
* Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.<br />
* Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.<br />
* Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.<br />
* Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona. <br />
* Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.<br />
* Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.<br />
* Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, pàgs. 7-31.<br />
* ''Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena''. (2012)<ref>[http://www.noticiestgn.cat/2013/03/02/lobra-de-jaume-vidal-alcover-i-maria-aurelia-capmany-a-escena/ "L'obra de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena". Article a NotíciesTGN]</ref><br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Projectes germans|Viquitexts = Autor:Maria Aurèlia Capmany i Farnés |commonscat=Maria Aurèlia Capmany |q=Maria Aurèlia Capmany i Farnés}}<br />
* {{AELC|capmanyma}}<br />
* {{LletrA|maria-aurelia-capmany}}<br />
* [http://www.fmac.org/ Fundació Maria Aurèlia Capmany]<br />
<br />
{{Creus de Sant Jordi 1982}}<br />
{{ORDENA:Capmany Farnes, Maria Aurelia}}<br />
<br />
[[Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català]]<br />
[[Categoria:Dramaturgs barcelonins contemporanis en català]]<br />
[[Categoria:Creus de Sant Jordi 1982]]<br />
[[Categoria:Alumnes de la UB]]<br />
[[Categoria:Militants barcelonins del PSC]]<br />
[[Categoria:Participants a la Caputxinada]]<br />
[[Categoria:Traductors del francès al català]]<br />
[[Categoria:Traductors de l'italià al català]]<br />
[[Categoria:Traductors de l'anglès al català]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Aur%C3%A8lia_Capmany&diff=153738188Maria Aurèlia Capmany2014-08-15T12:11:01Z<p>Davidpar: /* Traduccions */</p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor<br />
| nom = Maria Aurèlia Capmany i Farnés<br />
| imatge = MACapmany.jpg<br />
| grandària = 200px<br />
| descripció = Maria Aurèlia Capmany i Farnés<br />
| lloc_de_naixement = [[Barcelona]]<br />
| nascuda = {{Data naixement|1918|08|3}}<br />
| morta = {{Data defunció i edat|1991|10|2|1918|08|3}}<br />
| lloc_de_mort = [[Barcelona]]<br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| país = [[Catalunya]]<br />
| període = <br />
| gènere = <br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = ''Necessitem morir'' (1947)<br />''El cel no és transparent'' (1948)<br />
| obres_magnes = ''Un lloc entre els morts'' (1967)<br />
| influències = <br />
| influenciat = <br />
| influenciada = <br />
| premis = [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] (1948)<br />[[Premi Sant Jordi de novel·la]] (1968)<br />[[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil|Premi Crítica Serra d'Or]] (1983)<br />
| lloc web = http://www.fmac.org/<br />
| signatura = <br />
| notes a peu = <br />
}}<br />
'''Maria Aurèlia Capmany i Farnés''' ([[Barcelona]], [[3 d'agost]] de [[1918]] - [[2 d'octubre]] de [[1991]]) fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Va rebre el [[Premi Sant Jordi de novel·la]] del 1968 amb l'obra ''Un lloc entre els morts'' i el [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] del 1948 amb ''El cel no és transparent''. Fou presidenta del [[PEN català]] entre 1979 i 1983. Destacà també com a activista cultural, [[feminista]] i [[antifranquista]].<ref name=dones>{{ref-llibre|títol=Exposició dones escriptores |lloc=Barcelona|editorial=[[Institut Català de les Dones]]|any=2008|url=http://www20.gencat.cat/docs/icdones/serveis/docs/exposicio_dones_escriptores.pdf|consulta=20 d'agost de 2013}}</ref> <br />
<br />
== Biografia ==<br />
Néta de [[Sebastià Farnés]], intel·lectual autor de la ''Paremiologia catalana comparada'', i filla d'[[Aureli Capmany]], folklorista i col·laborador en revistes infantils, va passar la joventut al pis de la familia a tocar de la Rambla de Barcelona.<br />
Estudià a l'[[Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya]] i es va llicenciar en Filosofia a la [[Universitat de Barcelona]] de la postguerra.<br />
<br />
Va practicar la docència durant els anys 40 i 50 a l'Institut Albéniz de [[Badalona]] i l'[[Escola Isabel de Villena]] a Barcelona. També va treballar gravant vidre, ofici que havia après en l'època d'universitària.<br />
<br />
Amb la seva primera novel·la ''Necessitem morir'' (publicada el 1952) quedà finalista del [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] de [[1947]], premi que va guanyar l'any següent amb ''El cel no és transparent''. El seu prestigi com a narradora arribarà amb novel·les com ''Betúlia'', ''El gust de la pols'' i sobretot per ''Un lloc entre els morts'', [[premi Sant Jordi]] del [[1968]]. L'any 1981 va rebre el [[Premi Ramon Fuster]], atorgat pel [[Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya]],<ref>{{ref-web|url=http://www.cdl.cat/premis|consulta=14 març 2014|títol=Premis|editor=Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya}}</ref> i el 1983 va guanyar el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil]] amb ''El malefici de la reina d'Hongria''.<br />
<br />
Fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que a més de la narrativa es dedicà a la traducció, i cultivà el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris.<br />
<br />
En el camp de la dramatúrgia va fundar el 1959 l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual amb [[Ricard Salvat]]. Hi va exercir de professora, d'actriu i de directora. A més, hi va estrenar obres pròpies, com ''Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de [[Francesc Layret]], advocat dels obrers de Catalunya''.<br />
<br />
Com a assagista sobresurt per les seves obres sobre la situació de la dona, sobretot amb ''La dona a Catalunya: consciència i situació'' el 1966. El mateix any, va particpar a la [[Caputxinada]], una assemblea antifranquista. També va dedicar nombrosos articles a diversos aspectes de la cultura i de la societat catalana. També destaquen els llibres de memòries ''Pedra de toc'' (1 i 2), ''Mala memòria'', i ''Això era i no era''.<br />
<br />
Participà i va intervindre en el "Míting de la Llibertat" ([[22 de juny]] de [[1976]]) i en el procés constituent del [[Partit Socialista de Catalunya-Congrés]] (novembre de [[1976]]).<br />
<br />
Va ser regidora i responsable de les àrees de Cultura i d'Edicions a l'[[Ajuntament de Barcelona]] durant les primeres legislatures del [[Partit dels Socialistes de Catalunya]] (PSC) i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins que es va morir el [[2 d'octubre]] de [[1991]]. Va ser també membre de l'[[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]], i presidenta del [[PEN català|Centre Català del Pen Club]].<br />
<br />
== Obres<ref>{{ref-web|url=http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=165 |títol=Maria Aurèlia Capmany Farnés: Intel·lectual, escriptora, feminista |consulta=19 d'octubre de 2013 |obra=Diccionari Biogràfic de Dones|editor= |data= |llengua= |autor=Palau Vergés, Montserrat }}</ref>==<br />
<br />
[[Fitxer:MAC JC.jpg|thumb|Maria Aurèlia Capmany als 3 anys, amb el seu germà Jordi]]<br />
<br />
===Novel·la===<br />
* Necessitem morir. Barcelona: Aymà, 1952 / Barcelona: Proa, 1977<br />
* L'altra ciutat. Barcelona: Selecta, 1955<br />
* Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Moll, 1956<br />
* Betúlia. Barcelona: Selecta, 1956<br />
* Ara. Barcelona: Albertí, 1958/ Barcelona: Plaza & Janés, 1988<br />
* Traduït de l'americà. Barcelona: Albertí, 1959<br />
* El gust de la pols. Barcelona: Destino, 1962 / Barcelona: Edicions 62, 1986<br />
* La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1963<br />
* El desert dels dies. Barcelona: Occitània, 1966<br />
* Un lloc entre els morts. Barcelona: Nova Terra, 1967 / Barcelona: Laia, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1984 / Barcelona: Proa, 1999<br />
* Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra, 1969 / Barcelona: Laia, 1983 / Barcelona: Barcanova, 1994<br />
* Vitrines d'Amsterdam. Barcelona: Club Editor, 1970<br />
* Quim-Quima. Barcelona: Estela, 1971 / Barcelona: Laia, 1977 / Barcelona: Planeta, 1991<br />
* El jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra, 1972 / Barcelona: La Magrana, 1987<br />
* Vés-te'n ianqui. Barcelona: Laia, 1980 / Barcelona: Barcanova, 2006<br />
* Lo color més blau. Barcelona: Planeta, 1983<br />
* El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta, 1988.<br />
<br />
====Narrativa breu====<br />
* Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1952<br />
* Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971<br />
* Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Tarot, 1971<br />
* Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980<br />
* Fumar o no fumar : vet aquí la qüestió (amb Pere Calders). Barcelona: Destino, 1988<br />
* Aquelles dames d'altres temps. Barcelona: Planeta, 1990<br />
* De veu a veu: contes i narracions. [amb Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001<br />
* Literatura infantil i juvenil<br />
* Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971<br />
* Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972<br />
* L'alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977<br />
* Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981<br />
* El malefici de la reina d'Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982<br />
* Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993<br />
* La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989<br />
<br />
====Teatre====<br />
* Tu i l'hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960<br />
* Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968<br />
* Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [amb Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions * Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992<br />
* L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974<br />
* El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974<br />
* Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980<br />
* Ca, barret! [amb Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984<br />
<br />
====Assaig====<br />
* Cita de narradors (amb Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho i Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958 <br />
* Historias de Barcelona [fotografies de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963<br />
* La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966<br />
* Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968<br />
* La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968<br />
* Els vells. Barcelona: Mateu, 1968<br />
* La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969<br />
* El feminismo ibérico.. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970<br />
* De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971<br />
* Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972<br />
* El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973<br />
* Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973 <br />
* Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973 <br />
* El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974 <br />
* La dona. Barcelona: Dopesa, 1976 <br />
* Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976 <br />
* Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976 <br />
* La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977 <br />
* Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978 <br />
* Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978 <br />
* Antifémina (amb Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978 <br />
* En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982 <br />
* Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversa transcrita per Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984 <br />
* Retrobar Barcelona [amb Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986 <br />
* Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990 <br />
*¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990 <br />
* Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992 <br />
<br />
====Dietaris i memòries====<br />
* Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974 <br />
* Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981 <br />
* Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987 <br />
* Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989 <br />
<br />
====Còmic====<br />
* Dona, doneta, donota (amb Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979 <br />
<br />
====Obres completes====<br />
* Obra completa (7 volums). Barcelona: Columna, 1993 – 2000 (edició a cura de Guillem-Jordi Graells) <br />
<br />
====Guions====<br />
* L'alt rei en Jaume. Televisió, 1977 – 1978 <br />
* La nina. Televisió, 1977-1978 [basat en Casa de nines d'Ibsen). <br />
* Tereseta-que-baixava-les-escale. Televisió,, 1977-1978 [basat en el conte homònim de Salvador Espriu] <br />
* Aquesta nit no vindrem a sopar. Televisió, 1978 – 1979 <br />
* La nit catalana. Televisió,, 1978-1979 <br />
* Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979 <br />
* Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítols). Ràdio. Edició en casset (1979). <br />
* Les nits de la tieta Rosa. Televisió, 1980<br />
<br />
====Traduccions====<br />
<br />
=====Del francès=====<br />
* BALZAC, Honoré de: L'última encarnació de Vautrin. Barcelona: Nova Terra, 1972 <br />
* DURAS, Marguerite: Un dic contra el pacífic [Un barrage contre le Pacifique]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 2, 1965 <br />
* FOURNIER, Alain: El gran Meaulnes [Le grand Meaulnes]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 10, 1966 <br />
* KASSAK, Fred: Carambolades [Carambolages]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963 <br />
* LAFONT, Robert: Història de la literatura occitana. Barcelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973 <br />
* PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut [À la recherche du temps perdu]. Barcelona: Columna, 1990-1991 [amb Jaume Vidal Alcover] <br />
* SARTRE, Jean-Paul: Fenomenologia i existencialisme [L'existencialisme est un humanisme]. Barcelona: Laia, 1982 <br />
* SIMENON, Georges: Liberty Bar. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965 <br />
* SIMENON, Georges: El gos groc [Le chien jaune]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Barcelona: Àrea, 1989 / Barcelona: Columna, 1995 <br />
* SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966 <br />
* SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967 <br />
* SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [Maigret et le client du samedi]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968 <br />
* SIMENON, Georges: Signat Picpus [Signée Picpus]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968 <br />
* STEWART, Terry: Mà forta [La belle vie]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963 <br />
* VÉRY, Pierre: El senyor Marcel de la funerària. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964 <br />
* VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [Goupi Mans-Rouges]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964 <br />
<br />
===== De l'italià =====<br />
* CALVINO, Italo: El baró rampant [Il barone rampante]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Barcelona: Avui, 1995 <br />
* CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [Il taglio del bosco]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 8, 1966 <br />
* CHIARINI, Luigi: Art i tècnica del film [Arte e tecnica del film]. Barcelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967 <br />
* LIONNI, Lep: Frederick. Barcelona: Lumen, 1969 <br />
* PASOLINI, Pier Paolo: Una vida violenta [Una vita violenta]. Barcelona: Edicons 62, Col. El Balancí 32, 1967 <br />
* PAVESE, Cesare: La lluna i les fogueres [La luna e il falò]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 12, 1965 <br />
* PIRANDELLO, Luigi: Aquesta nit improvitzem [Questa notte si recita a soggetto]. Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1996 <br />
* PRATOLINI, Vasco: Crònica dels pobres amants [Cronache di poveri amanti]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 1, 1965 <br />
* PRATOLINI, Vasco: Metel·lo [Metello]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 15, 1966 <br />
* VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966 <br />
<br />
===== De l'anglès =====<br />
* CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965<br />
<br />
== Fonts bibliogràfiques i documentals ==<br />
<br />
* Caampillo, Maria i Castellanos, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, en Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, pàgs. 62-71.<br />
* Dale may, Barbara (2000). “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca), Vol. VI, Iris M. Zavala (coord.). Barcelona: Anthropos, pàgs. 92-99.<br />
* DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.<br />
* DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes. <br />
* DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona. <br />
* DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.<br />
* DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club. <br />
* DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2. <br />
* DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. <br />
* DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.<br />
* Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany. <br />
* Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.<br />
* (1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.<br />
* (1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre. <br />
* (1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pàgs. 95-128.<br />
* (1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. IX-XXVIII.<br />
* (1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.IX-XXIII.<br />
* (1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXIII.<br />
* (1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXV.<br />
* (1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXXVIII.<br />
* (1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, ”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXII.<br />
* (2000). ““La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. V-XII.<br />
* Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, pàg. 89-122.<br />
* Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. pàgs. 25-37.<br />
* Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.<br />
* Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.<br />
* Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.<br />
* Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.<br />
* Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona. <br />
* Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.<br />
* Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.<br />
* Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, pàgs. 7-31.<br />
* ''Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena''. (2012)<ref>[http://www.noticiestgn.cat/2013/03/02/lobra-de-jaume-vidal-alcover-i-maria-aurelia-capmany-a-escena/ "L'obra de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena". Article a NotíciesTGN]</ref><br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Projectes germans|Viquitexts = Autor:Maria Aurèlia Capmany i Farnés |commonscat=Maria Aurèlia Capmany |q=Maria Aurèlia Capmany i Farnés}}<br />
* {{AELC|capmanyma}}<br />
* {{LletrA|maria-aurelia-capmany}}<br />
* [http://www.fmac.org/ Fundació Maria Aurèlia Capmany]<br />
<br />
{{Creus de Sant Jordi 1982}}<br />
{{ORDENA:Capmany Farnes, Maria Aurelia}}<br />
<br />
[[Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català]]<br />
[[Categoria:Dramaturgs barcelonins contemporanis en català]]<br />
[[Categoria:Creus de Sant Jordi 1982]]<br />
[[Categoria:Alumnes de la UB]]<br />
[[Categoria:Militants barcelonins del PSC]]<br />
[[Categoria:Participants a la Caputxinada]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikipedia:Pers%C3%B6nliche_Bekanntschaften/neue_Eintr%C3%A4ge&diff=131997527Wikipedia:Persönliche Bekanntschaften/neue Einträge2014-07-09T14:21:41Z<p>Davidpar: Bestätige ESM</p>
<hr />
<div><noinclude>{{/}}</noinclude><br />
{{Wikipedia:Persönliche Bekanntschaften/neue Bestätigung|Bestätiger=Davidpar|Bestätigter=ESM|Kommentar=Miró Wikiproject|Zeit=16:21, 9. Jul. 2014 (CEST)}}</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikipedia:Pers%C3%B6nliche_Bekanntschaften/neue_Eintr%C3%A4ge&diff=131327836Wikipedia:Persönliche Bekanntschaften/neue Einträge2014-06-15T15:27:38Z<p>Davidpar: Bestätige QuimGil</p>
<hr />
<div><noinclude>{{/}}</noinclude><br />
{{Wikipedia:Persönliche Bekanntschaften/neue Bestätigung|Bestätiger=Davidpar|Bestätigter=QuimGil|Kommentar=|Zeit=17:27, 15. Jun. 2014 (CEST)}}</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikipedia:Pers%C3%B6nliche_Bekanntschaften/neue_Eintr%C3%A4ge&diff=131305315Wikipedia:Persönliche Bekanntschaften/neue Einträge2014-06-14T16:43:05Z<p>Davidpar: füge mich selbst hinzu (add me to WP:PB)</p>
<hr />
<div><noinclude>{{/}}</noinclude><br />
{{Wikipedia:Persönliche Bekanntschaften/neuer Benutzer|Name=Davidpar|Zeit=18:43, 14. Jun. 2014 (CEST)}}</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Can_Vies&diff=130944171Can Vies2014-06-01T20:14:44Z<p>Davidpar: </p>
<hr />
<div>[[Datei:Barcelona okupa Can Vies.jpg|miniatur|Besetztes Haus ''C.S.A. Can Vies'' in Barcelona.]]<br />
Das CSA (Centre Social Autogestionat, deutsch: selbstverwaltetes Sozialzentrum)<br />
''Can Vies'' war von 1997-2014 ein [[Hausbesetzung|besetztes Haus]] in [[Barcelona]].<br />
== Geschichte ==<br />
Das im Jahr [[1879]] erbaute Haus im Stadtviertel Sants wurde im Jahr 1997 von Jugendlichen besetzt und als Sozial- und Kulturzentrum betrieben. Besitzer sind die Verkehrsbetriebe in Barcelona (Transportes Metropolitanos de Barcelona).<ref>[http://www.theguardian.com/world/2014/may/29/can-vies-barcelona-rioting-thirty-arrested The Guardian vom 29. Mai 2014]</ref><br />
== Räumung und Reaktionen==<br />
[[file:Afichecanvies.jpg|thumb|Anlässlich der Räumung verbreitetes Poster|200px|right]]<br />
Nachdem Verhandlungen zwischen den Besetzern und der Stadt gescheitert waren, wurde das Gebäude am 26. Mai 2014 von der Polizei geräumt und die Abrissarbeiten wurden begonnen.<ref> [http://www.taz.de/!139402/ taz vom 29.05.2014]</ref> Darauf kam es in den folgenden Nächten zu schweren Ausschreitungen in Barcelona. Proteste und Auseinandersetzungen zwischen Demonstranten und Polizei gab es in den Folgetagen auch in anderen Städten [[Katalonien]]s sowie in [[Valencia]] und auf [[Mallorca]].<ref>[http://www.theguardian.com/world/2014/may/29/can-vies-barcelona-rioting-thirty-arrested The Guardian vom 29. Mai 2014] </ref> <ref> [http://www.taz.de/!139402/ taz vom 29.05.2014]</ref> Das Innenministerium in Madrid schickte in Reaktion auf die Auseinandersetzungen in der katalanischen Metropole 200 Polizisten als Verstärkung nach Barcelona.<ref>[http://www.welt.de/politik/ausland/article128526839/Der-schwarze-Block-von-Barcelona-macht-ernst.html) Die Welt vom 29.5.2014]</ref>.<br /><br />
<br />
Im Rahmen der [[Protest]]e in Barcelona wurden [[Barrikade]]n errichtet und der Abrissbagger auf dem Grundstück des ehemaligen Sozialzentrums in Brand gesetzt.<ref> http://www.20minutos.es/noticia/2152600/0/preguntas-respuestas/can-vies/sants-barcelona/</ref>.<ref>[http://www.theguardian.com/world/2014/may/29/can-vies-barcelona-rioting-thirty-arrested The Guardian vom 29. Mai 2014]</ref><br />
Nachdem die Stadt bekannt gegeben hatte, die Abrissarbeiten zu stoppen, begannen am 31. Mai 2014 Sympathisanten und Nachbarn des Sozialzentrums, ungehindert von der Polizei, mit dem Wiederaufbau des Gebäudes.<ref>http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20140531/54408543794/centenar-vecinos-can-vies-herramientas-reconstruirlo.html La Vanguardia vom 31.5.2014]</ref><br /><br />
<br />
Der spanische Stadtsoziologe [[Manuel Castells]] erklärte in Reaktion auf die Räumung, er wolle seine Stimme, die er bei der Kommunalwahl dem Bürgermeister [[Xavier Trias]] gegeben hatte, wieder zurückziehen.<ref>[http://www.lavanguardia.com/20140530/54409447132/retiro-mi-voto-al-alcalde-trias-manuel-castells-opi.html Kommentar in La Vanguardia vom 30.5.2014] </ref>. <br />
== Siehe auch ==<br />
* [[Hausbesetzung]]<br />
<br />
{{WikiProjekt|Autonome und Hausbesetzer-Bewegung}}<br />
<br />
== Weblinks ==<br />
https://linksunten.indymedia.org/de/node/115403<br />
<br />
== Einzelnachweise ==<br />
<references /><br />
<br />
{{Rechtshinweis}}<br />
<br />
{{Normdaten|TYP=s|GND=4159226-8}}<br />
<br />
<br />
[[Kategorie:Hausbesetzung]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Aur%C3%A8lia_Capmany&diff=153738177Maria Aurèlia Capmany2014-03-14T13:25:57Z<p>Davidpar: /* Biografia */ +</p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor<br />
| nom = Maria Aurèlia Capmany i Farnés<br />
| imatge = MACapmany.jpg<br />
| grandària = 200px<br />
| descripció = Maria Aurèlia Capmany i Farnés<br />
| lloc_de_naixement = [[Barcelona]]<br />
| nascuda = {{Data naixement|1918|08|3}}<br />
| morta = {{Data defunció i edat|1991|10|2|1918|08|3}}<br />
| lloc_de_mort = [[Barcelona]]<br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| país = {{CAT}}<br />
| període = <br />
| gènere = <br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = ''Necessitem morir'' (1947)<br />''El cel no és transparent'' (1948)<br />
| obres_magnes = ''Un lloc entre els morts'' (1967)<br />
| influències = <br />
| influenciat = <br />
| influenciada = <br />
| premis = [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] (1948)<br />[[Premi Sant Jordi de novel·la]] (1968)<br />[[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil|Premi Crítica Serra d'Or]] (1983)<br />
| lloc web = http://www.fmac.org/<br />
| signatura = <br />
| notes a peu = <br />
}}<br />
'''Maria Aurèlia Capmany i Farnés''' ([[Barcelona]], [[3 d'agost]] de [[1918]] – [[Barcelona]], [[2 d'octubre]] de [[1991]]) fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Va rebre el [[Premi Sant Jordi de novel·la]] de 1968 amb l'obra ''Un lloc entre els morts'' i, el [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] de 1948 amb ''El cel no és transparent''. Fou presidenta del [[PEN català]] entre 1979 i 1983. Destacà també com a activista cultural, [[feminista]] i [[antifranquista]].<ref name=dones>{{ref-llibre|títol=Exposició dones escriptores |lloc=Barcelona|editorial=[[Institut Català de les Dones]]|any=2008|url=http://www20.gencat.cat/docs/icdones/serveis/docs/exposicio_dones_escriptores.pdf|consulta=20 d'agost de 2013}}</ref> <br />
<br />
== Biografia ==<br />
Néta de [[Sebastià Farnés]], intel·lectual autor de la ''Paremiologia catalana comparada'', i filla d'[[Aureli Capmany]], folklorista i col·laborador en revistes infantils, va passar la joventut al pis de la familia a tocar de la Rambla de Barcelona.<br />
Estudià a l'[[Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya]] i es va llicenciar en Filosofia a la [[Universitat de Barcelona]] de la postguerra.<br />
<br />
Va practicar la docència durant els anys 40 i 50 a l'Institut Albéniz de [[Badalona]] i l'[[Escola Isabel de Villena]] a Barcelona. També va treballar gravant vidre, ofici que havia après en l'època d'universitària.<br />
<br />
Amb la seva primera novel·la ''Necessitem morir'' (publicada al 1952) quedà finalista del [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] de [[1947]], premi que va guanyar l'any següent amb ''El cel no és transparent''. El seu prestigi com a narradora arribarà amb novel·les com ''Betúlia'', ''El gust de la pols'' i sobretot per ''Un lloc entre els morts'', [[premi Sant Jordi]] del [[1968]]. L'any 1981 va rebre el [[Premi Ramon Fuster]], atorgat pel [[Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya]],<ref>{{ref-web|url=http://www.cdl.cat/premis|consulta=14 març 2014|títol=Premis|editor=Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya}}</ref> i el 1983 va guanyar el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil]] amb ''El malefici de la reina d'Hongria''.<br />
<br />
Fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que a més de la narrativa es dedicà a la traducció, i cultivà el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris.<br />
<br />
En el camp de la dramatúrgia va fundar el 1959 l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual amb [[Ricard Salvat]]. Hi va exercir de professora, d'actriu i de directora. A més, hi va estrenar obres pròpies, com ''Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de [[Francesc Layret]], advocat dels obrers de Catalunya''.<br />
<br />
Com a assagista sobresurt per les seves obres sobre la situació de la dona, sobretot amb ''La dona a Catalunya: consciència i situació'' el 1966. El mateix any, va particpar a la [[Caputxinada]], una assemblea antifranquista. També va dedicar nombrosos articles a diversos aspectes de la cultura i de la societat catalana. També destaquen els llibres de memòries ''Pedra de toc'' (1 i 2), ''Mala memòria'', i ''Això era i no era''.<br />
<br />
Participà i va intervindre en el "Míting de la Llibertat" ([[22 de juny]] de [[1976]]) i en el procés constituent del [[Partit Socialista de Catalunya-Congrés]] (novembre de [[1976]]).<br />
<br />
Va ser regidora i responsable de les àrees de Cultura i d'Edicions a l'[[Ajuntament de Barcelona]] durant les primeres legislatures del [[Partit dels Socialistes de Catalunya]] (PSC) i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins que es va morir el [[2 d'octubre]] de [[1991]]. Va ser també membre de l'[[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]], i presidenta del [[PEN català|Centre Català del Pen Club]].<br />
<br />
== Obres<ref>{{ref-web|url=http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=165 |títol=Maria Aurèlia Capmany Farnés: Intel·lectual, escriptora, feminista |consulta=19 d'octubre de 2013 |obra=Diccionari Biogràfic de Dones|editor= |data= |llengua= |autor=Palau Vergés, Montserrat }}</ref>==<br />
<br />
[[Fitxer:MAC JC.jpg|thumb|Maria Aurèlia Capmany als 3 anys, amb el seu germà Jordi]]<br />
<br />
====Novel·la====<br />
* Necessitem morir. Barcelona: Aymà, 1952 / Barcelona: Proa, 1977<br />
* L'altra ciutat. Barcelona: Selecta, 1955<br />
* Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Moll, 1956<br />
* Betúlia. Barcelona: Selecta, 1956<br />
* Ara. Barcelona: Albertí, 1958/ Barcelona: Plaza & Janés, 1988<br />
* Traduït de l'americà. Barcelona: Albertí, 1959<br />
* El gust de la pols. Barcelona: Destino, 1962 / Barcelona: Edicions 62, 1986<br />
* La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1963<br />
* El desert dels dies. Barcelona: Occitània, 1966<br />
* Un lloc entre els morts. Barcelona: Nova Terra, 1967 / Barcelona: Laia, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1984 / Barcelona: Proa, 1999<br />
* Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra, 1969 / Barcelona: Laia, 1983 / Barcelona: Barcanova, 1994<br />
* Vitrines d'Amsterdam. Barcelona: Club Editor, 1970<br />
* Quim-Quima. Barcelona: Estela, 1971 / Barcelona: Laia, 1977 / Barcelona: Planeta, 1991<br />
* El jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra, 1972 / Barcelona: La Magrana, 1987<br />
* Vés-te'n ianqui. Barcelona: Laia, 1980 / Barcelona: Barcanova, 2006<br />
* Lo color més blau. Barcelona: Planeta, 1983<br />
* El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta, 1988.<br />
<br />
====Narrativa breu====<br />
* Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1952<br />
* Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971<br />
* Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Tarot, 1971<br />
* Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980<br />
* Fumar o no fumar : vet aquí la qüestió (amb Pere Calders). Barcelona: Destino, 1988<br />
* Aquelles dames d'altres temps. Barcelona: Planeta, 1990<br />
* De veu a veu: contes i narracions. [amb Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001<br />
* Literatura infantil i juvenil<br />
* Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971<br />
* Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972<br />
* L'alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977<br />
* Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981<br />
* El malefici de la reina d'Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982<br />
* Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993<br />
* La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989<br />
<br />
====Teatre====<br />
* Tu i l'hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960<br />
* Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968<br />
* Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [amb Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions * Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992<br />
* L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974<br />
* El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974<br />
* Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980<br />
* Ca, barret! [amb Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984<br />
<br />
====Assaig====<br />
* Cita de narradors (amb Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho i Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958 <br />
* Historias de Barcelona [fotografies de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963<br />
* La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966<br />
* Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968<br />
* La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968<br />
* Els vells. Barcelona: Mateu, 1968<br />
* La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969<br />
* El feminismo ibérico.. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970<br />
* De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971<br />
* Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972<br />
* El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973<br />
* Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel•lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973 <br />
* Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973 <br />
* El comportamiento amoroso de la mujer .Barcelona: Dopesa, 1974 <br />
* La dona. Barcelona: Dopesa, 1976 <br />
* Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976 <br />
* Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976 <br />
* La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977 <br />
* Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978 <br />
* Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978 <br />
* Antifémina (amb Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978 <br />
* En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982 <br />
* Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversa transcrita per Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984 <br />
* Retrobar Barcelona [amb Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986 <br />
* Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990 <br />
*¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990 <br />
* Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992 <br />
<br />
====Dietaris i memòries====<br />
* Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974 <br />
* Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981 <br />
* Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987 <br />
* Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989 <br />
<br />
====Còmic====<br />
* Dona, doneta, donota (amb Avel•lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979 <br />
<br />
====Obres completes====<br />
* Obra completa (7 volums). Barcelona: Columna, 1993 – 2000 (edició a cura de Guillem-Jordi Graells) <br />
<br />
====Guions====<br />
* L'alt rei en Jaume. Televisió, 1977 – 1978 <br />
* La nina. Televisió, 1977-1978 [basat en Casa de nines d'Ibsen). <br />
* Tereseta-que-baixava-les-escale. Televisió,, 1977-1978 [basat en el conte homònim de Salvador Espriu] <br />
* Aquesta nit no vindrem a sopar. Televisió, 1978 – 1979 <br />
* La nit catalana. Televisió,, 1978-1979 <br />
* Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979 <br />
* Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítols). Ràdio. Edició en casset (1979). <br />
* Les nits de la tieta Rosa. Televisió, 1980<br />
<br />
====Traduccions====<br />
<br />
======Del francès======<br />
* BALZAC, Honoré de: L'última encarnació de Vautrin. Barcelona: Nova Terra, 1972 <br />
* DURAS, Marguerite: Un dic contra el pacífic [Un barrage contre le Pacifique]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 2, 1965 <br />
* FOURNIER, Alain: El gran Meaulnes [Le grand Meaulnes]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 10, 1966 <br />
* KASSAK, Fred: Carambolades [Carambolages]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963 <br />
* LAFONT, Robert: Història de la literatura occitana. Barcelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973 <br />
* PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut [À la recherche du temps perdu]. Barcelona: Columna, 1990-1991 [amb Jaume Vidal Alcover] <br />
* SARTRE, Jean-Paul: Fenomenologia i existencialisme [L'existencialisme est un humanisme]. Barcelona: Laia, 1982 <br />
* SIMENON, Georges: Liberty Bar. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965 <br />
* SIMENON, Georges: El gos groc [Le chien jaune]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Barcelona: Àrea, 1989 / Barcelona: Columna, 1995 <br />
* SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966 <br />
* SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967 <br />
* SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [Maigret et le client du samedi]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968 <br />
* SIMENON, Georges: Signat Picpus [Signée Picpus]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968 <br />
* STEWART, Terry: Mà forta [La belle vie]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963 <br />
* VÉRY, Pierre: El senyor Marcel de la funerària. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964 <br />
* VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [Goupi Mans-Rouges]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964 <br />
<br />
======De l'italià======<br />
* CALVINO, Italo: El baró rampant [Il barone rampante]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Barcelona: Avui, 1995 <br />
* CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [Il taglio del bosco]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 8, 1966 <br />
* CHIARINI, Luigi: Art i tècnica del film [Arte e tecnica del film]. Barcelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967 <br />
* LIONNI, Lep: Frederick. Barcelona: Lumen, 1969 <br />
* PASOLINI, Pier Paolo: Una vida violenta [Una vita violenta]. Barcelona: Edicons 62, Col. El Balancí 32, 1967 <br />
* PAVESE, Cesare: La lluna i les fogueres [La luna e il falò]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 12, 1965 <br />
* PIRANDELLO, Luigi: Aquesta nit improvitzem [Questa notte si recita a soggetto]. Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1996 <br />
* PRATOLINI, Vasco: Crònica dels pobres amants [Cronache di poveri amanti]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 1, 1965 <br />
* PRATOLINI, Vasco: Metel•lo [Metello]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 15, 1966 <br />
* VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966 <br />
<br />
======De l'anglès======<br />
* CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965<br />
<br />
<br />
== Fonts bibliogràfiques i documentals ==<br />
<br />
* Caampillo, Maria i Castellanos, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, en Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, pàgs. 62-71.<br />
* Dale may, Barbara (2000). “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca), Vol. VI, Iris M. Zavala (coord.). Barcelona: Anthropos, pàgs. 92-99.<br />
* DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.<br />
* DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes. <br />
* DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona. <br />
* DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.<br />
* DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club. <br />
* DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2. <br />
* DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. <br />
* DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.<br />
* Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany. <br />
* Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.<br />
* (1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.<br />
* (1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre. <br />
* (1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pàgs. 95-128.<br />
* (1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel•la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. IX-XXVIII.<br />
* (1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel•la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.IX-XXIII.<br />
* (1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel•la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXIII.<br />
* (1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXV.<br />
* (1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXXVIII.<br />
* (1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, ”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXII.<br />
* (2000). ““La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. V-XII.<br />
* Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, pàg. 89-122.<br />
* Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. pàgs. 25-37.<br />
* Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.<br />
* Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.<br />
* Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.<br />
* Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel•les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.<br />
* Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona. <br />
* Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.<br />
* Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel•les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.<br />
* Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, pàgs. 7-31.<br />
* ''Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena''. (2012)<ref>[http://www.noticiestgn.cat/2013/03/02/lobra-de-jaume-vidal-alcover-i-maria-aurelia-capmany-a-escena/ "L'obra de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena". Article a NotíciesTGN]</ref><br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Projectes germans|Viquitexts = Autor:Maria Aurèlia Capmany i Farnés |commonscat=Maria Aurèlia Capmany |q=Maria Aurèlia Capmany i Farnés}}<br />
* {{AELC|capmanyma}}<br />
* {{LletrA|maria-aurelia-capmany}}<br />
* [http://www.fmac.org/ Fundació Maria Aurèlia Capmany]<br />
<br />
{{Creus de Sant Jordi 1982}}<br />
{{ORDENA:Capmany Farnes, Maria Aurelia}}<br />
<br />
[[Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català]]<br />
[[Categoria:Dramaturgs barcelonins en català]]<br />
[[Categoria:Creus de Sant Jordi 1982]]<br />
[[Categoria:Alumnes de la UB]]<br />
[[Categoria:Militants barcelonins del PSC]]<br />
[[Categoria:Participants a la Caputxinada]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Najat_El_Hachmi&diff=183228287Najat El Hachmi2013-12-24T15:36:28Z<p>Davidpar: /* Vida i obra */</p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor|a<br />
| nom = Najat El Hachmi<br />
| imatge = Najat El Hachmi.jpg<br />
| grandària = 280px<br />
| descripció = Najat El Hachmi<br />
| nascuda = {{Data naixement i edat|1979|7|2}}<br />
| lloc_de_naixement = [[Nador]], [[Marroc]]<br />
| morta = <br />
| lloc_de_mort = <br />
| país = {{CAT}} <br />
| ocupació = [[Escriptora]]<br />
| primera_obra = ''[[Jo també sóc catalana]]'' (2004)<br />
| obres_magnes = ''[[L'últim patriarca]]'' (2008)<br />
| premis = [[Premi Ramon Llull de novel·la]] (2008)<br />
| notes_a_peu = <br />
}}<br />
'''Najat El Hachmi''' ([[Nador]], [[2 de juliol]] de [[1979]]) és una [[escriptora]] [[catalana]] i mitjancera cultural d'origen [[Berbers|amazic]]. Estudià filologia [[llengua àrab|àrab]] a la [[Universitat de Barcelona]] i presentà un informatiu setmanal en [[Llengua berber|llengua amaziga]] a l'antiga emissora [[Catalunya Cultura]]. Actualment resideix a [[Granollers]], on treballa de tècnica a l'ajuntament. Va ser guanyadora de l'edició 2008 del [[Premi Ramon Llull de novel·la]] amb la novel·la ''L'últim patriarca''.<ref>[http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2721417 Najat El Hachmi guanya el Premi Ramon Llull de novel·la]</ref><br />
<br />
== Vida i obra ==<br />
Va néixer a la ciutat marroquina de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a [[Vic]] gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que va es matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d'esports... fins a ser mediadora a la Delegació d'Ensenyament de Vic.<ref>[http://www.osona.com/Infos2004/LlibreLaTrallanov04b.htm Presentació de "Jo també sóc catalana" a La Tralla]</ref><br />
<br />
El 2005 va participar en un acte de l'[[Institut Europeu de la Mediterrània]], junt amb altres escriptors de procedència estrangera que utilitzen el català a l'hora d'escriure com [[Matthew Tree]], [[Salah Jamal]], [[Laila Karrouch]] o [[Mohamed Chaib]].<br />
<br />
Amb motiu de la [[Fira del Llibre de Frankfurt]] l'octubre del 2007, va viatjar per diferents ciutats alemanyes per participar en col·loquis literaris en els quals va oferir la seva visió de la literatura catalana actual.<br />
<br />
Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com [[Catalunya Ràdio]], on participa en una tertúlia del programa ''[[L'oracle]]'', de [[Xavier Graset]], i ha publicat articles al diari ''[[El 9 Nou]]'' de Vic, a la revista digital ''[[Esguard]]''<ref name="ep">{{ref-publicació|títol='Esguard', la primera revista en català per a iPad|publicació=El Periódico de Catalunya|data=12 setembre 2012|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ocio-y-cultura/esguard-primera-revista-catalan-para-ipad-2203240}}</ref> i en ''[[La Vanguardia]]''.<br />
<br />
Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d'aleshores, no ha deixat de fer-ho, al principi com un entreteniment, i més endavant com a mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany. El seu primer llibre, ''Jo també sóc catalana'' (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia 8 anys. Un llibre que, en certa mesura, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d'origen marroquí.<br />
<br />
La novel·la que l'ha fet famosa, ''L'últim patriarca'', ha estat la guanyadora del [[Premi Ramon Llull de novel·la]]. La novel·la exposa la història d'un immigrant marroquí que s'instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu.<br />
<br />
A començaments de 2011 es publica ''La caçadora de cossos'', també una novel·la en primera persona, en el qual aborda la temàtica de la sexualitat de manera molt oberta.<ref>{{format ref}} http://www.emporda.info/cultura/2011/02/10/cacadora-cossos-nou-llibre-najat-hachmi/108718.html</ref><br />
<br />
L'[[octubre]] de [[2012]] signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor del [[federalisme espanyol]] i en contra la [[independència de Catalunya]].<ref>{{citar web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4047959/20121017/centenar-professionals-desquerres-signen-federalisme-independencia.html |títol= Un centenar de professionals d'esquerres signen pel federalisme i contra la independència |editor= Vilaweb.cat |data= 17 d'octubre 2012 |consulta= 17/10/2012}}</ref><br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
* 2004 ''Jo també sóc catalana''. Editorial Columna. ISBN 84-664-0424-4<br />
* [[2008]] ''L'últim patriarca''. Editorial Planeta. ISBN 978-84-9708-185-6<br />
* [[2008]] «L'home que nedava», relat a la recopilació ''El llibre de la Marató. Vuit relats contra les malalties mentals greus''. Editorial Columna. ISBN 9788466409643<br />
* [[2011]] ''La caçadora de cossos''. Eidtorial Planeta. ISBN 978-84-08-09877-5 <br />
<br />
== Premis ==<br />
* 2008 [[Premi Ramon Llull de novel·la|Ramon Llull]] per ''L'últim patriarca''<br />
<br />
== Referències ==<br />
<references /><br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* {{LletrA|najat-el-hachmi}}<br />
* [http://sinera.diba.cat/search~S10*cat/?searchtype=a&searcharg=El+Hachmi%2C+Najat&searchscope=10&sortdropdown=-&SORT=R&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=aEberhardt%2C+Isabelle Llibres de l'autora a les Biblioteques de Barcelona]<br />
<br />
{{Premis Ramon Llull de novel·la}}<br />
<br />
{{ORDENA:El Hachmi, Najat}}<br />
<br />
[[Categoria:Escriptors catalans en català]]<br />
[[Categoria:Escriptors vigatans]]<br />
[[Categoria:Marroquins]]<br />
[[Categoria:Premis Ramon Llull de novel·la]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Montserrat_Roig&diff=153737989Montserrat Roig2013-09-02T14:29:32Z<p>Davidpar: </p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor<br />
| nom = Montserrat Roig i Fransitorra<br />
| imatge = Montserrat Roig.jpg<br />
| grandària = 230px<br />
| descripció = Retrat de Montserrat Roig<br />
| pseudònim = <br />
| nascuda = {{Data naixement|1946|06|13}}<br />
| lloc_de_naixement = [[Barcelona]]<br />
| morta = {{Data defunció i edat|1991|11|10|1946|06|13}}<br />
| lloc_de_mort = Barcelona<br />
| ocupació = Escriptora<br />
| país = {{CAT}}<br />
| període = Finals del segle XX<br />
| gènere = Novel·la, narrativa breu, assaig<br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = <br />
| obres_magnes = <br />
| influències = <br />
| influenciat = <br />
| influenciada = <br />
| premis = [[Premi Víctor Català]] per ''Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen'' (1970)<br />[[Premi Sant Jordi de novel·la]] per ''El temps de les cireres'' (1976)<br />[[Premi Crítica Serra d'Or]] per ''Els catalans als camps nazis'' (1978)<br />[[Premi Nacional de Literatura Catalana]] d'assaig per ''L'agulla daurada'' (1986)<br />
| lloc web = <br />
| signatura = Firma roig.png<br />
| notes a peu = <br />
}}<br />
'''Montserrat Roig i Fransitorra''' ([[Barcelona]], [[13 de juny]] de [[1946]] - [[10 de novembre]] de [[1991]]) fou una [[escriptor]]a en [[català]] de [[novel·la|novel·les]], [[conte]]s, [[reportatge]]s i articles periodístics.<ref name="GEC">{{GEC|0056497}}</ref><ref name="escriptors">{{AELC|roigm}}</ref> Va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora a escriptors de generacions precedents.<br />
<br />
==Biografia==<br />
Va néixer el 13 de juny de 1946 a Barcelona, en el si d'una família burgesa liberal de la dreta de l'Eixample. El seu pare, [[Tomàs Roig i Llop]], fou advocat i escriptor. L'any [[1968]] es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la [[Universitat de Barcelona]], i es va doctorar el 1970.<ref name="GEC" /><br />
<br />
==Compromís polític i cívic==<br />
<br />
Des de ben jove va participar en els moviments de protesta d'estudiants que es feien a les darreries del franquisme a Barcelona. Als inicis dels estudis a la Universitat de Barcelona va ser membre<ref>[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2003//Identitat%20nacional%20i%20de%20genere%20en%20Montserrat%20Roig_Angels%20Frances.pdf Article de Maria Àngels Francés Díez (Universitat d'Alacant) pàgina 48 "«La llengua sóc jo»: identitat nacional i de gènere en Montserrat Roig"]</ref>d'Universitat Poupular UP, branca juvenil i estudiantil de l'organitació [[Força Socialista Federal]] FSF, en dissoldre's aquest partit, es va afiliar a [[PSUC]] un cop ja acabada la carrera. Participarà, entre d'altres, en dos esveniments importants de la lluita contra la dictadura franquista d'aquells anys. El primer, [[La Caputxinada]] <ref> Joan Crexell a la pàgina 173 del llibre "La Caputxinada" edicions 62 Barcelona 1987</ref>, l’assemblea constituent del [[Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona]] SDUB, que va tenir lloc el març de [[1966]] al convent dels Captuxins de Sarrià, on la polícia va mantenir encerclat el convent durant tres dies. El segon, la participació a la tancada de 250 intel·lectuals a l'Abadia de [[Montserrat]] el desembre de 1970, en protesta contra el [[Procés de Burgos]], consell de guerra sumaríssim contra 16 militants bascos d'ETA. L'èxit de participació i la repercussió pública propiciarà la creació de l'[[Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans]], plataforma a la qual s'hi vincularà i participarà activament. Abandonarà el PSUC un any i mig desprès de la seva afiliació. Tornarà afiliar-se en aprovar-se la llei antiterrorista participant en encontres intel·lectuals i trobades obertes, i esdevindrà candidata per la circumscripció de Barcelona en la llista de seu partit a les Eleccions a Corts Espanyoles del [[1977]]. <br />
<br />
==Trajectòria literària==<br />
[[File:Placa Montserrat Roig.JPG|thumb|Placa als Jardins de Montserrat Roig, Barcelona]]<br />
Va ser lectora de [[castellà]] a la Universitat de [[Bristol]] el curs 1972-1973. A partir del 1971 –any que guanya el [[premi Víctor Català]] amb el recull de narracions ''Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen''– es dedica professionalment a la literatura; inicia un cicle novel·lístic que comprèn obres com ''Ramona adéu'' (1972), que retrata tres generacions de dones, àvia, mare i filla que viuen les seves històries personals amb el rerefons dels moments claus de la història del país, o ''El temps de les cireres'' (1977), obra protagonitzada pels mateixos personatges amb la qual Roig obté el [[premi Sant Jordi de novel·la]] de 1976.<ref name="escriptors" /><br />
<br />
També és destacable la seva tasca com a periodista, des de la qual manifesta la seva voluntat per construir una tradició de periodisme culte, [[feminisme|feminista]]<ref name="escriptors" /> i amb la voluntat de recuperar la memòria històrica del país. Roig aconsegueix una gran popularitat amb les entrevistes, que posteriorment publica en la sèrie de llibres coneguda com ''Retrats paral·lels'' (1975 i 1976). Una altra obra de gran ressò fou ''Els catalans als camps nazis'' (1977), [[premi Crítica Serra d'Or]] i document excepcional de testimoniatge. El 1977 entra com a periodista al canal català de [[Televisión Española]], on realitza un programa d'entrevistes, ''Personatges'', que també dóna nom a una sèrie de dos llibres en els quals publicà les converses. <br />
<br />
''L'hora violeta'' (1980) és la novel·la que culmina el seu posicionament feminista. A partir d'aquí, les seves novel·les prenen un caire diferent: més tard publica ''L'òpera quotidiana '' (1982), ''La veu melodiosa'' (1987) i el recull de contes ''El cant de la joventut'' (1989). D'entre les seves obres més premiades també destaquen ''L'agulla daurada'' ([[premi Nacional de Literatura Catalana]] de 1985), escrit a partir d'una estada de dos mesos de l'autora a [[Leningrad]] i que testimonia el setge que va patir la ciutat per part dels nazis durant la [[Segona Guerra Mundial]].<ref name="escriptors" /> La darrera de les seves publicacions és ''Digues que m'estimes encara que sigui mentida'' (1991), en la qual l'autora confegeix una poètica personal a tall de testament literari.<br />
<br />
Montserrat Roig va ser membre de l'[[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]] i vicepresidenta de la [[Junta Territorial del Principat de Catalunya]] (1989-1990).<ref name="escriptors" /> Morí a Barcelona el 1991, víctima d'un [[càncer de mama]].<br />
<br />
== Obra ==<br />
* ''Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen'', 1970<br />
* ''Ramona, adéu'',1972<br />
* ''El temps de les cireres'', 1977<br />
* ''Els catalans als camps nazis'', 1977<br />
* ''L'hora violeta'', 1980<br />
* ''¿Tiempo de mujer?'', 1980<br />
* ''L'Òpera quotidiana'', 1982<br />
* ''L'agulla daurada'', premi Nacional de Literatura Catalana (1986), 1985<br />
* ''La veu melodiosa'', 1987<br />
* ''El cant de la joventut'', 1989<br />
* ''Reivindicació de la senyora Clito Mestres'' (teatre), 1990<br />
* ''Digues que m'estimes encara que sigui mentida'', 1991<br />
<br />
== Fons personal ==<br />
El seu fons personal es conserva a l'[[Arxiu Nacional de Catalunya]]. El fons conté la documentació generada i aplegada per Montserrat Roig; documentació personal i familiar; documentació de la seva activitat professional, tant literària com periodística, destacant la produïda com a novel·lista (esborranys d'obres, manuscrits originals i material de treball) i la documentació sobre la seva obra (estudis i correspondència). Pel que fa a la seva activitat periodística, el fons recull la documentació relacionada amb les seves col·laboracions com a redactora (articles per a diverses seccions de la premsa i per a diverses editorials), i especialment la relacionada amb entrevistes a diversos personatges destacats del món cultural i polític (agrupada en dossiers) i amb la seva participació en programes de televisió i ràdio. Finalment, el fons conserva correspondència i un petit volum de documentació produïda en funció de les seves activitats polítiques i socials. <ref name="Fons">{{ref-web|url=http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/fitxaFons.do?cerca=fons&codigrup=ANC&idarxiu=1&idfons=389 |consulta=Juliol de 2013|títol=Montserrat Roig |editor=[[Arxiu Nacional de Catalunya]]}}</ref> <br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències}}<br />
<br />
== Enllaços externs == <br />
{{viquidites}}<br />
{{commonscat}}<br />
* {{AELC|roigm}}<br />
* {{LletrA|montserrat-roig}}<br />
* [http://www.tv3.cat/noms/roig/home.htm Pàgina del programa NOMS de TV3]<br />
* [http://www.memoria.cat/amat/content/amat-piniella-i-montserrat-roig-0#2document-sonor Àudio de la conferència de Montserrat Roig sobre Joaquim Amat-Piniella, feta a Manresa el 1974]<br />
<br />
{{ORDENA:Roig Fransitorra, Montserrat}}<br />
<br />
[[Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català]]<br />
[[Categoria:Periodistes barcelonins]]<br />
[[Categoria:Assagistes barcelonins contemporanis en català]]<br />
[[Categoria:Participants a la Caputxinada]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Escrache&diff=120516615Escrache2013-04-12T16:52:40Z<p>Davidpar: /* Recolzament social */</p>
<hr />
<div>[[Fitxer:HarryShibata.jpg|thumb|Exemple d{{'}}''escrache'' al [[Brasil]] denunciant l'ex-metge de la dictadura Militar, Harry Shibata.]]<br />
L''''''escrache''''', proposat en [[català]] com a '''«encalç»''',<ref>{{citar web|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l’”escrache”|publicació=ara|data=23-3-2013}}</ref>, '''«escarni»'''<ref>[http://esadir.cat/lexic/entrades/escarni escarni], ésAdir</ref><ref>[http://www.324.cat/noticia/2087413/politica/La-policia-vetllara-perque-els-politics-amenacats-descarni-puguin-fer-vida-normal La policia vetllarà perquè els polítics amenaçats d'escarni puguin fer vida normal], 324.cat</ref> '''«escarn»''',<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4102609/20130407/pah-respondra-atacs-pp-escarns.html|títol=La PAH respondrà els atacs del PP amb més escarns|editor=VilaWeb/ACN|data=7 d'abril de 2013}}</ref> o '''«escratx»''',<ref>{{ref-publicació|cognom=Pla Nualart|nom=Albert|títol='Escrache' o escarni?|publicació=Ara|data=30 març 2013|url=http://www.ara.cat/premium/opinio/Escrache-escarni_0_892110833.html}}</ref> és un tipus de [[manifestació]] en la qual un grup de [[activisme|activistes]] es dirigeix al domicili o lloc de treball d'algú a qui es vol [[denúncia|denunciar]]. Té com a finalitat fer visibles davant l'opinió pública els fets denunciats o l'actitud presa pel denunciat davant el fet concret, ja sigui per acció o omissió. Normalment es tracta d'una denúncia popular contra de persones acusades de violacions als [[drets humans]] o de [[ corrupció política|corrupció]], que s'implementa amb actes com ara assegudes, càntics, pintades o cartells davant del seu domicili particular o en llocs públics.<ref>{{citar publicació|títol=Diccionario del habla de los argentinos|publicació=Emecé editores|any=2008|pàgina=298|ISBN=978-950-04-3028-9}}{{es}}</ref><br />
<br />
Aquest tipus de manifestació s'ha utilitzat en diferents països de l'Amèrica del Sud com l'[[Argentina]] o [[Xile]]. A vegades s'ha utilitzat com una forma d'intimidació i assetjament públic, i en algun d'aquests casos s'han produït activitats violentes <ref name=Fabricio>[http://www.impulsobaires.com.ar/nota.php?id=69439 ''Escraches fascistas'' por Fabricio Moschettoni], accés 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Gaceta>[http://www.lagaceta.com.ar/nota/312206/Opinion/escrache_contra_un_diputado_Nacion.html ''El escrache contra un diputado de la Nación''] accés 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Balmaceda>[http://www.iruya.com/content/view/7801/223/ ''El lado oscuro del escrache''] por Carlos Balmaceda. accès el 15-5-2009{{es}}</ref><br />
<br />
== Etimologia ==<br />
La paraula ''escrache'' és d'origen argentí, utilitzat principalment a [[Río de la Plata]] i [[Montevideo]]. Ja fou referenciada al 1879 per [[Benigno B. Lugones]] en la forma de ''escracho'', provinent del dialecte [[lunfardo]] i fent referència a l'estafa que es comet presentant a la persona a qui es vol enganyar un bitllet de loteria i un extracte en el qual el mateix apareix premiat i procurant així que la persona accepti el bitllet pagant un import menor que el que suposadament rebrà com a premi.<ref>{{citar publicació|nom=Gobello, José|títol=Lunfardía. Introducción al estudio del lenguaje porteño|pàgina= pág. 18|lloc=Buenos Aires|any=1953|publicació=Ed. Argos}}{{es}}</ref> <br />
<br />
L'origen del mot és incert, s'especula amb la possibilitat que l'origen de la paraula sigui el mot genovès "scraccé", com a sinònim de fotografia, especialment retrat del rostre. D'aquesta segona accepció va passar a significar cara i, especialment, cara lletja. <ref> Segons el lingüista Roberto Bein </ref> D'aquí va derivar el verb ''escrachar'' amb el significat de retratar i, més recentment, el de trencar la cara.<ref>{{citar publicació|nom=Teruggi, Mario E.|títol=Panorama del lunfardo|Edició= 2* edición|pàgina=192|lloc= Buenos Aires|any= 1978|publicació= Editorial Sudamericana}}{{es}}</ref> Una altra hipòtesi sobre el seu origen és la que el fa derivar de l'anglès'' to scratch'' que significa raspar (el bitllet usat en l'estafa es raspava per modificar-ne el número) o l'italià'' scaracio'' escopinada. <ref> Teruggi </ref><br />
<br />
La paraula s'utilitza des del [[1995]] per l'[[associació]] de [[drets humans]] [[HIJOS]],<ref>{{citar web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/no/subnotas/2139-411-2006-03-27.html|títol=Historia del escrache|publicació=Página12.com.ar}}{{es}}</ref> en l'època en què processats per delictes comesos durant el ''[[Procés de Reorganització Nacional]]'' havien estat posats en llibertat per l'[[indult]] concedit per [[Carlos Menem]] per denominar les manifestacions realitzades als voltants del lloc on vivia el considerat [[genocida]], i mitjançant cançons, música, pintades, representacions teatrals, s'avisava a la població veïna que vivien a la proximitat d'un [[criminal]].<br />
<br />
==Legitimitat==<br />
[[Fitxer:Hai vidas en xogo.jpg|thumb|Cartell en [[gallec]] de la [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].]]<br />
La iniciativa té suports<ref> http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=8A9RI5vLsKs </ref> i detractors.<br />
Segons algunes opinions, l{{'}}''escrache'' estaria ''fora de la llei'' ja que el dret de manifestació no empara aquest tipus de manifestacions, per donar soport a aquestes tesis es dóna l'argument que tota manifestació ha de ser comunicada i autoritzada per l'autoritat governativa.<ref name=legitimitat >{{citar publicació|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l'Escrache|publicació=Ara|data=25-3-2013}}</ref> En alguns casos aquest tipus d'iniciativa s'han arribat a titllar d' "assetjament salvatge". <ref>[http://www.eldiario.es/rastreador/ABC-escrache-acoso-salvaje_6_113798630.html ABC, el escrache y el "acoso salvaje"]. El Diario, 22 de marzo de 2013.{{es}}</ref><br />
<br />
Per altra banda, els defensors d'aquestes iniciatives reivindiquen aquesta opció com a una forma de desobediència civil que es fonamentaria en la reivindicació d’un valor de justícia o una avaluació ètica que les lleis no estan garantint<ref name=legitimitat/> i asseguren que aquestes accions són legítimes en tant que no són violentes, són públiques i publicitades i no pretenen un canvi en el règim democràtic, sinó tan sols millorar-lo.<ref name=legitimitat/><br />
<br />
En relació amb la legalitat d'aquestes accions, tres associacions de jutges independents, [[Jutges per a la Democràcia]], l'[[Associació Professional de la Magistratura]] i el [[Fòrum Judicial Independent]] han declarat que l{{'}}''escrache'' no és cap activitat delictiva,<ref name=jutges >{{citar web|url=http://www.infolibre.es/noticias/politica/2013/03/30/las_asociaciones_jueces_aprecian_delito_los_escraches_1799_1012.html|publicació=Infolibre.es|títol=Las asociaciones de jueces no aprecian delito en los escraches a políticos}}{{es}}</ref> tot i això un representant de l'[[associació Francisco de Vitoria]] (AJFV) ha mostrat alguna reticència a intimidar un càrrec public al seu domicili.<ref name=jutges /><br />
<br />
== Activisme a Espanya ==<br />
[[File: Plataforma frente al BBVA en Santa Cruz de Tenerife.jpg|thumb|''Escrache'' de la PAH davant del BBVA a Santa Cruz de Tenerife]]<br />
L{{'}}''escrache'' ha estat implementat a [[Espanya]] per l'organització [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].<ref>{{citar web|url=http://afectadosporlahipoteca.com/2013/02/28/fase-1-de-la-campana-hay-vidas-en-juego-carta-abierta-a-los-diputados/|títol=Campaña hay vidas en juego|publicació=PAH}}{{es}}</ref> Els destinataris de la protesta ciutadana són els diputats que no donen suport a la [[Iniciativa Legislativa Popular]] presentada per aquesta organització, amb el suport d'un milió i mig de signatures, superior al mínim exigit que és de mig milió.<br />
<br />
L{{'}}''escrache'' ha estat utilitzat també per un grup de pares i mares d'una escola de [[Terrassa]] davant de la residència de la consellera d'eduació de la Generalitat com a protesta pel tancament d'una escola del municipi.<ref>{{citar web|url=http://www.ara.cat/societat/Pares-Terrassa-improvisen-consellera-Rigau_0_896910491.html|títol=Pares d'una escola de Terrassa que tancarà fan un 'escrache' a la consellera Rigau|publicació=Ara.cat|data=7-4-2013}}</ref><br />
<br />
Encara que la idea original consistia en pintar grafits reivindicatius o penjar pancartes a les parets d'un edifici relacionat amb el fet reivindicat,<ref name="scratch">[http://www.elperiodico.com/es/noticias/entre-todos/las-trincheras-del-escrache-2350785 Trincheras del escrache]</ref> actualment consisteix en una concentració de membres de la plataformes i simpatitzants de la mateixa, amb pancartes, cantant consignes d'acord amb el fet que es reivindica i enganxant adhesius o pancartes a les parets i portes d'un edifici relacionat amb la protesta, en lloc de les clàssiques pintades (encara que es poden donar ambdues coses).<ref name="scratch"/> De vegades també s'entra als vestíbuls per deixar cartells a les bústies.<ref name="ACN"> [http://www.acn.cat/acn/707804/Societat/text/PAH-scratching-Dolors-Montserrat.html ACN]</ref><br />
<br />
=== Recolzament social ===<br />
Segons una [[enquesta]] de [[Metroscopia]], els ''escraches'' mantenen un alt nivell de recolzament entre els ciutadans. Un 78% dels enquestats estaven d'acord amb la protesta impulsada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. També tenen una bona acceptació entre els votants del [[Partit Popular]], els dirigents dels quals han estat objectiu dels ''escraches'', amb un suport del 68%.<br />
.<ref>{{citar web|url=http://politica.elpais.com/politica/2013/04/07/actualidad/1365358645_241274.html|títol=Mengua el fuerte apoyo inicial a los escraches|publicació=El pais|data=8 d'abril de 2013}}.</ref><br />
<br />
== Modalitats ==<br />
* Manifestació publica a domicili i / o lloc de treball.<br />
* Anar als barris a informar al veïns.<ref>{{citar web|títol=La PAH convoca el seu primer 'escrache' als barris rics de Barcelona|url=http://directa.cat/noticia/pah-convoca-dema-primer-escrache-als-barris-rics-barcelona|publicació=Directa.cat|data=12-3-2013}}</ref> (diputats del [[Partit Popular (Espanya)|PP]] a Espanya)<br />
* Col·locar pancartes en carrers pròxims al domicili.<br />
* Teatre de carrer al domicili (a [[Leopoldo Galtieri]], ex-president de facto argentí).<br />
* Pintades amb aerosol en vorera i davant de domicili (a Miguel Ángel Espósito, Juan Ojeda, tots dos ex-policies).<br />
* Tirar ous al capdavant de domicili (a ex-directius del fallit Banc Patricios).<br />
* Graella davant del domicili (a domingo Felipe Cavallo, ex-ministre d'Economia).<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Referències|2}}<br />
<br />
[[Categoria:Activisme]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Escrache&diff=120516609Escrache2013-04-07T11:55:00Z<p>Davidpar: ref</p>
<hr />
<div>[[Fitxer:HarryShibata.jpg|thumb|Exemple d{{'}}''escrache'' al [[Brasil]] denunciant l'ex-metge de la dictadura Militar, Harry Shibata.]]<br />
L''''''escrache''''', proposat en [[català]] com a '''«encalç»''',<ref>{{citar web|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l’”escrache”|publicació=ara|data=23-3-2013}}</ref>, '''«escarni»'''<ref>[http://esadir.cat/lexic/entrades/escarni escarni], ésAdir</ref><ref>[http://www.324.cat/noticia/2087413/politica/La-policia-vetllara-perque-els-politics-amenacats-descarni-puguin-fer-vida-normal La policia vetllarà perquè els polítics amenaçats d'escarni puguin fer vida normal], 324.cat</ref> '''«escarn»''',<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4102609/20130407/pah-respondra-atacs-pp-escarns.html|títol=La PAH respondrà els atacs del PP amb més escarns|editor=VilaWeb/ACN|data=7 d'abril de 2013}}</ref> o '''«escratx»''',<ref>{{ref-publicació|cognom=Pla Nualart|nom=Albert|títol='Escrache' o escarni?|publicació=Ara|data=30 març 2013|url=http://www.ara.cat/premium/opinio/Escrache-escarni_0_892110833.html}}</ref> és un tipus de [[manifestació]] en la qual un grup de [[activisme|activistes]] es dirigeix al domicili o lloc de treball d'algú a qui es vol [[denúncia|denunciar]]. Té com a finalitat fer visibles davant l'opinió pública els fets denunciats o l'actitud presa pel denunciat davant el fet concret, ja sigui per acció o omissió. Normalment es tracta d'una denúncia popular contra de persones acusades de violacions als [[drets humans]] o de [[ corrupció política|corrupció]], que s'implementa amb actes com ara assegudes, càntics, pintades o cartells davant del seu domicili particular o en llocs públics.<ref>{{citar publicació|títol=Diccionario del habla de los argentinos|publicació=Emecé editores|any=2008|pàgina=298|ISBN=978-950-04-3028-9}}{{es}}</ref><br />
<br />
Encara que la idea original consistia en pintar grafits reivindicatius o penjar pancartes a les parets d'un edifici relacionat amb el fet reivindicat,<ref name="scratch">[http://www.elperiodico.com/es/noticias/entre-todos/las-trincheras-del-escrache-2350785 Trincheras del escrache]</ref> actualment consisteix en una concentració de membres d'algunes plataformes i simpatitzants de les mateixes, amb pancartes, cantant consignes d'acord amb el fet que es reivindica i enganxant adhesius o pancartes a les parets i portes d'un edifici relacionat amb la protesta, en lloc de les clàssiques pintades (encara que es poden donar ambdues coses).<ref name="scratch"/> De vegades també s'entra als vestíbuls per deixar cartells a les bústies.<ref name="ACN"> [http://www.acn.cat/acn/707804/Societat/text/PAH-scratching-Dolors-Montserrat.html ACN]</ref><br />
<br />
Aquest tipus de manifestació s'ha utilitzat en diferents països de l'Amèrica del Sud com l'[[Argentina]] o [[Xile]]. A vegades s'ha utilitzat com una forma d'intimidació i assetjament públic, i en algun d'aquests casos s'han produït activitats violentes <ref name=Fabricio>[http://www.impulsobaires.com.ar/nota.php?id=69439 ''Escraches fascistas'' por Fabricio Moschettoni], accés 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Gaceta>[http://www.lagaceta.com.ar/nota/312206/Opinion/escrache_contra_un_diputado_Nacion.html ''El escrache contra un diputado de la Nación''] accés 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Balmaceda>[http://www.iruya.com/content/view/7801/223/ ''El lado oscuro del escrache''] por Carlos Balmaceda. accès el 15-5-2009{{es}}</ref><br />
<br />
== Etimologia ==<br />
La paraula ''escrache'' és d'origen argentí, utilitzat principalment a [[Río de la Plata]] i [[Montevideo]]. Ja fou referenciada al 1879 per [[Benigno B. Lugones]] en la forma de ''escracho'', provinent del dialecte [[lunfardo]] i fent referència a l'estafa que es comet presentant a la persona a qui es vol enganyar un bitllet de loteria i un extracte en el qual el mateix apareix premiat i procurant així que la persona accepti el bitllet pagant un import menor que el que suposadament rebrà com a premi.<ref>{{citar publicació|nom=Gobello, José|títol=Lunfardía. Introducción al estudio del lenguaje porteño|pàgina= pág. 18|lloc=Buenos Aires|any=1953|publicació=Ed. Argos}}{{es}}</ref> <br />
<br />
L'origen del mot és incert, s'especula amb la possibilitat que l'origen de la paraula sigui el mot genovès "scraccé", com a sinònim de fotografia, especialment retrat del rostre. D'aquesta segona accepció va passar a significar cara i, especialment, cara lletja. <ref> Segons el lingüista Roberto Bein </ref> D'aquí va derivar el verb ''escrachar'' amb el significat de retratar i, més recentment, el de trencar la cara.<ref>{{citar publicació|nom=Teruggi, Mario E.|títol=Panorama del lunfardo|Edició= 2* edición|pàgina=192|lloc= Buenos Aires|any= 1978|publicació= Editorial Sudamericana}}{{es}}</ref> Una altra hipòtesi sobre el seu origen és la que el fa derivar de l'anglès'' to scratch'' que significa raspar (el bitllet usat en l'estafa es raspaba per modificar el seu número ) o l'italià'' scaracio'' escopinada. <ref> Teruggi </ref><br />
<br />
La paraula s'utilitza des del [[1995]] per l'[[associació]] de [[drets humans]] [[HIJOS]],<ref>{{citar web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/no/subnotas/2139-411-2006-03-27.html|títol=Historia del escrache|publicació=Página12.com.ar}}{{es}}</ref> en l'època en què processats per delictes comesos durant el ''[[Procés de Reorganització Nacional]]'' havien estat posats en llibertat per l'[[indult]] concedit per [[Carlos Menem]] per denominar les manifestacions realitzades als voltants del lloc on vivia el considerat [[genocida]], i mitjançant cançons, música, pintades, representacions teatrals, s'avisava a la població veïna que vivien a la proximitat d'un [[criminal]].<br />
<br />
==Legitimitat==<br />
[[Fitxer:Hai vidas en xogo.jpg|thumb|Cartell en [[gallec]] de la [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].]]<br />
La iniciativa té suports<ref> http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=8A9RI5vLsKs </ref> i detractors.<br />
Segons algunes opinions, l{{'}}''escrache'' estaria ''fora de la llei'' ja que el dret de manifestació no empara aquest tipus de manifestacions, per donar soport a aquestes tesis es dóna l'argument que tota manifestació ha de ser comunicada i autoritzada per l'autoritat governativa.<ref name=legitimitat >{{citar publicació|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l'Escrache|publicació=Ara|data=25-3-2013}}</ref> En alguns casos aquest tipus d'iniciativa s'han arribat a titllar d' "assetjament salvatge". <ref>[http://www.eldiario.es/rastreador/ABC-escrache-acoso-salvaje_6_113798630.html ABC, el escrache y el "acoso salvaje"]. El Diario, 22 de marzo de 2013.{{es}}</ref><br />
<br />
Per altra banda, els defensors d'aquestes iniciatives reivindiquen aquesta opció com a una forma de desobediència civil que es fonamentaria en la reivindicació d’un valor de justícia o una avaluació ètica que les lleis no estan garantint<ref name=legitimitat/> i asseguren que aquestes accions són legítimes en tant que no són violentes, són públiques i publicitades i no pretenen un canvi en el règimen democràtic, sinó tan sols millorar-lo.<ref name=legitimitat/><br />
<br />
En relació a la legalitat d'aquestes accions, tres associacions de jutges independents, [[Jutges per a la Democràcia]], l'[[Associació Professional de la Magistratura]] i el [[Fòrum Judicial Independent]] han declarat que l{{'}}''escrache'' no és cap activitat delictiva,<ref name=jutges >{{citar web|url=http://www.infolibre.es/noticias/politica/2013/03/30/las_asociaciones_jueces_aprecian_delito_los_escraches_1799_1012.html|publicació=Infolibre.es|títol=Las asociaciones de jueces no aprecian delito en los escraches a políticos}}{{es}}</ref> tot i això un representant de l'[[associació Francisco de Vitoria]] (AJFV) ha mostrat alguna reticència a intimidar un càrrec public al seu domicili.<ref name=jutges /><br />
<br />
== Activisme a Espanya ==<br />
[[File: Plataforma frente al BBVA en Santa Cruz de Tenerife.jpg|thumb|''Escrache'' de la PAH davant del BBVA a Santa Cruz de Tenerife]]<br />
L{{'}}''escrache'' ha estat implementat a [[Espanya]] per l'organització [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].<ref>{{citar web|url=http://afectadosporlahipoteca.com/2013/02/28/fase-1-de-la-campana-hay-vidas-en-juego-carta-abierta-a-los-diputados/|títol=Campaña hay vidas en juego|publicació=PAH}}{{es}}</ref> Els destinataris de la protesta ciutadana són els diputats que no donen suport a la [[Iniciativa Legislativa Popular]] presentada per aquesta organització, amb el suport d'un milió i mig de signatures, superior al mínim exigit que és de mig milió.<br />
<br />
== Modalitats ==<br />
* Manifestació publica a domicili i / o lloc de treball.<br />
* Anar als barris a informar al veïns.<ref>{{citar web|títol=La PAH convoca el seu primer 'escrache' als barris rics de Barcelona|url=http://directa.cat/noticia/pah-convoca-dema-primer-escrache-als-barris-rics-barcelona|publicació=Directa.cat|data=12-3-2013}}</ref> (diputats del [[Partit Popular (Espanya)|PP]] a Espanya)<br />
* Col·locar pancartes en carrers pròxims al domicili.<br />
* Teatre de carrer al domicili (a [[Leopoldo Galtieri]], ex-president de facto argentí).<br />
* Pintades amb aerosol en vorera i davant de domicili (a Miguel Ángel Espósito, Juan Ojeda, tots dos ex-policies).<br />
* Tirar ous al capdavant de domicili (a ex-directius del fallit Banc Patricios).<br />
* Graella davant del domicili (a domingo Felipe Cavallo, ex-ministre d'Economia).<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Referències|2}}<br />
<br />
[[Categoria:Activisme]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Escrache&diff=120516607Escrache2013-04-07T11:28:58Z<p>Davidpar: /* Activisme a Espanya */</p>
<hr />
<div>[[Fitxer:HarryShibata.jpg|thumb|Exemple d{{'}}''escrache'' al [[Brasil]] denunciant l'ex-metge de la dictadura Militar, Harry Shibata.]]<br />
L''''''escrache''''', proposat en [[català]] com a '''«encalç»'''<ref>{{citar web|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l’”escrache”|publicació=ara|data=23-3-2013}}</ref>, '''«escarni»'''<ref>[http://esadir.cat/lexic/entrades/escarni escarni], ésAdir</ref><ref>[http://www.324.cat/noticia/2087413/politica/La-policia-vetllara-perque-els-politics-amenacats-descarni-puguin-fer-vida-normal La policia vetllarà perquè els polítics amenaçats d'escarni puguin fer vida normal], 324.cat</ref> o '''«escratx»''',<ref>{{ref-publicació|cognom=Pla Nualart|nom=Albert|títol='Escrache' o escarni?|publicació=Ara|data=30 març 2013|url=http://www.ara.cat/premium/opinio/Escrache-escarni_0_892110833.html}}</ref> és un tipus de [[manifestació]] en la qual un grup de [[activisme|activistes]] es dirigeix al domicili o lloc de treball d'algú a qui es vol [[denúncia|denunciar]]. Té com a finalitat fer visibles davant l'opinió pública els fets denunciats o l'actitud presa pel denunciat davant el fet concret, ja sigui per acció o omissió. Normalment es tracta d'una denúncia popular contra de persones acusades de violacions als [[drets humans]] o de [[ corrupció política|corrupció]], que s'implementa amb actes com ara assegudes, càntics, pintades o cartells davant del seu domicili particular o en llocs públics.<ref>{{citar publicació|títol=Diccionario del habla de los argentinos|publicació=Emecé editores|any=2008|pàgina=298|ISBN=978-950-04-3028-9}}{{es}}</ref><br />
<br />
Encara que la idea original consistia en pintar grafits reivindicatius o penjar pancartes a les parets d'un edifici relacionat amb el fet reivindicat,<ref name="scratch">[http://www.elperiodico.com/es/noticias/entre-todos/las-trincheras-del-escrache-2350785 Trincheras del escrache]</ref> actualment consisteix en una concentració de membres d'algunes plataformes i simpatitzants de les mateixes, amb pancartes, cantant consignes d'acord amb el fet que es reivindica i enganxant adhesius o pancartes a les parets i portes d'un edifici relacionat amb la protesta, en lloc de les clàssiques pintades (encara que es poden donar ambdues coses).<ref name="scratch"/> De vegades també s'entra als vestíbuls per deixar cartells a les bústies.<ref name="ACN"> [http://www.acn.cat/acn/707804/Societat/text/PAH-scratching-Dolors-Montserrat.html ACN]</ref><br />
<br />
Aquest tipus de manifestació s'ha utilitzat en diferents països de l'Amèrica del Sud com l'[[Argentina]] o [[Xile]]. A vegades s'ha utilitzat com una forma d'intimidació i assetjament públic, i en algun d'aquests casos s'han produït activitats violentes <ref name=Fabricio>[http://www.impulsobaires.com.ar/nota.php?id=69439 ''Escraches fascistas'' por Fabricio Moschettoni], accés 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Gaceta>[http://www.lagaceta.com.ar/nota/312206/Opinion/escrache_contra_un_diputado_Nacion.html ''El escrache contra un diputado de la Nación''] accés 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Balmaceda>[http://www.iruya.com/content/view/7801/223/ ''El lado oscuro del escrache''] por Carlos Balmaceda. accès el 15-5-2009{{es}}</ref><br />
<br />
== Etimologia ==<br />
La paraula ''escrache'' és d'origen argentí, utilitzat principalment a [[Río de la Plata]] i [[Montevideo]]. Ja fou referenciada al 1879 per [[Benigno B. Lugones]] en la forma de ''escracho'', provinent del dialecte [[lunfardo]] i fent referència a l'estafa que es comet presentant a la persona a qui es vol enganyar un bitllet de loteria i un extracte en el qual el mateix apareix premiat i procurant així que la persona accepti el bitllet pagant un import menor que el que suposadament rebrà com a premi.<ref>{{citar publicació|nom=Gobello, José|títol=Lunfardía. Introducción al estudio del lenguaje porteño|pàgina= pág. 18|lloc=Buenos Aires|any=1953|publicació=Ed. Argos}}{{es}}</ref> <br />
<br />
L'origen del mot és incert, s'especula amb la possibilitat que l'origen de la paraula sigui el mot genovès "scraccé", com a sinònim de fotografia, especialment retrat del rostre. D'aquesta segona accepció va passar a significar cara i, especialment, cara lletja. <ref> Segons el lingüista Roberto Bein </ref> D'aquí va derivar el verb ''escrachar'' amb el significat de retratar i, més recentment, el de trencar la cara.<ref>{{citar publicació|nom=Teruggi, Mario E.|títol=Panorama del lunfardo|Edició= 2* edición|pàgina=192|lloc= Buenos Aires|any= 1978|publicació= Editorial Sudamericana}}{{es}}</ref> Una altra hipòtesi sobre el seu origen és la que el fa derivar de l'anglès'' to scratch'' que significa raspar (el bitllet usat en l'estafa es raspaba per modificar el seu número ) o l'italià'' scaracio'' escopinada. <ref> Teruggi </ref><br />
<br />
La paraula s'utilitza des del [[1995]] per l'[[associació]] de [[drets humans]] [[HIJOS]],<ref>{{citar web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/no/subnotas/2139-411-2006-03-27.html|títol=Historia del escrache|publicació=Página12.com.ar}}{{es}}</ref> en l'època en què processats per delictes comesos durant el ''[[Procés de Reorganització Nacional]]'' havien estat posats en llibertat per l'[[indult]] concedit per [[Carlos Menem]] per denominar les manifestacions realitzades als voltants del lloc on vivia el considerat [[genocida]], i mitjançant cançons, música, pintades, representacions teatrals, s'avisava a la població veïna que vivien a la proximitat d'un [[criminal]].<br />
<br />
==Legitimitat==<br />
[[Fitxer:Hai vidas en xogo.jpg|thumb|Cartell en [[gallec]] de la [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].]]<br />
La iniciativa té suports<ref> http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=8A9RI5vLsKs </ref> i detractors.<br />
Segons algunes opinions, l{{'}}''escrache'' estaria ''fora de la llei'' ja que el dret de manifestació no empara aquest tipus de manifestacions, per donar soport a aquestes tesis es dóna l'argument que tota manifestació ha de ser comunicada i autoritzada per l'autoritat governativa.<ref name=legitimitat >{{citar publicació|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l'Escrache|publicació=Ara|data=25-3-2013}}</ref> En alguns casos aquest tipus d'iniciativa s'han arribat a titllar d' "assetjament salvatge". <ref>[http://www.eldiario.es/rastreador/ABC-escrache-acoso-salvaje_6_113798630.html ABC, el escrache y el "acoso salvaje"]. El Diario, 22 de marzo de 2013.{{es}}</ref><br />
<br />
Per altra banda, els defensors d'aquestes iniciatives reivindiquen aquesta opció com a una forma de desobediència civil que es fonamentaria en la reivindicació d’un valor de justícia o una avaluació ètica que les lleis no estan garantint<ref name=legitimitat/> i asseguren que aquestes accions són legítimes en tant que no són violentes, són públiques i publicitades i no pretenen un canvi en el règimen democràtic, sinó tan sols millorar-lo.<ref name=legitimitat/><br />
<br />
En relació a la legalitat d'aquestes accions, tres associacions de jutges independents, [[Jutges per a la Democràcia]], l'[[Associació Professional de la Magistratura]] i el [[Fòrum Judicial Independent]] han declarat que l{{'}}''escrache'' no és cap activitat delictiva,<ref name=jutges >{{citar web|url=http://www.infolibre.es/noticias/politica/2013/03/30/las_asociaciones_jueces_aprecian_delito_los_escraches_1799_1012.html|publicació=Infolibre.es|títol=Las asociaciones de jueces no aprecian delito en los escraches a políticos}}{{es}}</ref> tot i això un representant de l'[[associació Francisco de Vitoria]] (AJFV) ha mostrat alguna reticència a intimidar un càrrec public al seu domicili.<ref name=jutges /><br />
<br />
== Activisme a Espanya ==<br />
[[File: Plataforma frente al BBVA en Santa Cruz de Tenerife.jpg|thumb|''Escrache'' de la PAH davant del BBVA a Santa Cruz de Tenerife]]<br />
L{{'}}''escrache'' ha estat implementat a [[Espanya]] per l'organització [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].<ref>{{citar web|url=http://afectadosporlahipoteca.com/2013/02/28/fase-1-de-la-campana-hay-vidas-en-juego-carta-abierta-a-los-diputados/|títol=Campaña hay vidas en juego|publicació=PAH}}{{es}}</ref> Els destinataris de la protesta ciutadana són els diputats que no donen suport a la [[Iniciativa Legislativa Popular]] presentada per aquesta organització, amb el suport d'un milió i mig de signatures, superior al mínim exigit que és de mig milió.<br />
<br />
== Modalitats ==<br />
* Manifestació publica a domicili i / o lloc de treball.<br />
* Anar als barris a informar al veïns.<ref>{{citar web|títol=La PAH convoca el seu primer 'escrache' als barris rics de Barcelona|url=http://directa.cat/noticia/pah-convoca-dema-primer-escrache-als-barris-rics-barcelona|publicació=Directa.cat|data=12-3-2013}}</ref> (diputats del [[Partit Popular (Espanya)|PP]] a Espanya)<br />
* Col·locar pancartes en carrers pròxims al domicili.<br />
* Teatre de carrer al domicili (a [[Leopoldo Galtieri]], ex-president de facto argentí).<br />
* Pintades amb aerosol en vorera i davant de domicili (a Miguel Ángel Espósito, Juan Ojeda, tots dos ex-policies).<br />
* Tirar ous al capdavant de domicili (a ex-directius del fallit Banc Patricios).<br />
* Graella davant del domicili (a domingo Felipe Cavallo, ex-ministre d'Economia).<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Referències|2}}<br />
<br />
[[Categoria:Activisme]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Escrache&diff=120516606Escrache2013-04-07T11:27:41Z<p>Davidpar: </p>
<hr />
<div>[[Fitxer:HarryShibata.jpg|thumb|Exemple d{{'}}''escrache'' al [[Brasil]] denunciant l'ex-metge de la dictadura Militar, Harry Shibata.]]<br />
L''''''escrache''''', proposat en [[català]] com a '''«encalç»'''<ref>{{citar web|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l’”escrache”|publicació=ara|data=23-3-2013}}</ref>, '''«escarni»'''<ref>[http://esadir.cat/lexic/entrades/escarni escarni], ésAdir</ref><ref>[http://www.324.cat/noticia/2087413/politica/La-policia-vetllara-perque-els-politics-amenacats-descarni-puguin-fer-vida-normal La policia vetllarà perquè els polítics amenaçats d'escarni puguin fer vida normal], 324.cat</ref> o '''«escratx»''',<ref>{{ref-publicació|cognom=Pla Nualart|nom=Albert|títol='Escrache' o escarni?|publicació=Ara|data=30 març 2013|url=http://www.ara.cat/premium/opinio/Escrache-escarni_0_892110833.html}}</ref> és un tipus de [[manifestació]] en la qual un grup de [[activisme|activistes]] es dirigeix al domicili o lloc de treball d'algú a qui es vol [[denúncia|denunciar]]. Té com a finalitat fer visibles davant l'opinió pública els fets denunciats o l'actitud presa pel denunciat davant el fet concret, ja sigui per acció o omissió. Normalment es tracta d'una denúncia popular contra de persones acusades de violacions als [[drets humans]] o de [[ corrupció política|corrupció]], que s'implementa amb actes com ara assegudes, càntics, pintades o cartells davant del seu domicili particular o en llocs públics.<ref>{{citar publicació|títol=Diccionario del habla de los argentinos|publicació=Emecé editores|any=2008|pàgina=298|ISBN=978-950-04-3028-9}}{{es}}</ref><br />
<br />
Encara que la idea original consistia en pintar grafits reivindicatius o penjar pancartes a les parets d'un edifici relacionat amb el fet reivindicat,<ref name="scratch">[http://www.elperiodico.com/es/noticias/entre-todos/las-trincheras-del-escrache-2350785 Trincheras del escrache]</ref> actualment consisteix en una concentració de membres d'algunes plataformes i simpatitzants de les mateixes, amb pancartes, cantant consignes d'acord amb el fet que es reivindica i enganxant adhesius o pancartes a les parets i portes d'un edifici relacionat amb la protesta, en lloc de les clàssiques pintades (encara que es poden donar ambdues coses).<ref name="scratch"/> De vegades també s'entra als vestíbuls per deixar cartells a les bústies.<ref name="ACN"> [http://www.acn.cat/acn/707804/Societat/text/PAH-scratching-Dolors-Montserrat.html ACN]</ref><br />
<br />
Aquest tipus de manifestació s'ha utilitzat en diferents països de l'Amèrica del Sud com l'[[Argentina]] o [[Xile]]. A vegades s'ha utilitzat com una forma d'intimidació i assetjament públic, i en algun d'aquests casos s'han produït activitats violentes <ref name=Fabricio>[http://www.impulsobaires.com.ar/nota.php?id=69439 ''Escraches fascistas'' por Fabricio Moschettoni], accés 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Gaceta>[http://www.lagaceta.com.ar/nota/312206/Opinion/escrache_contra_un_diputado_Nacion.html ''El escrache contra un diputado de la Nación''] accés 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Balmaceda>[http://www.iruya.com/content/view/7801/223/ ''El lado oscuro del escrache''] por Carlos Balmaceda. accès el 15-5-2009{{es}}</ref><br />
<br />
== Etimologia ==<br />
La paraula ''escrache'' és d'origen argentí, utilitzat principalment a [[Río de la Plata]] i [[Montevideo]]. Ja fou referenciada al 1879 per [[Benigno B. Lugones]] en la forma de ''escracho'', provinent del dialecte [[lunfardo]] i fent referència a l'estafa que es comet presentant a la persona a qui es vol enganyar un bitllet de loteria i un extracte en el qual el mateix apareix premiat i procurant així que la persona accepti el bitllet pagant un import menor que el que suposadament rebrà com a premi.<ref>{{citar publicació|nom=Gobello, José|títol=Lunfardía. Introducción al estudio del lenguaje porteño|pàgina= pág. 18|lloc=Buenos Aires|any=1953|publicació=Ed. Argos}}{{es}}</ref> <br />
<br />
L'origen del mot és incert, s'especula amb la possibilitat que l'origen de la paraula sigui el mot genovès "scraccé", com a sinònim de fotografia, especialment retrat del rostre. D'aquesta segona accepció va passar a significar cara i, especialment, cara lletja. <ref> Segons el lingüista Roberto Bein </ref> D'aquí va derivar el verb ''escrachar'' amb el significat de retratar i, més recentment, el de trencar la cara.<ref>{{citar publicació|nom=Teruggi, Mario E.|títol=Panorama del lunfardo|Edició= 2* edición|pàgina=192|lloc= Buenos Aires|any= 1978|publicació= Editorial Sudamericana}}{{es}}</ref> Una altra hipòtesi sobre el seu origen és la que el fa derivar de l'anglès'' to scratch'' que significa raspar (el bitllet usat en l'estafa es raspaba per modificar el seu número ) o l'italià'' scaracio'' escopinada. <ref> Teruggi </ref><br />
<br />
La paraula s'utilitza des del [[1995]] per l'[[associació]] de [[drets humans]] [[HIJOS]],<ref>{{citar web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/no/subnotas/2139-411-2006-03-27.html|títol=Historia del escrache|publicació=Página12.com.ar}}{{es}}</ref> en l'època en què processats per delictes comesos durant el ''[[Procés de Reorganització Nacional]]'' havien estat posats en llibertat per l'[[indult]] concedit per [[Carlos Menem]] per denominar les manifestacions realitzades als voltants del lloc on vivia el considerat [[genocida]], i mitjançant cançons, música, pintades, representacions teatrals, s'avisava a la població veïna que vivien a la proximitat d'un [[criminal]].<br />
<br />
==Legitimitat==<br />
[[Fitxer:Hai vidas en xogo.jpg|thumb|Cartell en [[gallec]] de la [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].]]<br />
La iniciativa té suports<ref> http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=8A9RI5vLsKs </ref> i detractors.<br />
Segons algunes opinions, l{{'}}''escrache'' estaria ''fora de la llei'' ja que el dret de manifestació no empara aquest tipus de manifestacions, per donar soport a aquestes tesis es dóna l'argument que tota manifestació ha de ser comunicada i autoritzada per l'autoritat governativa.<ref name=legitimitat >{{citar publicació|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l'Escrache|publicació=Ara|data=25-3-2013}}</ref> En alguns casos aquest tipus d'iniciativa s'han arribat a titllar d' "assetjament salvatge". <ref>[http://www.eldiario.es/rastreador/ABC-escrache-acoso-salvaje_6_113798630.html ABC, el escrache y el "acoso salvaje"]. El Diario, 22 de marzo de 2013.{{es}}</ref><br />
<br />
Per altra banda, els defensors d'aquestes iniciatives reivindiquen aquesta opció com a una forma de desobediència civil que es fonamentaria en la reivindicació d’un valor de justícia o una avaluació ètica que les lleis no estan garantint<ref name=legitimitat/> i asseguren que aquestes accions són legítimes en tant que no són violentes, són públiques i publicitades i no pretenen un canvi en el règimen democràtic, sinó tan sols millorar-lo.<ref name=legitimitat/><br />
<br />
En relació a la legalitat d'aquestes accions, tres associacions de jutges independents, [[Jutges per a la Democràcia]], l'[[Associació Professional de la Magistratura]] i el [[Fòrum Judicial Independent]] han declarat que l{{'}}''escrache'' no és cap activitat delictiva,<ref name=jutges >{{citar web|url=http://www.infolibre.es/noticias/politica/2013/03/30/las_asociaciones_jueces_aprecian_delito_los_escraches_1799_1012.html|publicació=Infolibre.es|títol=Las asociaciones de jueces no aprecian delito en los escraches a políticos}}{{es}}</ref> tot i això un representant de l'[[associació Francisco de Vitoria]] (AJFV) ha mostrat alguna reticència a intimidar un càrrec public al seu domicili.<ref name=jutges /><br />
<br />
== Activisme a Espanya ==<br />
[[File: Plataforma frente al BBVA en Santa Cruz de Tenerife.jpg|thumb|''Escrache'' de la PAH davant del BBVA a Santa Cruz de Tenerife]]<br />
L{{'}}''escrache'' ha estat implementat a [[Espanya]] per l'organització [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].<ref>{{citar web|url=http://afectadosporlahipoteca.com/2013/02/28/fase-1-de-la-campana-hay-vidas-en-juego-carta-abierta-a-los-diputados/|títol=Campaña hay vidas en juego|publicació=PAH}}{{es}}</ref> Els destinataris de la protesta ciutadana són els diputats que no donen suport a la [[Iniciativa Legislativa Popular]] presentada per l'organització defensora de drets humans, amb un suport d'un milió i mig de signatures, superior al mínim exigit que és de mig milió.<br />
<br />
== Modalitats ==<br />
* Manifestació publica a domicili i / o lloc de treball.<br />
* Anar als barris a informar al veïns.<ref>{{citar web|títol=La PAH convoca el seu primer 'escrache' als barris rics de Barcelona|url=http://directa.cat/noticia/pah-convoca-dema-primer-escrache-als-barris-rics-barcelona|publicació=Directa.cat|data=12-3-2013}}</ref> (diputats del [[Partit Popular (Espanya)|PP]] a Espanya)<br />
* Col·locar pancartes en carrers pròxims al domicili.<br />
* Teatre de carrer al domicili (a [[Leopoldo Galtieri]], ex-president de facto argentí).<br />
* Pintades amb aerosol en vorera i davant de domicili (a Miguel Ángel Espósito, Juan Ojeda, tots dos ex-policies).<br />
* Tirar ous al capdavant de domicili (a ex-directius del fallit Banc Patricios).<br />
* Graella davant del domicili (a domingo Felipe Cavallo, ex-ministre d'Economia).<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Referències|2}}<br />
<br />
[[Categoria:Activisme]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Escrache&diff=120516600Escrache2013-03-30T16:39:40Z<p>Davidpar: accès</p>
<hr />
<div>[[Fitxer:HarryShibata.jpg|thumb|Exemple d{{'}}''escrache'' al [[Brasil]] denunciant l'ex-metge de la dictadura Militar, Harry Shibata.]]<br />
L''''''escrache''''', proposat en [[català]] com a '''«encalç»'''<ref>{{citar web|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l’”escrache”|publicació=ara|data=23-3-2013}}</ref>, '''«escarni»'''<ref>[http://esadir.cat/lexic/entrades/escarni escarni], ésAdir</ref><ref>[http://www.324.cat/noticia/2087413/politica/La-policia-vetllara-perque-els-politics-amenacats-descarni-puguin-fer-vida-normal La policia vetllarà perquè els polítics amenaçats d'escarni puguin fer vida normal], 324.cat</ref> o '''«escratx»''',<ref>{{ref-publicació|cognom=Pla Nualart|nom=Albert|títol='Escrache' o escarni?|publicació=Ara|data=30 març 2013|url=http://www.ara.cat/premium/opinio/Escrache-escarni_0_892110833.html}}</ref> és un tipus de [[manifestació]] en la qual un grup de [[activisme|activistes]] es dirigeix al domicili o lloc de treball d'algú a qui es vol [[denúncia|denunciar]]. Té com a finalitat fer visibles davant l'opinió pública els fets denunciats o l'actitud presa pel denunciat davant el fet concret, ja sigui per acció o omissió. Normalment es tracta d'una denúncia popular contra de persones acusades de violacions als [[drets humans]] o de [[ corrupció política|corrupció]], que s'implementa amb actes com ara assegudes, càntics, pintades o cartells davant del seu domicili particular o en llocs públics.<ref>{{citar publicació|títol=Diccionario del habla de los argentinos|publicació=Emecé editores|any=2008|pàgina=298|ISBN=978-950-04-3028-9}}{{es}}</ref><br />
<br />
Aquest tipus de manifestació s'ha utilitzat en diferents països de l'Amèrica del Sud com l'[[Argentina]] o [[Xile]]. A vegades s'ha utilitzat com una forma d'intimidació i assetjament públic, i en algun d'aquests casos s'han produït activitats violentes <ref name=Fabricio>[http://www.impulsobaires.com.ar/nota.php?id=69439 ''Escraches fascistas'' por Fabricio Moschettoni], accés 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Gaceta>[http://www.lagaceta.com.ar/nota/312206/Opinion/escrache_contra_un_diputado_Nacion.html ''El escrache contra un diputado de la Nación''] accés 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Balmaceda>[http://www.iruya.com/content/view/7801/223/ ''El lado oscuro del escrache''] por Carlos Balmaceda. accès el 15-5-2009{{es}}</ref><br />
<br />
== Etimologia ==<br />
La paraula ''escrache'' és d'origen argentí, utilitzat principalment a [[Río de la Plata]] i [[Montevideo]]. Ja fou referenciada al 1879 per [[Benigno B. Lugones]] en la forma de ''escracho'', provinent del dialecte [[lunfardo]] i fent referència a l'estafa que es comet presentant a la persona a qui es vol enganyar un bitllet de loteria i un extracte en el qual el mateix apareix premiat i procurant així que la persona accepti el bitllet pagant un import menor que el que suposadament rebrà com a premi.<ref>{{citar publicació|nom=Gobello, José|títol=Lunfardía. Introducción al estudio del lenguaje porteño|pàgina= pág. 18|lloc=Buenos Aires|any=1953|publicació=Ed. Argos}}{{es}}</ref> <br />
<br />
L'origen del mot és incert, s'especula amb la possibilitat que l'origen de la paraula sigui el mot genovès "scraccé", com a sinònim de fotografia, especialment retrat del rostre. D'aquesta segona accepció va passar a significar cara i, especialment, cara lletja. <ref> Segons el lingüista Roberto Bein </ref> D'aquí va derivar el verb ''escrachar'' amb el significat de retratar i, més recentment, el de trencar la cara.<ref>{{citar publicació|nom=Teruggi, Mario E.|títol=Panorama del lunfardo|Edició= 2* edición|pàgina=192|lloc= Buenos Aires|any= 1978|publicació= Editorial Sudamericana}}{{es}}</ref> Una altra hipòtesi sobre el seu origen és la que el fa derivar de l'anglès'' to scratch'' que significa raspar (el bitllet usat en l'estafa es raspaba per modificar el seu número ) o l'italià'' scaracio'' escopinada. <ref> Teruggi </ref><br />
<br />
La paraula s'utilitza des del [[1995]] per l'[[associació]] de [[drets humans]] [[HIJOS]],<ref>{{citar web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/no/subnotas/2139-411-2006-03-27.html|títol=Historia del escrache|publicació=Página12.com.ar}}{{es}}</ref> en l'època en què processats per delictes comesos durant el ''[[Procés de Reorganització Nacional]]'' havien estat posats en llibertat per l'[[indult]] concedit per [[Carlos Menem]] per denominar les manifestacions realitzades als voltants del lloc on vivia el considerat [[genocida]], i mitjançant cançons, música, pintades, representacions teatrals, s'avisava a la població veïna que vivien a la proximitat d'un [[criminal]].<br />
<br />
==Legitimitat==<br />
La iniciativa té suports<ref> http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=8A9RI5vLsKs </ref> i detractors.<br />
Segons algunes opinions, l{{'}}''escrache'' estaria ''fora de la llei'' ja que el dret de manifestació no empara aquest tipus de manifestacions, per donar soport a aquestes tesis es dóna l'argument que tota manifestació ha de ser comunicada i autoritzada per l'autoritat governativa.<ref name=legitimitat >{{citar publicació|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l'Escrache|publicació=Ara|data=25-3-2013}}</ref> En alguns casos aquest tipus d'iniciativa s'han arribat a titllar d' "assetjament salvatge". <ref>[http://www.eldiario.es/rastreador/ABC-escrache-acoso-salvaje_6_113798630.html ABC, el escrache y el "acoso salvaje"]. El Diario, 22 de marzo de 2013.{{es}}</ref><br />
<br />
Per altra banda, els defensors d'aquestes iniciatives reivindiquen aquesta opció com a una forma de desobediència civil que es fonamentaria en la reivindicació d’un valor de justícia o una avaluació ètica que les lleis no estan garantint<ref name=legitimitat/> i asseguren que aquestes accions són legítimes en tant que no són violentes, són públiques i publicitades i no pretenen un canvi en el règimen democràtic, sinó tan sols millorar-lo.<ref name=legitimitat/><br />
<br />
== Activisme a Espanya ==<br />
[[Fitxer:Hai vidas en xogo.jpg|thumb|Cartell en [[gallec]] de la [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].]]<br />
L{{'}}''escrache'' ha estat implementat a [[Espanya]] per l'organització [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].<ref>{{citar web|url=http://afectadosporlahipoteca.com/2013/02/28/fase-1-de-la-campana-hay-vidas-en-juego-carta-abierta-a-los-diputados/|títol=Campaña hay vidas en juego|publicació=PAH}}{{es}}</ref> Els destinataris de la protesta ciutadana són els diputats que no donen suport a la [[Iniciativa Legislativa Popular]] presentada per l'organització defensora de drets humans, amb un suport d'un milió i mig de signatures, superior al mínim exigit que és de mig milió.<br />
<br />
== Modalitats ==<br />
* Manifestació publica a domicili i / o lloc de treball.<br />
* Anar als barris a informar al veïns.<ref>{{citar web|títol=La PAH convoca el seu primer 'escrache' als barris rics de Barcelona|url=http://directa.cat/noticia/pah-convoca-dema-primer-escrache-als-barris-rics-barcelona|publicació=Directa.cat|data=12-3-2013}}</ref> (diputats del [[Partit Popular (Espanya)|PP]] a Espanya)<br />
* Col·locar pancartes en carrers pròxims al domicili.<br />
* Teatre de carrer al domicili (a [[Leopoldo Galtieri]], ex-president de facto argentí).<br />
* Pintades amb aerosol en vorera i davant de domicili (a Miguel Ángel Espósito, Juan Ojeda, tots dos ex-policies).<br />
* Tirar ous al capdavant de domicili (a ex-directius del fallit Banc Patricios).<br />
* Graella davant del domicili (a domingo Felipe Cavallo, ex-ministre d'Economia).<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Referències|2}}<br />
<br />
[[Categoria:Activisme]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Escrache&diff=120516599Escrache2013-03-30T16:38:14Z<p>Davidpar: Com que cap de les propostes ha entrat al diccionari ni és del TERMCAT, millor fem servir el terme original</p>
<hr />
<div>[[Fitxer:HarryShibata.jpg|thumb|Exemple d{{'}}''escrache'' al [[Brasil]] denunciant l'ex-metge de la dictadura Militar, Harry Shibata.]]<br />
L''''''escrache''''', proposat en [[català]] com a '''«encalç»'''<ref>{{citar web|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l’”escrache”|publicació=ara|data=23-3-2013}}</ref>, '''«escarni»'''<ref>[http://esadir.cat/lexic/entrades/escarni escarni], ésAdir</ref><ref>[http://www.324.cat/noticia/2087413/politica/La-policia-vetllara-perque-els-politics-amenacats-descarni-puguin-fer-vida-normal La policia vetllarà perquè els polítics amenaçats d'escarni puguin fer vida normal], 324.cat</ref> o '''«escratx»''',<ref>{{ref-publicació|cognom=Pla Nualart|nom=Albert|títol='Escrache' o escarni?|publicació=Ara|data=30 març 2013|url=http://www.ara.cat/premium/opinio/Escrache-escarni_0_892110833.html}}</ref> és un tipus de [[manifestació]] en la qual un grup de [[activisme|activistes]] es dirigeix al domicili o lloc de treball d'algú a qui es vol [[denúncia|denunciar]]. Té com a finalitat fer visibles davant l'opinió pública els fets denunciats o l'actitud presa pel denunciat davant el fet concret, ja sigui per acció o omissió. Normalment es tracta d'una denúncia popular contra de persones acusades de violacions als [[drets humans]] o de [[ corrupció política|corrupció]], que s'implementa amb actes com ara assegudes, càntics, pintades o cartells davant del seu domicili particular o en llocs públics.<ref>{{citar publicació|títol=Diccionario del habla de los argentinos|publicació=Emecé editores|any=2008|pàgina=298|ISBN=978-950-04-3028-9}}{{es}}</ref><br />
<br />
Aquest tipus de manifestació s'ha utilitzat en diferents països de l'Amèrica del Sud com l'[[Argentina]] o [[Xile]]. A vegades s'ha utilitzat com una forma d'intimidació i assetjament públic, i en algun d'aquests casos s'han produït activitats violentes <ref name=Fabricio>[http://www.impulsobaires.com.ar/nota.php?id=69439 ''Escraches fascistas'' por Fabricio Moschettoni], accés 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Gaceta>[http://www.lagaceta.com.ar/nota/312206/Opinion/escrache_contra_un_diputado_Nacion.html ''El escrache contra un diputado de la Nación''] accès 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Balmaceda>[http://www.iruya.com/content/view/7801/223/ ''El lado oscuro del escrache''] por Carlos Balmaceda. accès el 15-5-2009{{es}}</ref><br />
<br />
== Etimologia ==<br />
La paraula ''escrache'' és d'origen argentí, utilitzat principalment a [[Río de la Plata]] i [[Montevideo]]. Ja fou referenciada al 1879 per [[Benigno B. Lugones]] en la forma de ''escracho'', provinent del dialecte [[lunfardo]] i fent referència a l'estafa que es comet presentant a la persona a qui es vol enganyar un bitllet de loteria i un extracte en el qual el mateix apareix premiat i procurant així que la persona accepti el bitllet pagant un import menor que el que suposadament rebrà com a premi.<ref>{{citar publicació|nom=Gobello, José|títol=Lunfardía. Introducción al estudio del lenguaje porteño|pàgina= pág. 18|lloc=Buenos Aires|any=1953|publicació=Ed. Argos}}{{es}}</ref> <br />
<br />
L'origen del mot és incert, s'especula amb la possibilitat que l'origen de la paraula sigui el mot genovès "scraccé", com a sinònim de fotografia, especialment retrat del rostre. D'aquesta segona accepció va passar a significar cara i, especialment, cara lletja. <ref> Segons el lingüista Roberto Bein </ref> D'aquí va derivar el verb ''escrachar'' amb el significat de retratar i, més recentment, el de trencar la cara.<ref>{{citar publicació|nom=Teruggi, Mario E.|títol=Panorama del lunfardo|Edició= 2* edición|pàgina=192|lloc= Buenos Aires|any= 1978|publicació= Editorial Sudamericana}}{{es}}</ref> Una altra hipòtesi sobre el seu origen és la que el fa derivar de l'anglès'' to scratch'' que significa raspar (el bitllet usat en l'estafa es raspaba per modificar el seu número ) o l'italià'' scaracio'' escopinada. <ref> Teruggi </ref><br />
<br />
La paraula s'utilitza des del [[1995]] per l'[[associació]] de [[drets humans]] [[HIJOS]],<ref>{{citar web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/no/subnotas/2139-411-2006-03-27.html|títol=Historia del escrache|publicació=Página12.com.ar}}{{es}}</ref> en l'època en què processats per delictes comesos durant el ''[[Procés de Reorganització Nacional]]'' havien estat posats en llibertat per l'[[indult]] concedit per [[Carlos Menem]] per denominar les manifestacions realitzades als voltants del lloc on vivia el considerat [[genocida]], i mitjançant cançons, música, pintades, representacions teatrals, s'avisava a la població veïna que vivien a la proximitat d'un [[criminal]].<br />
<br />
==Legitimitat==<br />
La iniciativa té suports<ref> http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=8A9RI5vLsKs </ref> i detractors.<br />
Segons algunes opinions, l{{'}}''escrache'' estaria ''fora de la llei'' ja que el dret de manifestació no empara aquest tipus de manifestacions, per donar soport a aquestes tesis es dóna l'argument que tota manifestació ha de ser comunicada i autoritzada per l'autoritat governativa.<ref name=legitimitat >{{citar publicació|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l'Escrache|publicació=Ara|data=25-3-2013}}</ref> En alguns casos aquest tipus d'iniciativa s'han arribat a titllar d' "assetjament salvatge". <ref>[http://www.eldiario.es/rastreador/ABC-escrache-acoso-salvaje_6_113798630.html ABC, el escrache y el "acoso salvaje"]. El Diario, 22 de marzo de 2013.{{es}}</ref><br />
<br />
Per altra banda, els defensors d'aquestes iniciatives reivindiquen aquesta opció com a una forma de desobediència civil que es fonamentaria en la reivindicació d’un valor de justícia o una avaluació ètica que les lleis no estan garantint<ref name=legitimitat/> i asseguren que aquestes accions són legítimes en tant que no són violentes, són públiques i publicitades i no pretenen un canvi en el règimen democràtic, sinó tan sols millorar-lo.<ref name=legitimitat/><br />
<br />
== Activisme a Espanya ==<br />
[[Fitxer:Hai vidas en xogo.jpg|thumb|Cartell en [[gallec]] de la [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].]]<br />
L{{'}}''escrache'' ha estat implementat a [[Espanya]] per l'organització [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].<ref>{{citar web|url=http://afectadosporlahipoteca.com/2013/02/28/fase-1-de-la-campana-hay-vidas-en-juego-carta-abierta-a-los-diputados/|títol=Campaña hay vidas en juego|publicació=PAH}}{{es}}</ref> Els destinataris de la protesta ciutadana són els diputats que no donen suport a la [[Iniciativa Legislativa Popular]] presentada per l'organització defensora de drets humans, amb un suport d'un milió i mig de signatures, superior al mínim exigit que és de mig milió.<br />
<br />
== Modalitats ==<br />
* Manifestació publica a domicili i / o lloc de treball.<br />
* Anar als barris a informar al veïns.<ref>{{citar web|títol=La PAH convoca el seu primer 'escrache' als barris rics de Barcelona|url=http://directa.cat/noticia/pah-convoca-dema-primer-escrache-als-barris-rics-barcelona|publicació=Directa.cat|data=12-3-2013}}</ref> (diputats del [[Partit Popular (Espanya)|PP]] a Espanya)<br />
* Col·locar pancartes en carrers pròxims al domicili.<br />
* Teatre de carrer al domicili (a [[Leopoldo Galtieri]], ex-president de facto argentí).<br />
* Pintades amb aerosol en vorera i davant de domicili (a Miguel Ángel Espósito, Juan Ojeda, tots dos ex-policies).<br />
* Tirar ous al capdavant de domicili (a ex-directius del fallit Banc Patricios).<br />
* Graella davant del domicili (a domingo Felipe Cavallo, ex-ministre d'Economia).<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Referències|2}}<br />
<br />
[[Categoria:Activisme]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Escrache&diff=120516598Escrache2013-03-30T16:35:34Z<p>Davidpar: discussió</p>
<hr />
<div>[[Fitxer:HarryShibata.jpg|thumb|Exemple d'encalç al [[Brasil]] denunciant l'ex-metge de la dictadura Militar, Harry Shibata.]]<br />
L''''''escrache''''', proposat en [[català]] com a '''«encalç»'''<ref>{{citar web|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l’”escrache”|publicació=ara|data=23-3-2013}}</ref>, '''«escarni»'''<ref>[http://esadir.cat/lexic/entrades/escarni escarni], ésAdir</ref><ref>[http://www.324.cat/noticia/2087413/politica/La-policia-vetllara-perque-els-politics-amenacats-descarni-puguin-fer-vida-normal La policia vetllarà perquè els polítics amenaçats d'escarni puguin fer vida normal], 324.cat</ref> o '''«escratx»''',<ref>{{ref-publicació|cognom=Pla Nualart|nom=Albert|títol='Escrache' o escarni?|publicació=Ara|data=30 març 2013|url=http://www.ara.cat/premium/opinio/Escrache-escarni_0_892110833.html}}</ref> és un tipus de [[manifestació]] en la qual un grup de [[activisme|activistes]] es dirigeix al domicili o lloc de treball d'algú a qui es vol [[denúncia|denunciar]]. Té com a finalitat fer visibles davant l'opinió pública els fets denunciats o l'actitud presa pel denunciat davant el fet concret, ja sigui per acció o omissió. Normalment es tracta d'una denúncia popular contra de persones acusades de violacions als [[drets humans]] o de [[ corrupció política|corrupció]], que s'implementa amb actes com ara assegudes, càntics, pintades o cartells davant del seu domicili particular o en llocs públics.<ref>{{citar publicació|títol=Diccionario del habla de los argentinos|publicació=Emecé editores|any=2008|pàgina=298|ISBN=978-950-04-3028-9}}{{es}}</ref><br />
<br />
Aquest tipus de manifestació s'ha utilitzat en diferents països de l'Amèrica del Sud com l'[[Argentina]] o [[Xile]]. A vegades s'ha utilitzat com una forma d'intimidació i assetjament públic, i en algun d'aquests casos s'han produït activitats violentes <ref name=Fabricio>[http://www.impulsobaires.com.ar/nota.php?id=69439 ''Escraches fascistas'' por Fabricio Moschettoni], accés 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Gaceta>[http://www.lagaceta.com.ar/nota/312206/Opinion/escrache_contra_un_diputado_Nacion.html ''El escrache contra un diputado de la Nación''] accès 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Balmaceda>[http://www.iruya.com/content/view/7801/223/ ''El lado oscuro del escrache''] por Carlos Balmaceda. accès el 15-5-2009{{es}}</ref><br />
<br />
== Etimologia ==<br />
La paraula ''escrache'' és d'origen argentí, utilitzat principalment a [[Río de la Plata]] i [[Montevideo]]. Ja fou referenciada al 1879 per [[Benigno B. Lugones]] en la forma de ''escracho'', provinent del dialecte [[lunfardo]] i fent referència a l'estafa que es comet presentant a la persona a qui es vol enganyar un bitllet de loteria i un extracte en el qual el mateix apareix premiat i procurant així que la persona accepti el bitllet pagant un import menor que el que suposadament rebrà com a premi.<ref>{{citar publicació|nom=Gobello, José|títol=Lunfardía. Introducción al estudio del lenguaje porteño|pàgina= pág. 18|lloc=Buenos Aires|any=1953|publicació=Ed. Argos}}{{es}}</ref> <br />
<br />
L'origen del mot és incert, s'especula amb la possibilitat que l'origen de la paraula sigui el mot genovès "scraccé", com a sinònim de fotografia, especialment retrat del rostre. D'aquesta segona accepció va passar a significar cara i, especialment, cara lletja. <ref> Segons el lingüista Roberto Bein </ref> D'aquí va derivar el verb ''escrachar'' amb el significat de retratar i, més recentment, el de trencar la cara.<ref>{{citar publicació|nom=Teruggi, Mario E.|títol=Panorama del lunfardo|Edició= 2* edición|pàgina=192|lloc= Buenos Aires|any= 1978|publicació= Editorial Sudamericana}}{{es}}</ref> Una altra hipòtesi sobre el seu origen és la que el fa derivar de l'anglès'' to scratch'' que significa raspar (el bitllet usat en l'estafa es raspaba per modificar el seu número ) o l'italià'' scaracio'' escopinada. <ref> Teruggi </ref><br />
<br />
La paraula s'utilitza des del [[1995]] per l'[[associació]] de [[drets humans]] [[HIJOS]],<ref>{{citar web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/no/subnotas/2139-411-2006-03-27.html|títol=Historia del escrache|publicació=Página12.com.ar}}{{es}}</ref> en l'època en què processats per delictes comesos durant el ''[[Procés de Reorganització Nacional]]'' havien estat posats en llibertat per l'[[indult]] concedit per [[Carlos Menem]] per denominar les manifestacions realitzades als voltants del lloc on vivia el considerat [[genocida]], i mitjançant cançons, música, pintades, representacions teatrals, s'avisava a la població veïna que vivien a la proximitat d'un [[criminal]].<br />
<br />
==Legitimitat==<br />
La iniciativa té suports<ref> http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=8A9RI5vLsKs </ref> i detractors.<br />
Segons algunes opinions, l'encalç estaria ''fora de la llei'' ja que el dret de manifestació no empara aquest tipus de manifestacions, per donar soport a aquestes tesis es dóna l'argument que tota manifestació ha de ser comunicada i autoritzada per l'autoritat governativa.<ref name=legitimitat >{{citar publicació|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l'Escrache|publicació=Ara|data=25-3-2013}}</ref> En alguns casos aquest tipus d'iniciativa s'han arribat a titllar d' "assetjament salvatge". <ref>[http://www.eldiario.es/rastreador/ABC-escrache-acoso-salvaje_6_113798630.html ABC, el escrache y el "acoso salvaje"]. El Diario, 22 de marzo de 2013.{{es}}</ref><br />
<br />
Per altra banda, els defensors d'aquestes iniciatives reivindiquen aquesta opció com a una forma de desobediència civil que es fonamentaria en la reivindicació d’un valor de justícia o una avaluació ètica que les lleis no estan garantint<ref name=legitimitat/> i asseguren que aquestes accions són legítimes en tant que no són violentes, són públiques i publicitades i no pretenen un canvi en el règimen democràtic, sinó tan sols millorar-lo.<ref name=legitimitat/><br />
<br />
== Activisme a Espanya ==<br />
[[Fitxer:Hai vidas en xogo.jpg|thumb|Cartell en [[gallec]] de la [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].]]<br />
L{{'}}'''encalç''' ha estat implementat a [[Espanya]] per l'organització [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].<ref>{{citar web|url=http://afectadosporlahipoteca.com/2013/02/28/fase-1-de-la-campana-hay-vidas-en-juego-carta-abierta-a-los-diputados/|títol=Campaña hay vidas en juego|publicació=PAH}}{{es}}</ref> Els destinataris de la protesta ciutadana són els diputats que no donen suport a la [[Iniciativa Legislativa Popular]] presentada per l'organització defensora de drets humans, amb un suport d'un milió i mig de signatures, superior al mínim exigit que és de mig milió.<br />
<br />
== Modalitats ==<br />
* Manifestació publica a domicili i / o lloc de treball.<br />
* Anar als barris a informar al veïns.<ref>{{citar web|títol=La PAH convoca el seu primer 'escrache' als barris rics de Barcelona|url=http://directa.cat/noticia/pah-convoca-dema-primer-escrache-als-barris-rics-barcelona|publicació=Directa.cat|data=12-3-2013}}</ref> (diputats del [[Partit Popular (Espanya)|PP]] a Espanya)<br />
* Col·locar pancartes en carrers pròxims al domicili.<br />
* Teatre de carrer al domicili (a [[Leopoldo Galtieri]], ex-president de facto argentí).<br />
* Pintades amb aerosol en vorera i davant de domicili (a Miguel Ángel Espósito, Juan Ojeda, tots dos ex-policies).<br />
* Tirar ous al capdavant de domicili (a ex-directius del fallit Banc Patricios).<br />
* Graella davant del domicili (a domingo Felipe Cavallo, ex-ministre d'Economia).<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Referències|2}}<br />
<br />
[[Categoria:Activisme]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Escrache&diff=120516595Escrache2013-03-30T10:46:34Z<p>Davidpar: </p>
<hr />
<div>[[Fitxer:HarryShibata.jpg|thumb|Exemple d'encalç al [[Brasil]] denunciant l'ex-metge de la dictadura Militar, Harry Shibata.]]<br />
L''''''escrache''''', a vegades traduït com a '''encalç'''<ref>{{citar web|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l’”escrache”|publicació=ara|data=23-3-2013}}</ref> o '''escarni''',<ref>[http://esadir.cat/lexic/entrades/escarni escarni], ésAdir</ref><ref>[http://www.324.cat/noticia/2087413/politica/La-policia-vetllara-perque-els-politics-amenacats-descarni-puguin-fer-vida-normal La policia vetllarà perquè els polítics amenaçats d'escarni puguin fer vida normal], 324.cat</ref> és un tipus de [[manifestació]] en la qual un grup de [[activisme|activistes]] es dirigeix al domicili o lloc de treball d'algú a qui es vol [[denúncia|denunciar]]. Té com a finalitat fer visibles davant l'opinió pública els fets denunciats o l'actitud presa pel denunciat davant el fet concret, ja sigui per acció o omissió. Normalment es tracta d'una denúncia popular contra de persones acusades de violacions als [[drets humans]] o de [[ corrupció política|corrupció]], que s'implementa amb actes com ara assegudes, càntics, pintades o cartells davant del seu domicili particular o en llocs públics.<ref>{{citar publicació|títol=Diccionario del habla de los argentinos|publicació=Emecé editores|any=2008|pàgina=298|ISBN=978-950-04-3028-9}}{{es}}</ref><br />
<br />
Aquest tipus de manifestació s'ha utilitzat en diferents països de l'Amèrica del Sud com [[Argentina]] o [[Xile]]. A vegades s'ha utilitzat com una forma d'intimidació i assetjament públic, i en algun d'aquests casos s'han produït activitats violentes <ref name=Fabricio>[http://www.impulsobaires.com.ar/nota.php?id=69439 ''Escraches fascistas'' por Fabricio Moschettoni], accés 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Gaceta>[http://www.lagaceta.com.ar/nota/312206/Opinion/escrache_contra_un_diputado_Nacion.html ''El escrache contra un diputado de la Nación''] accès 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Balmaceda>[http://www.iruya.com/content/view/7801/223/ ''El lado oscuro del escrache''] por Carlos Balmaceda. accès el 15-5-2009{{es}}</ref><br />
<br />
== Etimologia ==<br />
La paraula ''escrache'' és d'origen argentí, utilitzat principalment a [[Río de la Plata]] i [[Montevideo]]. Ja fou referenciada al 1879 per [[Benigno B. Lugones]] en la forma de ''escracho'', provinent del dialecte [[lunfardo]] i fent referència a l'estafa que es comet presentant a la persona a qui es vol enganyar un bitllet de loteria i un extracte en el qual el mateix apareix premiat i procurant així que la persona accepti el bitllet pagant un import menor que el que suposadament rebrà com a premi.<ref>{{citar publicació|nom=Gobello, José|títol=Lunfardía. Introducción al estudio del lenguaje porteño|pàgina= pág. 18|lloc=Buenos Aires|any=1953|publicació=Ed. Argos}}{{es}}</ref> <br />
<br />
L'origen del mot és incert, s'especula amb la possibilitat que l'origen de la paraula sigui el mot genovès "scraccé", com a sinònim de fotografia, especialment retrat del rostre. D'aquesta segona accepció va passar a significar cara i, especialment, cara lletja. <ref> Segons el lingüista Roberto Bein </ref> D'aquí va derivar el verb ''escrachar'' amb el significat de retratar i, més recentment, el de trencar la cara.<ref>{{citar publicació|nom=Teruggi, Mario E.|títol=Panorama del lunfardo|Edició= 2* edición|pàgina=192|lloc= Buenos Aires|any= 1978|publicació= Editorial Sudamericana}}{{es}}</ref> Una altra hipòtesi sobre el seu origen és la que el fa derivar de l'anglès'' to scratch'' que significa raspar (el bitllet usat en l'estafa es raspaba per modificar el seu número ) o l'italià'' scaracio'' escopinada. <ref> Teruggi </ref><br />
<br />
La paraula s'utilitza des del [[1995]] per l'[[associació]] de [[drets humans]] [[HIJOS]],<ref>{{citar web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/no/subnotas/2139-411-2006-03-27.html|títol=Historia del escrache|publicació=Página12.com.ar}}{{es}}</ref> en l'època en què processats per delictes comesos durant el ''[[Procés de Reorganització Nacional]]'' havien estat posats en llibertat per l'[[indult]] concedit per [[Carlos Menem]] per denominar les manifestacions realitzades als voltants del lloc on vivia el considerat [[genocida]], i mitjançant cançons, música, pintades, representacions teatrals, s'avisava a la població veïna que vivien a la proximitat d'un [[criminal]].<br />
<br />
==Legitimitat==<br />
La iniciativa té suports<ref> http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=8A9RI5vLsKs </ref> i detractors.<br />
Segons algunes opinions, l'encalç estaria ''fora de la llei'' ja que el dret de manifestació no empara aquest tipus de manifestacions, per donar soport a aquestes tesis es dóna l'argument que tota manifestació ha de ser comunicada i autoritzada per l'autoritat governativa.<ref name=legitimitat >{{citar publicació|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l'Escrache|publicació=Ara|data=25-3-2013}}</ref> En alguns casos aquest tipus d'iniciativa s'han arribat a titllar d' "assetjament salvatge". <ref>[http://www.eldiario.es/rastreador/ABC-escrache-acoso-salvaje_6_113798630.html ABC, el escrache y el "acoso salvaje"]. El Diario, 22 de marzo de 2013.{{es}}</ref><br />
<br />
Per altra banda, els defensors d'aquestes iniciatives reivindiquen aquesta opció com a una forma de desobediència civil que es fonamentaria en la reivindicació d’un valor de justícia o una avaluació ètica que les lleis no estan garantint<ref name=legitimitat/> i asseguren que aquestes accions són legítimes en tant que no són violentes, són públiques i publicitades i no pretenen un canvi en el règimen democràtic, sinó tan sols millorar-lo.<ref name=legitimitat/><br />
<br />
== Activisme a Espanya ==<br />
[[Fitxer:Hai vidas en xogo.jpg|thumb|Cartell en [[gallec]] de la [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].]]<br />
L{{'}}'''encalç''' ha estat implementat a [[Espanya]] per l'organització [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].<ref>{{citar web|url=http://afectadosporlahipoteca.com/2013/02/28/fase-1-de-la-campana-hay-vidas-en-juego-carta-abierta-a-los-diputados/|títol=Campaña hay vidas en juego|publicació=PAH}}{{es}}</ref> Els destinataris de la protesta ciutadana són els diputats que no donen suport a la [[Iniciativa Legislativa Popular]] presentada per l'organització defensora de drets humans, amb un suport d'un milió i mig de signatures, superior al mínim exigit que és de mig milió.<br />
<br />
== Modalitats ==<br />
* Manifestació publica a domicili i / o lloc de treball.<br />
* Anar als barris a informar al veïns.<ref>{{citar web|títol=La PAH convoca el seu primer 'escrache' als barris rics de Barcelona|url=http://directa.cat/noticia/pah-convoca-dema-primer-escrache-als-barris-rics-barcelona|publicació=Directa.cat|data=12-3-2013}}</ref> (diputats del [[Partit Popular (Espanya)|PP]] a Espanya)<br />
* Col·locar pancartes en carrers pròxims al domicili.<br />
* Teatre de carrer al domicili (a [[Leopoldo Galtieri]], ex-president de facto argentí).<br />
* Pintades amb aerosol en vorera i davant de domicili (a Miguel Ángel Espósito, Juan Ojeda, tots dos ex-policies).<br />
* Tirar ous al capdavant de domicili (a ex-directius del fallit Banc Patricios).<br />
* Graella davant del domicili (a domingo Felipe Cavallo, ex-ministre d'Economia).<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Referències|2}}<br />
<br />
[[Categoria:Activisme]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Escrache&diff=120516594Escrache2013-03-29T14:14:25Z<p>Davidpar: </p>
<hr />
<div>[[Fitxer:HarryShibata.jpg|thumb|Exemple d'encalç al [[Brasil]] denunciant l'ex-metge de la dictadura Militar, Harry Shibata.]]<br />
L''''''escrache''''' o '''encalç'''<ref>{{citar web|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l’”escrache”|publicació=ara|data=23-3-2013}}</ref> és un tipus de [[manifestació]] en la qual un grup de [[activisme|activistes]] es dirigeix al domicili o lloc de treball d'algú a qui es vol [[denúncia|denunciar]]. Té com a finalitat fer visibles davant l'opinió pública els fets denunciats o l'actitud presa pel denunciat davant el fet concret, ja sigui per acció o omissió. Normalment es tracta d'una denúncia popular contra de persones acusades de violacions als [[drets humans]] o de [[ corrupció política|corrupció]], que s'implementa amb actes com ara assegudes, càntics, pintades o cartells davant del seu domicili particular o en llocs públics.<ref>{{citar publicació|títol=Diccionario del habla de los argentinos|publicació=Emecé editores|any=2008|pàgina=298|ISBN=978-950-04-3028-9}}{{es}}</ref><br />
<br />
Aquest tipus de manifestació s'ha utilitzat en diferents països de l'Amèrica del Sud com [[Argentina]] o [[Xile]]. A vegades s'ha utilitzat com una forma d'intimidació i assetjament públic, i en algun d'aquests casos s'han produït activitats violentes <ref name=Fabricio>[http://www.impulsobaires.com.ar/nota.php?id=69439 ''Escraches fascistas'' por Fabricio Moschettoni], accés 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Gaceta>[http://www.lagaceta.com.ar/nota/312206/Opinion/escrache_contra_un_diputado_Nacion.html ''El escrache contra un diputado de la Nación''] accès 15-5-2009{{es}}</ref><ref name=Balmaceda>[http://www.iruya.com/content/view/7801/223/ ''El lado oscuro del escrache''] por Carlos Balmaceda. accès el 15-5-2009{{es}}</ref><br />
<br />
== Etimologia ==<br />
La paraula ''escrache'' és d'origen argentí, utilitzat principalment a [[Río de la Plata]] i [[Montevideo]]. Ja fou referenciada al 1879 per [[Benigno B. Lugones]] en la forma de ''escracho'', provinent del dialecte [[lunfardo]] i fent referència a l'estafa que es comet presentant a la persona a qui es vol enganyar un bitllet de loteria i un extracte en el qual el mateix apareix premiat i procurant així que la persona accepti el bitllet pagant un import menor que el que suposadament rebrà com a premi.<ref>{{citar publicació|nom=Gobello, José|títol=Lunfardía. Introducción al estudio del lenguaje porteño|pàgina= pág. 18|lloc=Buenos Aires|any=1953|publicació=Ed. Argos}}{{es}}</ref> <br />
<br />
L'origen del mot és incert, s'especula amb la possibilitat que l'origen de la paraula sigui el mot genovès "scraccé", com a sinònim de fotografia, especialment retrat del rostre. D'aquesta segona accepció va passar a significar cara i, especialment, cara lletja. <ref> Segons el lingüista Roberto Bein </ref> D'aquí va derivar el verb ''escrachar'' amb el significat de retratar i, més recentment, el de trencar la cara.<ref>{{citar publicació|nom=Teruggi, Mario E.|títol=Panorama del lunfardo|Edició= 2* edición|pàgina=192|lloc= Buenos Aires|any= 1978|publicació= Editorial Sudamericana}}{{es}}</ref> Una altra hipòtesi sobre el seu origen és la que el fa derivar de l'anglès'' to scratch'' que significa raspar (el bitllet usat en l'estafa es raspaba per modificar el seu número ) o l'italià'' scaracio'' escopinada. <ref> Teruggi </ref><br />
<br />
La paraula s'utilitza des del [[1995]] per l'[[associació]] de [[drets humans]] [[HIJOS]],<ref>{{citar web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/no/subnotas/2139-411-2006-03-27.html|títol=Historia del escrache|publicació=Página12.com.ar}}{{es}}</ref> en l'època en què processats per delictes comesos durant el ''[[Procés de Reorganització Nacional]]'' havien estat posats en llibertat per l'[[indult]] concedit per [[Carlos Menem]] per denominar les manifestacions realitzades als voltants del lloc on vivia el considerat [[genocida]], i mitjançant cançons, música, pintades, representacions teatrals, s'avisava a la població veïna que vivien a la proximitat d'un [[criminal]].<br />
<br />
==Legitimitat==<br />
La iniciativa té suports<ref> http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=8A9RI5vLsKs </ref> i detractors.<br />
Segons algunes opinions, l'encalç estaria ''fora de la llei'' ja que el dret de manifestació no empara aquest tipus de manifestacions, per donar soport a aquestes tesis es dóna l'argument que tota manifestació ha de ser comunicada i autoritzada per l'autoritat governativa.<ref name=legitimitat >{{citar publicació|url=http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/25/legitimitat-limits-i-dubtes-de-lescrache|títol=Legitimitat, límits i dubtes de l'Escrache|publicació=Ara|data=25-3-2013}}</ref> En alguns casos aquest tipus d'iniciativa s'han arribat a titllar d' "assetjament salvatge". <ref>[http://www.eldiario.es/rastreador/ABC-escrache-acoso-salvaje_6_113798630.html ABC, el escrache y el "acoso salvaje"]. El Diario, 22 de marzo de 2013.{{es}}</ref><br />
<br />
Per altra banda, els defensors d'aquestes iniciatives reivindiquen aquesta opció com a una forma de desobediència civil que es fonamentaria en la reivindicació d’un valor de justícia o una avaluació ètica que les lleis no estan garantint<ref name=legitimitat/> i asseguren que aquestes accions són legítimes en tant que no són violentes, són públiques i publicitades i no pretenen un canvi en el règimen democràtic, sinó tan sols millorar-lo.<ref name=legitimitat/><br />
<br />
== Activisme a Espanya ==<br />
[[Fitxer:Hai vidas en xogo.jpg|thumb|Cartell en [[gallec]] de la [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].]]<br />
L{{'}}'''encalç''' ha estat implementat a [[Espanya]] per l'organització [[Plataforma d'Afectats per la Hipoteca]].<ref>{{citar web|url=http://afectadosporlahipoteca.com/2013/02/28/fase-1-de-la-campana-hay-vidas-en-juego-carta-abierta-a-los-diputados/|títol=Campaña hay vidas en juego|publicació=PAH}}{{es}}</ref> Els destinataris de la protesta ciutadana són els diputats que no donen suport a la [[Iniciativa Legislativa Popular]] presentada per l'organització defensora de drets humans, amb un suport d'un milió i mig de signatures, superior al mínim exigit que és de mig milió.<br />
<br />
== Modalitats ==<br />
* Manifestació publica a domicili i / o lloc de treball.<br />
* Anar als barris a informar al veïns.<ref>{{citar web|títol=La PAH convoca el seu primer 'escrache' als barris rics de Barcelona|url=http://directa.cat/noticia/pah-convoca-dema-primer-escrache-als-barris-rics-barcelona|publicació=Directa.cat|data=12-3-2013}}</ref> (diputats del [[Partit Popular (Espanya)|PP]] a Espanya)<br />
* Col·locar pancartes en carrers pròxims al domicili.<br />
* Teatre de carrer al domicili (a [[Leopoldo Galtieri]], ex-president de facto argentí).<br />
* Pintades amb aerosol en vorera i davant de domicili (a Miguel Ángel Espósito, Juan Ojeda, tots dos ex-policies).<br />
* Tirar ous al capdavant de domicili (a ex-directius del fallit Banc Patricios).<br />
* Graella davant del domicili (a domingo Felipe Cavallo, ex-ministre d'Economia).<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Referències|2}}<br />
<br />
[[Categoria:Activisme]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Julia&diff=114555118Julia2013-02-22T20:08:12Z<p>Davidpar: </p>
<hr />
<div>{{Dieser Artikel|behandelt den Vornamen Julia, weitere Bedeutungen unter [[Julia (Begriffsklärung)]]}}<br />
'''Julia''' ([[Latein|lat.]] ''Iulia'') ist ein weiblicher [[Vorname]].<br />
<br />
== Herkunft und Bedeutung ==<br />
Er bedeutet „aus dem Geschlecht der Julier“ und bezeichnete ursprünglich die weiblichen Mitglieder der römischen ''[[Julier|gens Iulia]]''. Diese leiteten ihren Namen von [[Iulus]], dem Enkel der Göttin [[Venus (Mythologie)|Venus]], her.<br />
<br />
== Verbreitung ==<br />
Beliebt wurde der Name als Vorname besonders durch [[William Shakespeare|Shakespeares]] Tragödie ''[[Romeo und Julia]]''.<br />
<br />
Im 19. Jahrhundert war die Namensvariante Julie sehr verbreitet, während der Vorname Julia vor 1975 nur gelegentlich in Deutschland vergeben wurde. Etwa ab 1975 bis 2005 war Julia unter den 20 beliebtesten Vornamen für Mädchen in Deutschland.<ref>http://www.gfds.de/vornamen/beliebteste-vornamen/</ref><ref>http://www.beliebte-vornamen.de/4964-julia.htm</ref> Daher ist der Vorname mittlerweile sehr häufig.<br />
<br />
== Namenstage ==<br />
<br />
Im [[Martyrologium Romanum]] der katholischen Kirche aufgeführt:<br />
* [[8. April]] – [[Julie Billiart]] († 1816), französische Ordensgründerin<br />
* [[12. April]] – [[Julius I.]] († 352), Bischof von Rom<br />
* [[19. April]] – Julia († 250), eine Gefährtin des Märtyrers [[Mappalicus]] und gemeinsam mit ihm hingerichtet<br />
* [[22. Mai]] – [[Julia von Korsika]] († um 440), Märtyrerin aus Kathago<br />
* [[29. Mai]] – Julia Ledóchowska († 1939), als [[Maria Ursula Ledóchowska]] Ordensgründerin der [[Kongregation der Ursulinen vom Herzen Jesu in Agonie (graue Ursulinen)|grauen Ursulinen]]<br />
* [[15. Juli]] – Julia († 303), eine Gefährtin des Märtyrers [[Catulinus]] und gemeinsam mit ihm hingerichtet<br />
* [[28. September]] – Julia von Rom († 419 oder 420), als [[Eustochium]] Äbtissin in Bethlehem<br />
<br />
Weitere katholische Gedenktage:<br />
* [[21. Juli]] – [[Julia von Troyes]] († 272), in [[Troyes]] enthauptete Märtyrerin<br />
* [[16. September]] – [[Julia von Oeren]] († 795), Äbtissin im Kloster Oeren in Trier<br />
<br />
== Varianten ==<br />
* [[Giulia (Vorname)|Giulia]], [[Giuliana (Vorname)|Giuliana]], [[Giulietta (Vorname)|Giulietta]]<br />
* [[Hülya]]<br />
* [[Iliane]]<br />
* [[Jillian]]<br />
* [[Jule (Vorname)|Jule]]<br />
* [[Juliana]]<br />
* [[Juliane]]<br />
* [[Julika]]<br />
* [[Julie]]<br />
* [[Julienne (Name)|Julienne]]<br />
* [[Juliet (Vorname)|Juliet]], [[Julietta]], [[Juliette]]<br />
* [[Julija]]<br />
* [[Julka]]<br />
* [[Julla]]<br />
* [[Liana]], [[Liane (Vorname)|Liane]]<br />
* [[Uljana]]<br />
<br />
== Bekannte Namensträger (Julia, Iulia) ==<br />
=== Personen der Antike ===<br />
* [[Iulia (Ehefrau des Marius)]] (~130 v. Chr.–68/69 v. Chr.) Tante Caesars und Ehefrau des Marius<br />
* [[Iulia (Mutter des Marcus Antonius)]] († 40 v. Chr.+), Cousine Caesars, Ehefrau des Marcus Antonius Creticus und Mutter des Marcus Antonius<br />
* [[Iulia (Schwester Caesars)]], älteste Schwester Caesars<br />
* [[Iulia (Großmutter des Augustus)]] (~101 v. Chr.–51 v. Chr.), Schwester Caesars, Ehefrau des Marcus Atius Balbus, Großmutter des Augustus und der Octavia<br />
* [[Iulia (Tochter Caesars)]] (76 v. Chr.–54 v. Chr.), Tochter Caesars und Ehefrau des Pompeius<br />
* [[Iulia (Tochter des Augustus)]] (39 v. Chr.–14 n. Chr.), Tochter des Augustus und Ehefrau Agrippas und des Tiberius<br />
* [[Iulia (Tochter Agrippas)]] (19/18 v. Chr.–28 n. Chr.), Enkelin des Augustus und Tochter Agrippas<br />
* [[Iulia (Tochter des jüngeren Drusus)]] (5–43), Tochter des jüngeren Drusus<br />
* [[Iulia Livilla]] (18–42), Schwester Caligulas<br />
* [[Iulia Drusilla]] (40–41), Tochter Caligulas<br />
* [[Iulia (Tochter des Titus)|Iulia]], Tochter des Titus<br />
* [[Julia Domna]] († 217), zweite Ehefrau des Septimius Severus<br />
* [[Julia Maesa]] († ~224), Großmutter Elagabals<br />
* [[Julia Soaemias]] († 222), Tochter Iulia Maesas und Mutter Elagabals<br />
* [[Julia Mamaea]] († ~235), Tochter Iulia Maesas und Mutter des Severus Alexander<br />
<br />
=== Vorname ===<br />
* [[Julia Margaret Cameron]] (1815–1879), britische Fotografin<br />
* [[Julia Child]] (1914–2004) US-amerikanische Köchin und Kochbuchautorin<br />
* [[Júlia da Costa]] (1844–1911), brasilianische Dichterin<br />
* [[Julia Fischer (Biologin)]] (* 1966), deutsche Biologin<br />
* [[Julia Fischer (Geigerin)]] (* 1983), deutsche Geigerin<br />
* [[Julia Haacke]] (* 1971), deutsche Schauspielerin<br />
* [[Julia Jentsch]] (* 1978), deutsche Schauspielerin<br />
* [[Julia Wsewolodowna Lermontowa]] (1847–1919), russische Chemikerin<br />
* [[Julia Migenes]] (* 1949), US-amerikanische Sängerin<br />
* [[Julia Neigel]] (* 1966), deutsche Sängerin<br />
* [[Julia Ormond]] (* 1965), britische Schauspielerin<br />
* [[Julia Richter]] (* 1970), deutsche Schauspielerin<br />
* [[Julia Roberts]] (* 1967), US-amerikanische Schauspielerin<br />
* [[Julia Stemberger]] (* 1965), österreichische Schauspielerin<br />
* [[Julia Stiles]] (* 1981), US-amerikanische Schauspielerin<br />
* [[Julia Thurnau]] (* 1974), deutsche Schauspielerin<br />
* [[Julia Tsenova]] (1948–2010), bulgarische Komponistin, Pianistin und Musikpädagogin<br />
* [[Julia Hauke]] (1825–1895), Ahnherrin des Hauses Mountbatten<br />
* [[Julia Westlake]] (* 1971), deutsche Fernsehmoderatorin<br />
* [[Julia Whelan]] (* 1984), US-amerikanische Schauspielerin<br />
<br />
=== Stürme ===<br />
* [[Atlantische_Hurrikansaison_2010#Hurrikan_Julia|Hurrikan Julia]]; trat im September 2010 im [[Atlantik]] auf.<br />
<br />
== Einzelnachweise ==<br />
<references/><br />
<br />
[[Kategorie:Weiblicher Vorname]]<br />
<br />
[[en:Yulia]]<br />
[[es:Julia (nombre)]]<br />
[[la:Julia]]<br />
[[no:Julia]]<br />
[[sv:Julia]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Julie&diff=113980475Julie2013-02-09T11:29:53Z<p>Davidpar: </p>
<hr />
<div>'''Julie''' ist ein weiblicher [[Vorname]].<br />
<br />
== Herkunft ==<br />
Julie ist die moderne Variante von [[Julia]] und damit die weibliche Form zu [[Julius]] (aus dem Geschlecht der [[Julier]]). Julie gehört zu den neueren Vornamen – er existiert in [[Frankreich]] erst seit 1790.<br />
<br />
== Verbreitung ==<br />
{{Deutschlandlastig}}<br />
Der Name hat sich in Deutschland im 19.&nbsp;Jahrhundert verbreitet. Im 20.&nbsp;Jahrhundert war Julie nie unter den häufigsten Namen.<ref> ''[http://www.gfds.de/vornamen/beliebteste-vornamen/ Beliebteste Vornamen]'', gfds.de</ref><ref>''[http://www.beliebte-vornamen.de/suchergebnis2.htm?&q=Julie Julie]'', beliebte-vornamen.de</ref><br />
<br />
== Varianten ==<br />
Koseform: [[Juliette]]<br />
<br />
Im anglo-amerikanischen Bereich tragen zuweilen auch Männer diesen Namen.<br />
<br />
== Julie als Vorname ==<br />
* [[Paula Julie Abdul]] (* 1962), US-amerikanische Pop-Musikerin<br />
* [[Julie Andrews]] (* 1935), britische Schauspielerin<br />
* [[Julie von Bechtolsheim]] (geb. Gräfin von Keller; 1751–1847), deutsche Dichterin und ist bekannt wegen ihrer Freundschaft zu Goethe und Wieland<br />
* [[Julie Christie]] (* 1941), britische Schauspielerin<br />
* [[Julie Delpy]] (* 1969), französische Schauspielerin<br />
* [[Julie Dreyfus]] (* 1966), französische Schauspielerin<br />
* [[Julie Frost]] US-amerikanische Songwriterin, Sängerin und Musikproduzentin<br />
* [[Julie Payette]] (* 1963), kanadische Astronautin<br />
* [[Julie Strain]] (* 1962), US-amerikanische Schauspielerin<br />
* [[Julie Walters]] (* 1950), britische Schauspielerin<br />
* [[Julie von Webenau]] (1813–1887), österreichisch-deutsche Komponistin<br />
* [[Julie Weißbach]] (* 1982), deutsche Künstlerin und Singer-Songwriterin<br />
<br />
== Julie als Nachname ==<br />
* [[Bruno Julie]] (* 1978), mauritischer Boxer<br />
<br />
== Julie in der Kunst ==<br />
* Der Briefroman ''[[Julie oder Die neue Heloise]]'' (1761) von Jean Jacques Rousseau war einer der größten literarischen Erfolge des 18. Jahrhunderts.<br />
* Mit dem Theaterstück ''[[Fräulein Julie]]'' (1888) begründete der Schriftsteller August Strindberg seinen Ruf als Dramatiker.<br />
* 2005 komponierte der belgische Komponist Philippe Boesmans die Oper [[Julie (Oper)|Julie]] nach dem Theaterstück „Fräulein Julie“ von August Strindberg.<br />
* Die Malerin [[Élisabeth Vigée-Lebrun]] (1755–1842) malte 1795 ihre Tochter „Julie Le Brun“, Sammlung Zoubov, Genf.<br />
<br />
== Einzelnachweise ==<br />
<references/><br />
<br />
[[Kategorie:Weiblicher Vorname]]<br />
<br />
[[be:Імя Юлія]]<br />
[[bg:Чинелий]]<br />
[[ca:Júlia (nom)]]<br />
[[cs:Julie]]<br />
[[en:Julie (given name)]]<br />
[[eo:Juliino]]<br />
[[es:Julia]]<br />
[[fi:Julia]]<br />
[[fr:Julie]]<br />
[[hu:Júlia]]<br />
[[is:Júlía]]<br />
[[it:Giulia]]<br />
[[la:Giulia]]<br />
[[nl:Julie]]<br />
[[nn:Julie]]<br />
[[no:Julie]]<br />
[[pl:Julia]]<br />
[[ro:Iulia, Tulcea]]<br />
[[ru:Юлия]]<br />
[[simple:Julie]]<br />
[[sk:Júlia]]<br />
[[sl:Julija]]<br />
[[sr:Јулија]]<br />
[[sv:Julie]]<br />
[[tr:Julie (isim)]]<br />
[[uk:Юлія]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Ara_(Tageszeitung)&diff=112125581Ara (Tageszeitung)2012-12-27T09:32:41Z<p>Davidpar: That's no true</p>
<hr />
<div>{{Infobox Publikation<br />
|titel = Ara<br />
|bild = [[File:ARA 2010-11-28 Logotip.png|ARA 2010-11-28 Logotip]]<br />
|beschreibung = katalanische Tageszeitung<br />
|verlag = Edició de Premsa Periòdica Ara<br />
|erstausgabe_tag = 28. November<br />
|erstausgabe_jahr = 2010<br />
|erscheint = täglich <br />
|auflage_quelle = <br />
|auflage_zahl = <br />
|verbreitung_quelle = <br />
|verbreitung_zahl = <br />
|reichweite_quelle =<br />
|reichweite_zahl = 16.187<br />
|chefred = Carles Capdevilla<br />
|herausgeber = <br />
|weblink = [http://www.ara.cat www.ara.cat]<br />
}}<br />
<br />
'''Ara''' ist eine katalanische [[Tageszeitung]], die seit dem 28. November 2010 (an dem Wahlen zum katalanischen Parlament abgehalten wurden) veröffentlicht wird. <br />
<br />
Das Selbstverständnis der Zeitung spiegelt sich in einem Gründungsmanifest wider, das von allen Teilhabern unterzeichnet wurde.<ref>[http://arames.ara.cat/manifest/ Arames: Manifest fundacional]</ref> Darin wird ein Schwerpunkt in der digitalen Ausgabe und sozialen Netzwerken gesehen.<br />
<br />
== Entstehung ==<br />
Bereits im Juli 2010 gab es erste Hinweise auf diese neue Zeitung.<ref>[http://www.vilaweb.cat/acn/comunicacio/3751684/20100706/cultura-03-confirma-treballa-costat-grup-dempresaris-treure-diari-catalunya.html Vilaweb.cat: Cultura 03 confirma que treballa al costat d'un grup d'empresaris per treure un nou diari a Catalunya] vom 6. Juli 2010.</ref> Im Vorfeld der Erstausgabe wurde die Zeitung im Rahmen verschiedener Veranstaltungen präsentiert. Im Mittelpunkt stand dabei die Präsentation am 4. November 2011 im [[Palau de la Música Catalana|Palau de la Música Catalana]].<ref>[http://www.324.cat/noticia/920966/societat/El-Palau-de-la-Musica-acull-la-presentacio-del-diari-Ara 324.cat: El Palau de la Música acull la presentació del diari "Ara"] vom 4. November 2011.</ref><br />
<br />
''Ara'' entstand rund ein Jahr nach dem Zusammenschluss der beiden führenden katalanischsprachigen Zeitungen ''El Punt'' und ''Avui'' zu [[El Punt Avui]] sowie kurz nach der ersten Ausgabe der [[La Vanguardia (Barcelona)]] in katalanischer Sprache.<br />
<br />
Die Erstausgabe vom 28. November 2010 konnte vollständig verkauft werden.<ref>[http://www.ara.cat/media/ARA_0_380362547.html Ara.cat: L'ARA esgota els 120.000 exemplars del primer dia] vom 28. November 2010.</ref><br />
<br />
== Inhalte und Verbreitung ==<br />
<br />
Ara veröffentlicht regelmäßig Übersetzungen von Artikeln der [[International Herald Tribune]]. Im Oktober 2012 konnten im monatlichen Durchschnitt rund 15.000 bis 16.000 Druck- und Abonnenemtexemplare pro Tag verkauft werden. Die Anzahl der Website-Besucher stieg bis Oktober 2012 von anfangs einer halben auf rund 1,5 Millionen Besucher pro Monat.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0519472 Enciclopedia.cat: Ara]</ref><br />
<br />
Bis Ende 2012 war ''Time Out Barcelona'' (unter den Namen ''Time Out Cultura'' sowie später ''Time Out Cap de 7mana'') die Sonntagsbeilage von ''Ara'', wird aber ab 2013 zusammen mit [[El Periódico de Catalunya]] veröffentlicht.<ref>[http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/periodico-suma-time-out-loferta-del-cap-setmana-2273225 EL PERIÓDICO suma 'Time Out' a l'oferta del cap de setmana] vom 16. Dezember 2012.</ref><br />
<br />
== Expansion ==<br />
Zum 20. November 2011 (Wahlen zum spanischen Parlament) wurde das Verbreitungsgebiet auf die Balearen sowie seit dem 26. Februar 2012 auf die Provinzen Castellón und Valencia ausgeweitet.<ref>[http://comunicacio21.cat/2011/11/l%E2%80%99ara-arribara-al-pais-valencia-al-febrer/ comunicació 21: L’Ara arribarà al País Valencià al febrer] vom 22. November 2011 sowie [http://www.ara.cat/especials/paisvalencia/LARA-desembarca-Pais-Valencia-febrer_0_640735987.html Ara.cat: L'ARA desembarca al País Valencià el 26 de febrer] vom 6. Februar 2012.</ref><br />
<br />
== Einzelnachweise ==<br />
<references /><br />
<br />
== Literatur ==<br />
* Parreño, Mònica, [http://openacces.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/6461/1/mparrenorTFM0111.pdf ''El nou periodisme integrat. El cas del Diari Ara''] (PDF). Universitat Oberta de Catalunya 2011.<br />
<br />
== Weblinks ==<br />
* [http://www.ara.cat/ Homepage (Online-Ausgabe) von Ara]<br />
<br />
[[Kategorie:Zeitung (Spanien)|Ara]]<br />
[[Kategorie:Tageszeitung]]<br />
[[Kategorie:Medien (Katalonien)]]<br />
[[Kategorie:Medien (Barcelona)]]<br />
<br />
[[ca:Ara (diari)]]<br />
[[en:Ara (newspaper)]]<br />
[[es:Ara (diario)]]<br />
[[eu:Diari Ara]]<br />
[[fr:Ara (journal)]]<br />
[[gl:Diari Ara]]<br />
[[nl:Ara (dagblad)]]</div>Davidparhttps://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Montserrat_Roig&diff=153737977Montserrat Roig2012-12-18T22:46:02Z<p>Davidpar: +via palafrugell.cat</p>
<hr />
<div>{{Infotaula escriptor<br />
| nom = Montserrat Roig i Fransitorra<br />
| imatge = Montserrat Roig.jpg<br />
| grandària = 230px<br />
| descripció = Retrat de Montserrat Roig<br />
| pseudònim = <br />
| nascuda = {{Data naixement|1946|06|13}}<br />
| lloc_de_naixement = [[Barcelona]]<br />
| morta = {{Data defunció i edat|1991|11|10|1946|06|13}}<br />
| lloc_de_mort = Barcelona<br />
| ocupació = Escriptora<br />
| país = {{CAT}}<br />
| període = Finals del segle XX<br />
| gènere = Novel·la, narrativa breu, assaig<br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = <br />
| obres_magnes = <br />
| influències = <br />
| influenciat = <br />
| influenciada = <br />
| premis = [[Premi Víctor Català]] per ''Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen'' (1970)<br />[[Premi Sant Jordi de novel·la]] per ''El temps de les cireres'' (1976)<br />[[Premi Crítica Serra d'Or]] per ''Els catalans als camps nazis'' (1978)<br />[[Premi Nacional de Literatura Catalana]] d'assaig per ''L'agulla daurada'' (1986)<br />
| lloc web = <br />
| signatura = Firma roig.png<br />
| notes a peu = <br />
}}<br />
'''Montserrat Roig i Fransitorra''' ([[Barcelona]], [[13 de juny]] de [[1946]] - [[10 de novembre]] de [[1991]]) fou una [[escriptor]]a en [[català]] de [[novel·la|novel·les]], [[conte]]s, [[reportatge]]s i articles periodístics.<ref name="GEC">{{GEC|0056497}}</ref><ref name="escriptors">{{AELC|roigm}}</ref> Va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora a escriptors de generacions precedents.<br />
<br />
== Biografia ==<br />
Va néixer el 13 de juny de 1946 a Barcelona, en el si d'una família burgesa liberal de la dreta de l'Eixample. El seu pare, Tomàs Roig i Llop, fou advocat i escriptor.<br />
<br />
Des de ben jove va participar en els moviments de protesta d'estudiants que es feien a les darreries del franquisme a Barcelona. L'any 1968 es va llicenciar en Filosofia i Lletres, i es va doctorar el 1970.<ref name="GEC" /> Va ser també lectora de [[castellà]] a [[Bristol]] el curs 1972-1973. A partir del 1971 –any que guanya el [[premi Víctor Català]] amb el recull de narracions ''Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen''– es dedica professionalment a la literatura; inicia un cicle novel·lístic que comprèn obres com ''Ramona adéu'' (1972), que retrata tres generacions de dones, àvia, mare i filla que viuen les seves històries personals amb el rerefons dels moments claus de la història del país, o ''El temps de les cireres'' (1977), obra protagonitzada pels mateixos personatges amb la qual Roig obté el [[premi Sant Jordi de novel·la]] de 1976.<ref name="escriptors" /><br />
<br />
També és destacable la seva tasca com a periodista, des de la qual manifesta la seva voluntat per construir una tradició de periodisme culte, [[feminisme|feminista]]<ref name="escriptors" /> i amb la voluntat de recuperar la memòria històrica del país. Roig aconsegueix una gran popularitat amb les entrevistes, que posteriorment publica en la sèrie de llibres coneguda com ''Retrats paral·lels'' (1975 i 1976). Una altra obra de gran ressò fou ''Els catalans als camps nazis'' (1977), [[premi Crítica Serra d'Or]] i document excepcional de testimoniatge. El 1977 entra com a periodista al canal català de [[Televisión Española]], on realitza un programa d'entrevistes, ''Personatges'', que també dóna nom a una sèrie de dos llibres en els quals publicà les converses.<br />
<br />
''L'hora violeta'' (1980) és la novel·la que culmina el seu posicionament feminista. A partir d'aquí, les seves novel·les prenen un caire diferent: més tard publica ''L'òpera quotidiana '' (1982), ''La veu melodiosa'' (1987) i el recull de contes ''El cant de la joventut'' (1989). D'entre les seves obres més premiades també destaquen ''L'agulla daurada'' ([[premi Nacional de Literatura Catalana]] de 1985), escrit a partir d'una estada de dos mesos de l'autora a [[Leningrad]] i que testimonia el setge que va patir la ciutat per part dels nazis durant la [[Segona Guerra Mundial]].<ref name="escriptors" /> La darrera de les seves publicacions és ''Digues que m'estimes encara que sigui mentida'' (1991), en la qual l'autora confegeix una poètica personal a tall de testament literari.<br />
<br />
Montserrat Roig va ser membre de l'[[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]] i vicepresidenta de la [[Junta Territorial del Principat de Catalunya]] (1989-1990).<ref name="escriptors" /> Morí a Barcelona el 1991, víctima d'un [[càncer de mama]].<br />
<br />
== Obra ==<br />
* ''Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen'', 1970<br />
* ''Ramona, adéu'',1972<br />
* ''El temps de les cireres'', 1977<br />
* ''Els catalans als camps nazis'', 1977<br />
* ''L'hora violeta'', 1980<br />
* ''¿Tiempo de mujer?'', 1980<br />
* ''L'Òpera quotidiana'', 1982<br />
* ''L'agulla daurada'', premi Nacional de Literatura Catalana (1986), 1985<br />
* ''La veu melodiosa'', 1987<br />
* ''El cant de la joventut'', 1989<br />
* ''Reivindicació de la senyora Clito Mestres'' (teatre), 1990<br />
* ''Digues que m'estimes encara que sigui mentida'', 1991<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències}}<br />
<br />
== Enllaços externs == <br />
{{viquidites}}<br />
* {{LletrA|montserrat-roig}}<br />
* [http://www.tv3.cat/noms/roig/home.htm Pàgina del programa NOMS de TV3]<br />
* [http://www.memoria.cat/amat/content/amat-piniella-i-montserrat-roig-0#2document-sonor Àudio de la conferència de Montserrat Roig sobre Joaquim Amat-Piniella, feta a Manresa el 1974]<br />
<br />
{{ORDENA:Roig Fransitorra, Montserrat}}<br />
<br />
[[Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català]]<br />
[[Categoria:Periodistes barcelonins]]<br />
[[Categoria:Assagistes barcelonins contemporanis en català]]<br />
[[Categoria:Participants a la Caputxinada]]<br />
<br />
[[en:Montserrat Roig]]<br />
[[es:Montserrat Roig]]<br />
[[fr:Montserrat Roig]]<br />
[[nl:Montserrat Roig i Fransitorra]]</div>Davidpar